Des de la mirada adulta dels i les professionals que utilitzen el coneixement científic en la seva professió, sovint és difícil veure el valor de les accions dels infants més enllà del joc que els caracteritza. I és que el joc, el contacte amb materials sota iniciativa pròpia, és la base sobre la qual els infants aprenen. L'aprenentatge a través del joc és un dels elements bàsics del Lab 0_6, el laboratori de ciència per a infants d'UManresa.
El joc pot tenir moltes formes, entre d’altres la del joc exploratori, aquell que tots els nens i nenes del món, sigui quin sigui el seu origen, llengua, gènere o capacitats, fan davant de qualsevol material o fenomen del món: agafar, sacsejar, intentar obrir, remenar, recollir, apilar, llençar..... Una acció semblant a la que fan els científics per adquirir nou coneixement: sorprendre’s davant alguna curiositat, provar i comprovar el funcionament del fenomen per mirar de controlar-lo i, a partir del resultat de les accions i intercanvis d’idees, modificar o ampliar les seves teories, les explicacions sobre el món que els envolta. És el camí que ha seguit la humanitat per avançar en el seu desenvolupament, iniciat des del més bell inici.
L'instint investigador dels infants
Per potenciar aquest joc exploratori tan natural, només cal acostar els infants a la realitat i deixar emergir l’instint investigador, curiós i imparable dels més petits. És el que fem en el nostre Lab 0-6 UManresa. Posem unes rampes que els infants poden col·locar en diferents inclinacions per provocar el joc i fer possible (que no obligatori) que s’adonin que quant més inclinada està la rampa, més ràpid baixa l’objecte. O proposem unes peces que poden ser miralls (o no!) perquè controlin la trajectòria d’un raig llum. O oferim una base on encaixar engranatges per aconseguir que en moure la peça que tenen més a prop, es mogui una peça llunyana.
Un laboratori de ciència per fomentar vocacions científiques entre les nenes
Al Lab 0_6 d'UManresa facilitem experiència directa sobre els fenòmens a partir del joc, sense pressió per l’èxit i sense penalitzar l’error. I això ho fem amb nens i amb nenes. I cal insistir en les nenes, perquè precisament des del camp de l’enginyeria hi ha una gran consciència de la falta de vocacions científiques femenines actual. Està clar que culturalment, els models femenins encara estan orientats a la passivitat, a la cura dels altres, a l’esforç per tenir un cos desitjable.... I és molt difícil trencar amb això, però és indispensable plantejar-se aquelles accions que sí que estan al nostre abast. Posar referents femenins visibles per a tothom, buscar dones vàlides (que n’hi ha) que puguin fer les xerrades i conduir els tallers que s’organitzin, oferir a les filles o netes jocs de connexions i tubs igual com es fa amb els fills o nets, potenciar la iniciativa de les nenes davant dels problemes sense solucionar-los-hi tot per endavant...
Queda molt camí per recórrer en la igualtat de gènere i en el de l’educació científica en general. La nostra aportació des del Lab 0_6 UManresa està en buscar maneres de posar els infants en contacte amb els fenòmens per proporcionar-los experiència directa sobre la qual puguin pensar així com engrescar les mestres des de les primeres edats a atrevir-se a acostar la ciència i la tecnologia als infants.
Montserrat Pedreira Álvarez, directora del Grau en Mestre d'Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa
Comentaris
Hola! Podem venir el curs…
Hola!
Podem venir el curs vinent amb l escola?
Afegeix un nou comentari