“Ens hem quedat sense llenguatge comú sobre l’espiritualitat i això dificulta el diàleg”. Aquesta intervenció de la sociòloga i escriptora Clara Fons va ser l’eix a l’entorn del qual va girar la conversa de la tercera sessió de l’Àgora 2022, “Mestres que (es) transformen”, que va protagonitzar juntament amb el docent jubilat, Agustí Lleyda. Tots dos van coincidir a dir que l’escola no pot viure al marge de la religió i l’espiritualitat, perquè forma part de la realitat dels infants i els valors que acompanyen la majoria de confessions es poden aprofitar a l’aula.

Un diàleg d'hora i mitja en cinc titulars

1. Com és que els equips de mestres no parlem de la transcendència o religió? Ens hem acostumat a situar aquest tema en l’àmbit privat. És conseqüència del nostre passat recent, en què imperava un model de religió de «veritat única». En l’imaginari col·lectiu del nostre país el concepte de religió fa angúnia i s’evita parlar-ne per estalviar conflictes. La combinació entre escola i religió genera encara més rebuig.
2. És el cas contrari de  l’Educació Emocional, que es tracta de manera generalitzada a les escoles. En el cas de la religió ens hem quedat sense llenguatge comú: no sabem posar paraules a tot allò que ens està passant en aquesta dimensió. Si no hi ha llenguatge no hi ha pensament.
3. A les classes hi ha diversitat religiosa, però no es manifesta: ser normal és no manifestar externament cap creença religiosa. La pluralitat religiosa s’ha de viure bé a l’escola. S’ha de crear un clima d’acceptació i confiança. L’infant s’ha de sentir validat, ha de poder-se expressar tal com és a l’aula. Cal que se sentin validades totes les mirades, cal que l’aula traspassi fronteres culturals.
4. Totes les tradicions religioses poden aportar elements de valor en un debat sobre la transcendència i l'humanisme. Un personatge com Jesús pot incorporar-se no només des del vessant dels cristians. En el seu missatge podem trobar valors tan universals com el compromís o la justícia social. Es tracta d’educar en la capacitat de meravellar-se per la vida.
5. L’actual manera de fer religió a secundària és antidemocràtica i antipedagògica: antidemocràtica perquè no incorpora les altres religions i antipedagògica perquè separa els alumnes segons creences.