“Falten veus de mestres amb vocació pedagògica i disposats a reflexionar sobre la seva feina i la seva funció”. Així ho va dir ahir el sociòleg Salvador Cardús en la seva intervenció al novè diàleg de l’Àgora 2022, dedicat a la relació entre societat i escola. Cardús va compartir taula amb una altra sociòloga especialitzada en educació, Marina Subirats, que va coincidir amb Cardús en la necessitat de transformar l’educació des de la formació dels mestres a la universitat. Segons Subirats, actualment és una “formació encartronada” i massa marcada per un currículum que hauria de ser només una referència en la feina que es fa a l’escola. Durant més d’una hora i davant de 65 persones, Cardús i Subirats van repassar els principals reptes que, segons el seu punt de vista, ha d’afrontar actualment el món de l’educació, entre els quals van assenyalar mancances en la transmissió de valors o la burocratització dels processos educatius.

Desafiaments comuns al món 

Salvador Cardús va iniciar la seva intervenció afirmant que els desafiaments que té actualment l’escola catalana són exactament els mateixos que tenen tots els sistemes educatius del món civilitzat. Segons aquest sociòleg, el debat educatiu té un component “massa ideològic” i les lògiques educatives del moment estan marcades per una “dosi molt important de propaganda”. Per Cardús, un altre dels desafiaments que pateix l’escola és que s’hi dipositen massa esperances i expectatives. “L’escola no ho arreglarà ni ho canviarà tot”, va dir, afegint que la transformació de la societat passa per altres vies i no només per l’educativa.  Cardús va lamentar també el poc interès del sistema educatiu en avaluar l’escola, en les evidències i en mesurar els resultats del que s’hi està fent. 

Altres desafiaments als quals ha de fer front l’escola actual segons Cardús és la burocratització del sistema educatiu i que afecta directament la tasca que fan els docents. En la mateixa línia, aquest sociòleg considera que els objectius de resultats educatius que s’imposen a nivell europeu, com l’informe PISA, ens estan obligant “a falsejar les dades, a un relaxament per acomodar les estadístiques als objectius”.

Segons Salvador Cardús, un altre problema que ha d’afrontar el món educatiu és la confusió del debat sobre els drets laborals dels docents i la qualitat educativa. Per a Cardús, no sempre hi ha relació entre una cosa i l’altra. 

Aquest sociòleg es va manifestar crític amb l’ús de conceptes com el “aprendre a aprendre” o “saber aprendre”. Segons Cardús, cal centrar-se en què s’aprèn, perquè aquests altres conceptes acaben amagant que “tothom aprèn però ningú no sap res”. 

Cardús va completar la seva intervenció inicial afirmant que tots aquests desafiaments són presents en una altra qüestió d’actualitat, la del català a l’escola. El sociòleg considera que s’està perdent de vista que l’ús social de la llengua va molt més enllà de l’escola. 

Repensar l’educació per adaptar-la a una societat que ha canviat

“La societat ha canviat de forma accelerada” i això requereix que l’educació faci l’exercici de repensar-se. Aquesta va ser la primera afirmació que va fer en el seu torn de paraula la sociòloga Marina Subirats. Subirats va ser crítica amb el sistema educatiu, que atorga tot el valor al model universitari i que l’intenta implantar erròniament a tots els nivells educatius. Cal centrar el debat en quin ha de ser el paper de l’escola en aquest moment de canvi social i retornar als corrents pedagògics que van servir per renovar l’escola catalana dècades enrere, va dir. 

En un context social on els models socials tal com els coneixien desapareixen i es dilueixen, els joves viuen en una societat de llibertat, va afirmar Subirats. Una llibertat, però, que té riscos i que fa que les persones no sàpiguen cap on anar o no tinguin consciència de tenir obligacions. L’educació, va dir, s’ha centrat en la dimensió més intel·lectual de l’ensenyament i s’ha convertit en una eina del mercat de treball. En aquest sentit, Subirats reivindica una escola que recuperi la seva dimensió més pedagògica i que ajudi cada persona a estar segura de les seves capacitats, a conèixer-les i confiar-hi perquè sigui capaç d’inventar la seva pròpia realitat. Ara, afirma aquesta sociòloga, la transmissió de valors i de cultura està cada vegada més en mans dels mitjans de comunicació, fet que “ens porta a la destrucció de l’ètica col·lectiva”. Per Subirats, hi ha més capacitat que mai d’accedir a informació, però no es fa una transmissió correcta de les normes de convivència, un dels papers que hauria d’exercir l’escola. 

Recuperar la vocació i consciència transformadora

Subirats i Cardús van coincidir en la importància que té la formació dels mestres en la transformació de l’educació. Segons Marina Subirats, actualment és una formació “molt encartronada” a causa d’un currículum que hauria de ser només una referència, quan el paper de l’escola hauria de centrar-se en ensenyar als infants a aprendre a conviure i a reconèixer les seves pròpies capacitats. Això, va dir, passa també perquè els joves aprenguin a conviure amb les responsabilitats, a donar-los espais on poder intervenir més enllà del seu propi cos. 

En aquesta línia, Salvador Cardús va afirmar que “la universitat ha fracassat en la transmissió de la vocació i el compromís transformador de les persones que es dediquen a l’educació” i va reivindicar la necessitat que els docents es converteixin en figures d’autoritat, que tinguin presència als mitjans de comunicació, que siguin mestres amb vocació pedagògica i que tinguin interès a reflexionar sobre la seva feina.  

Dos diàlegs al juliol en el marc de l’Escola d’Estiu del Bages

El diàleg forma part del programa d’activitats “Àgora 2022, Mestres que (es) transformen”. La programació, adreçada a fomentar la reflexió i el debat entre la comunitat educativa de la ciutat per activar canvis i millores als centres educatius i al conjunt de la societat, dona resposta a un encàrrec de l’Ajuntament de Manresa en el marc del programa d’activitats de Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

Fins ara, 665 persones han assistit als nou diàlegs que s’han celebrat, que es poden recuperar íntegrament al canal de Youtube d’UManresa. Els dos propers debats formaran part de la programació de l’Escola d’Estiu del Bages. El dia 1 de juliol, la biòloga i experta en educació Melina Furman conversarà amb Pepe Menéndez, docent i expert en transformació educativa, sobre “Escola i transformació comunitària”. El dia 8 de juliol i per tancar l’Escola d’Estiu, el diàleg tractarà sobre les eines digitals, sobre el seu ús i les addiccions que hi estan associades. Hi intervindrà la psicòloga clínica de la divisió de Salut Mental d’Althaia i responsable de la unitat de joc psicològic i addiccions, Dominica Díaz, que conversarà amb Rosa Vila, mestra i bibliotecària que treballa en una escola d’alta complexitat.