La cultura és una eina de transformació social, però la modernitat l’ha separat i l’ha allunyat del món educatiu, una situació que cal revertir per aprofitar-ne el potencial transformador. Les ponents del vuitè dels diàlegs Àgora Educació 2022, Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, i Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, van analitzar per què s’ha produït aquest allunyament i què cal fer perquè el món de la cultura i la creació i el món de l’educació es retrobin i treballin conjuntament.  

Segons les protagonistes del diàleg, els espais culturals s’haurien de confondre amb els espais educatius, s’haurien d’entendre, però hi ha un problema de distància entre els dos mons. Esteve i Carbó van dir que vivim en un món en el qual la cultura és considerada un bé de consum, viscuda com una cultura en la qual cal excel·lir, que genera por de no assolir uns nivells de qualitat que l’acosten més a l’elit que no pas a les emocions que pot generar i pot provocar una cultura que ens connecti amb les emocions i amb la vida real. Carbó es va referir, per exemple, al Museu de la Vida Rural. La cultura del món rural tenia, fins fa uns anys, poc interès per al món escolar malgrat parlar de temes que són completament actuals i que ens poden connectar amb la realitat: economia circular, igualtat de gènere, relacions de poder, medi ambient o la gestió de l’aigua. La cultura i els espais culturals, per tenir interès, “han de poder parlar de les nostres vides” i els museus hem tendit a posar al centre la part de conservació i la part més material i “hem deixat de banda la connexió emocional”.