El mestre, escriptor i pedagog, Jaume Cela, i el doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació, Juli Palou, van conversar, el 8 de març de 2022, sobre l'ofici de mestre. En la seva conversa van aflorar temes com quin ha de ser el focus de l'acció educativa (la pregunta o la resposta; l'experiència o el concepte), els perills que afronta l'escola d'avui o el sentit de l'avaluació.
Un diàleg d'hora i mitja en dotze titulars
- ‘Anar pel món i posar nom a les coses’ és una forma bonica de descriure la feina del mestre.
- L’important no és el que s’aprèn sinó la pregunta de l’inici. Cal posar l’èmfasi en la pertinença de les preguntes. L’escola ha d’animar els infants a formular-se les preguntes fonamentals.
- El repte del currículum competencial és doble: d’una banda, ha de permetre fer preguntes que obrin portes al desconegut; de l’altra, ha de donar eines per relacionar-nos amb els altres.
- L’escola no hauria de ser un lloc on se sancioni l’error.
- L’escola és una institució creada perquè els infants aprenguin, no perquè siguin feliços. Han de ser feliços perquè aprenguin. És important on posem el focus.
- L’escola actual té un doble perill: el de l’escolarització (transmetre continguts deixant de banda l’experiència) i el de la desescolarització (centrar-se en l’experiència sense traslladar-la al concepte). Cal partir de l’experiència per donar-li sentit i treure’n pensament que ens ajudi a ajustar l’acció davant de la vida. Anar de l’experiència al concepte és el gran repte actual de l’Educació Primària.
- Només som capaços de construir coneixement si tenim un bon domini de la llengua.
- El mestre no només acompanya, sobretot, ensenya. Ha de ser una autoritat, que no és el mateix que ser el poder. Qui té poder et diu què has de fer, qui té autoritat et diu com ho pots fer.
- El bon mestre no és el que millor ensenya sinó el que fa que els seus alumnes aprenguin i que aprenguin tots. Avui, l’escola encara no és una institució amb capacitat per acollir tothom. Ha de poder acollir tothom sense condicions.
- L’escola ha de parlar de tot el que succeeix al món. El mal del món ha de ser acollit a l’escola.
- El mestre ha de saber escoltar, confiar i estimar els seus alumnes.
- Sovint confonem l’avaluació amb posar notes. L’avaluació és una conversa del mestre amb ell mateix, amb l’alumne, amb l’equip docent, amb la família, amb la societat: què s’ensenya, què s’aprèn, com s’acompleix la funció educativa de l’escola.
¡Qué hermoso diálogo! El…
¡Qué hermoso diálogo! El oficio de ser maestro, no sólo se aprende desde las universidades, también es un don y quien lo ejerce con el corazón, puede lograr esta amplitud en sus aulas, en las cuales se aprenda de los aciertos, de los errores, se respondan todas las preguntas, se conozca el mundo y sobre todo se respete y valore la identidad de cada uno de sus participantes y del planeta en el cual convivimos. El maestro ha de ir cónsono a la realidad que vivimos, actualizarse y como bien lo expone, evaluar y evaluarse constantemente, no para colocar un sobresaliente, sino para cambiar aquello que no va bien y mejorar lo que ha ido mejor. Excelentes los ponentes y muy bien lograda la síntesis del diálogo.