L’ exercici, punt de ‘break’ per a la migranya

La migranya és una malaltia neurològica que afecta un gran nombre de persones en tot el món. Es caracteritza per episodis recurrents de mal de cap intens que en la majoria de casos es cronifiquen. Els episodis de migranya sovint s’acompanyen d’aura migranyosa i d’altres símptomes com nàusees, vòmits, sensibilitat a la llum i al so. Aquesta condició pot tenir un impacte significatiu en la vida de les persones que la pateixen, interferint en les seves activitats diàries i reduint la seva qualitat de vida. Un bon programa d’exercici pot ajudar a reduir els efectes de la migranya. 

És interessant observar que els pacients amb migranya tendeixen a ser menys actius en comparació amb aquells que no pateixen aquesta condició (1). Quan patim dolor és habitual que la nostra conducta sigui aturar al màxim el nostre moviment. Aquesta és una interpretació del dolor que serveix per protegir el nostre organisme davant la possibilitat d’ocasionar encara més mal a un cos que ja està patint (2). Tindria tot el sentit si no fos perquè moure’s no pot produir cap dany a les persones que produeixen migranya. No obstant això, el comportament habitual passa per limitar la participació en activitats de la vida diària i l’exercici físic. Això pot resultar en un estil de vida menys actiu i a llarg termini pot tenir com a conseqüència altres problemes de salut, com ara l'obesitat, la pèrdua de massa muscular, el deteriorament de la condició cardiovascular i la disminució de la flexibilitat i l'equilibri (3). Aquestes conseqüències negatives poden agreujar encara més els símptomes de la migranya i disminuir la qualitat de vida de les persones que la pateixen.
 

Quin exercici es pot recomanar a una persona amb migranya?

El primer que cal saber és que hi ha evidència científica suficient que avala la pràctica d’exercici com a tractament de la migranya. Això, en números es pot traduir en què entre 6 i 8 setmanes d’un programa d’exercici que inclogui exercici aeròbic moderat, intens o de força pot reduir la migranya entre un 40% i un 60% tant pel que fa a la intensitat de la migranya, com a la duració i la freqüència dels episodis migranyosos (4). Són xifres més bones que les que s’obtenen amb alguns estudis sobre fàrmacs  que s’utilitzen per a la migranya. Les dades també constaten que els resultats són especialment bons en aquelles persones que fa més temps que pateixen migranya. Val a dir que, tot i que encara no hi ha resultats sobre els beneficis d’un programa d’exercici més a llarg termini,  es pot esperar que siguin encara més bons.

Cal esmentar que és crucial establir un acompanyament de les persones amb migranya que pretenen iniciar un programa d’exercici. Quan s’implementen aquestes estratègies sorgeixen obstacles que cal anar resolent i l’ajuda dels professionals és fonamental perquè aquests programes es vagin adaptant a les particularitats de cada individu. En aquest cas, per la seva formació en dolor crònic i exercici, un professional indicat és el fisioterapeuta especialitzat en el camp de les cefalees. 
 

Hi ha un exercici millor que un altre per a les persones que pateixen migranya? 

Segons les evidències actuals, l'exercici aeròbic d'intensitat moderada és el que ha estat més investigat i, per tant, és el que té més fiabilitat avui en dia. Aquest tipus d'exercici inclou activitats com la marxa nòrdica, caminar ràpid o córrer a un ritme suau-moderat, nedar o fer ciclisme també a un ritme moderat. Cal recordar que el control de la intensitat és fonamental i sovint marca la diferència entre millorar, no obtenir millora o empitjorar.

Recentment, s'ha observat que l'exercici d'alta intensitat pot obtenir resultats més efectius en el tractament de la migranya (5,6). No obstant això, aquesta intensitat més alta pot ser més difícil de tolerar, requerint més entrenament i temps per aconseguir-la. Tot i això, els beneficis d'aquest tipus d'exercici són significativament majors i el temps requerit per a aconseguir-los és més curt. En alguns casos serà interessant plantejar aquesta modalitat.

Finalment, altres modalitats d’exercici, com l'entrenament de força de tipus funcional o el ioga, poden tenir un bon efecte sobre la migranya. No obstant això, aquestes modalitats requereixen més temps i dedicació per aprendre a realitzar la tècnica adequada dels exercicis de manera segura, motiu pel qual es recomanarien en cas que la persona els preferís davant l’exercici aeròbic.

En conclusió, és fonamental que els pacients amb migranya s'adrecin a especialistes en exercici i migranya per implementar les estratègies adequades, fisioterapeutes fonamentalment. Pacient i fisioterapeuta haurien de dissenyar conjuntament un pla d'exercicis adaptat a les necessitats i limitacions individuals, tenint en compte les preferències, la gravetat de la migranya i altres factors de salut rellevants. Amb una supervisió adequada i un bon acompanyament, l'exercici pot ser un punt de ruptura amb la migranya.

Jordi Padrós Augé, professor col·laborador del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i coordinador del Postgrau en Fisioteràpia en Cefalees, Trastorns Temporomandibulars i Síndromes Vestibulars de l’Escola de Postgrau d’UManresa

REFERÈNCIES

1. Amin, F. M., Aristeidou, S., Baraldi, C., Czapinska-Ciepiela, E. K., Ariadni, D. D., Di Lenola, D., Fenech, C., Kampouris, K., Karagiorgis, G., Braschinsky, M., Linde, M., & European Headache Federation School of Advanced Studies (EHF-SAS) (2018). The association between migraine and physical exercise. The journal of headache and pain, 19(1), 83. https://doi.org/10.1186/s10194-018-0902-y
2. Gatchel, R. J., Neblett, R., Kishino, N., & Ray, C. T. (2016). Fear-Avoidance Beliefs and Chronic Pain. The Journal of orthopaedic and sports physical therapy, 46(2), 38–43. https://doi.org/10.2519/jospt.2016.0601
3. Bigal, M. E., Kurth, T., Hu, H., Santanello, N., & Lipton, R. B. (2009). Migraine and cardiovascular disease: possible mechanisms of interaction. Neurology, 72(21), 1864–1871. https://doi.org/10.1212/WNL.0b013e3181a71220
4. a Touche, R., Fierro-Marrero, J., Sánchez-Ruíz, I. et al. Prescription of therapeutic exercise in migraine, an evidence-based clinical practice guideline. J Headache Pain 24, 68 (2023). https://doi.org/10.1186/s10194-023-01571-8
5. Hanssen, H., Minghetti, A., Magon, S., Rossmeissl, A., Papadopoulou, A., Klenk, C., Schmidt-Trucksäss, A., Faude, O., Zahner, L., Sprenger, T., & Donath, L. (2017). Superior Effects of High-Intensity Interval Training vs. Moderate Continuous Training on Arterial Stiffness in Episodic Migraine: A Randomized Controlled Trial. Frontiers in physiology, 8, 1086. https://doi.org/10.3389/fphys.2017.01086
6. Matin, H., Taghian, F., & Chitsaz, A. (2022). Artificial intelligence analysis to explore synchronize exercise, cobalamin, and magnesium as new actors to therapeutic of migraine symptoms: a randomized, placebo-controlled trial. Neurological sciences: official journal of the Italian Neurological Society and of the Italian Society of Clinical Neurophysiology, 43(7), 4413–4424. https://doi.org/10.1007/s10072-021-05843-6