La docent col·laboradora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Laura Macià Casòliva, ha obtingut una qualificació d'excel·lent cum laude per la seva tesi doctoral, que va defensar el passat mes de març. La tesi duu per títol “Empoderament de les infermeres en entorns de simulació clínica interdisciplinària i a la realitat asistencial durant l'arribada de la COVID-19. Exploració del constructe i dels factors que l'influencien”. La tesi ha estat dirigida per la Doctora en Psicologia Social, psicòloga i directora de Desenvolupament Corporatiu de la Fundació Universitària del Bages, Carlota Riera Claret, i per la doctora, psicòloga i docent de la UOC, Clara Selva Olid, en el marc del programa de doctorat en "Cures Integrals i Serveis de Salut" de l'Escola de Doctorat de la UVic-UCC. 

En la tesi, Laura Macià conclou que l’existència de manifestacions d’empoderament de les infermeres en l’entorn de simulació contribueix a certificar la utilitat de la tècnica per promoure’l, mentre que la detecció d’aquestes manifestacions en el context assistencial estudiat en facilita la identificació en altres entorns. Paral·lelament, la determinació de factors que influeixen en l’empoderament en l’entorn assistencial permet determinar quins aspectes afavoreixen el constructe i quins l’impedeixen, mentre que el fet d’evidenciar aquests factors a l’entorn de simulació permet entreveure en quins aspectes de la metodologia cal incidir per tal de fomentar l’empoderament d’aquestes professionals mitjançant aquesta metodologia..

La investigació de Macià pretenia aprofundir en com es reflectia l'empoderament de les infermeres en entorns de simulació clínica interdisciplinària i en la realitat assistencial. L'enfocament metodològic de la tesi ha estat de tipus qualitatiu i ha permès determinar l’existència de diversos factors que iinflueixen en l’empoderament de les infermeres, tant a l’entorn de simulació, com a l’entorn de realitat assistencial. Aquests factors són el clima establert dins els equips interdisciplinaris; la percepció de seguretat relacionada amb l’entorn; la generació d’emocions; la identificació d’aspectes clau; i la possibilitat de millora individual i col·lectiva. Així mateix, permet detectar manifestacions d’empoderament de les professionals en ambdós contextos vinculades a la introspecció i l’autoanàlisi; la consciència de l’impacte i les percepcions positives.