Una seixantena de persones van participar dissabte, 15 de març, en la jornada titulada “Diversitat cultural: eines pera  una educació per a l’equitat”, organitzada pels estudis d’Educació de la Facultat de Ciències Socials de Manresa. La jornada va aplegar tant professionals de l’educació, com docents universitaris i estudiants del grau en Mestre d’Educació Infantil d’UManresa. La trobada de tots aquests professionals va constatar la necessitat que l’escola es prepari per atendre correctament la diversitat, defugint estereotips, canviant la mirada sobre l’alumnat migrant i reimaginant les escoles i l’aprenentatge per deixar enrere un model i un discurs colonial per tal que sigui substituït per un model que tingui en compte el plurivers.  

La vicerectora del campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Sílvia Mas, va donar la benvinguda als assistents, agraint la seva participació en una jornada pensada per reflexionar sobre “un repte inajornable”, el de l’equitat. Mas va afirmar que “una escola més inclusiva i equitativa farà que la societat també ho sigui” i va apuntar la necessitat de “desactivar el discurs d’odi per activar un discurs basat en el respecte i la convivència”. De la seva banda, el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, va fer un repàs de les accions impulsades pel consistori en aquest àmbit, va reconèixer que “encara hi ha molta feina a fer”, però va assegurar que s’havia començat a revertir una situació de “guetització” d’alguns centres escolars de la ciutat.  

Experiències pràctiques per a una escola equitativa 

Durant la jornada es van presentar diferents accions i experiències que els docents poden utilitzar a l’aula per treballar per una educació basada en l’equitat. Les persones assistents van poder triar presentacions d’experiències de lectura per a la construcció d’espais d’equitat entre escola i famílies, d’aprenentatge compartit, d’iniciatives de benestar comú, experiències desenvolupades en escoles bressol o accions concretes com les que es desenvolupen en escoles rurals o en l’atenció i desenvolupament d’infants d’ètnia gitana en un centre escolar de Girona. L’objectiu d’aquestes presentacions és que la jornada, a banda de la reflexió, aporti eines pràctiques als participants. 

La jornada la va obrir la Doctora en Ciències de l’Educació, Fatiha El Mouali Samadi. Va pronunciar la conferència titulada “Vivim la mateixa escola? La mirada de les mares immigrants”. Aquesta professora del Departament de Teories de l’Educació i Pedagogia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tècnica d'acollida i llicenciada en Ciències Econòmiques, va lamentar que s’hagi estès un imaginari sobre la dona marroquina que està molt equivocat. Va explicar que es produeix un “xoc de mirades” que contraposa imaginaris: el de les dones marroquines que arriben amb unes expectatives de desenvolupament i el de la població d’acollida, que les veu com dones sense estudis, sotmeses als marits i que viuen de les ajudes. Aquest discurs, va dir, acaba arribant a l’escola i és adoptat pel col·lectiu docent. En aquest sentit, va dir, aquest professorat, que a més, és principalment femení, “perd la seva autoritat”.  Segons Fatiha El Mouali defensa que la realitat a les aules és molt diversa i que és imprescindible que els professionals de l’educació entenguin bé el context de cada infant. Aquesta falta de comprensió, va explicar, és el motiu pel qual s’ha detectat un sobrediagnòstic de casos de TDAH i hiperactivitat entre infants immigrants.  

En la seva intervenció va afirmar que és una responsabilitat dels docents atendre correctament aquesta diversitat perquè “els infants no són immigrants, són el futur i hem de contribuir a la formació de persones responsables. Quan l’atenció no és responsable, estem condicionant el nostre futur com  a societat”.  

La cloenda de la jornada va anar a càrrec de la Doctora en Antropologia i docent del Grau en Mestre d’Educació Infantil d’UManresa,  Fina Carpena-Méndez. Va parlar de la importància d’adaptar l’escola al plurivers, un concepte que proposa una visió del món basada en la coexistència de múltiples perspectives, realitats i formes de coneixement, en contraposició a una única visió universalista. Això, va dir, implica “desaprendre” d’un model basat en les relacions de tipus colonials i reimaginar les escoles i l’aprenentatge. Segons va dir, és imprescindible reconèixer la gran diversitat d’estragègies de criança que existeixen arreu del món. Carpena va posar sobre la taula qüestions com les jerarquies que imperen a l’escola, els supòsits d’homogeneïtzació dels infants d’origen immigrant, les contradiccions entre les polítiques migratòries i les pràctiques d’integració locals i els riscos que les experiències traumàtiques que viuen infants i joves en l’entorn escolar acabin conduint al fracàs escolar.  

Va cloure la seva intervenció fent una aposta per una educació pluriversal que requereix, entre d’altres, una formació de docents que siguin reflexius sobre les pràctiques pedagògiques; que tingui en compte que el coneixement no és mai universal, sinó particular; una interculturalitat decolonial; pedagogies relacionals i diàleg entre els coneixements i sabers; i curiositat i confiança en un “model educatiu d’experimentació permanent on no tot està dit ni registrat”