La Fundació Universitària del Bages – UManresa ja té pràcticament tancat el programa d’activitats “Mestres que (es) transformen” adreçada a fomentar la reflexió i el debat entre la comunitat educativa de la ciutat per activar accions de canvi i millora als centres educatius. En aquests moments, ja hi ha tancats un total de dotze diàlegs educatius. El primer se celebrarà el 28 de gener i tractarà sobre llengua, societat i escola. Hi participaran Òscar Andreu, guionista, presentador i director de programes de ràdio i televisió, i Carme Junyent, professora de lingüística, especialitzada en llengües amenaçades, antropologia lingüística i llengües de la immigració a Catalunya.

El programa Àgora 2022, un encàrrec de l’Ajuntament de Manresa a la FUB-UManresa en el marc del programa Manresa 2022, es troba en un estadi molt avançat de concreció però encara està obert per incorporar-hi noves propostes dels centres educatius de la ciutat. De fet, durant aquest darrer trimestre de l’any, s’estan duent a terme diferents trobades amb professorat d’escoles i instituts per animar-los a participar tant als diàlegs com als grups de treball i a proposar-ne de nous sobre temes que els interessen i que no hagin estat contemplats en el programa inicial. Totes les activitats estaran obertes a persones interessades en el món de l’educació i en el cas dels docents, la participació i assistència als diàlegs i grups de treball seran reconegudes com activitats de formació contínua.

Dotze diàlegs amb ponents molt plurals

Els temes que abordaran els diàlegs educatius de l’Àgora 2022, a partir del febrer fins al juliol de 2022, seran el Lideratge escolar, amb Xavier López, director de l’Escola Octavio Paz, i Coral Regí, biòloga i directora de l’Escola Virolai; Escola i religions, amb Clara Fons, sociòloga i escriptora, i Agustí Lleyda, mestre jubilat; l’Ofici de mestre, amb Jaume Cela, mestre, escriptor i pedagog, i Juli Palou, doctor en filosofia i ciències de l'educació; l’Educació 360, més enllà de l’escola, amb Fathia Benhammou, mestra especialitzada en educació infantil, i Montserrat Pedreira, directora dels estudis de grau d’educació infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC; Eines digitals, ús i addiccions, amb Dominica Diez, psicòloga clínica, experta en joc psicològic i addiccions, i Rosa Vila, mestra i bibliotecària; Escola i filosofia, amb Irene de Puig, directora Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia, i Francesc Torralba, filòsof i teòleg; La bellesa de la vida, amb Eva Bach, mestra i experta en desenvolupament personal, intel·ligència emocional i comunicació, i Joan Soler, president del Consell Regulador de la DO Pla de Bages; Escola i cultura, amb Gemma Carbó, gestora cultural, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla; Escola i societat, amb Salvador Cardús, sociòleg i expert en sociologia de l’educació i de les identitats nacionals, i Marina Subirats, sociòloga, experta en sociologia de l’educació i en la sociologia de la dona; Escola i transformació comunitària, amb Melina Furman, biòloga i consultora d’Educació d’UNICEF Argentina, i Pepe Menéndez, professor i expert en lideratge, innovació educativa i gestió del canvi; i, finalment, Innovació per a la transformació, amb Kaleb Rashad, llicenciat en Desenvolupament Humà i doctor en Lideratge Educatiu, i Eduard Vallory, impulsor de l'aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat.

Grups de treball i accions transformadores als centres

D’altra banda, també s’ha fet una primera proposta de sis grups de treball: La ciència des de la coparticipació i la comunitat, Territoris híbrids/Espais fronterers, Transformant espais educatius amb perspectiva de gènere, Drogues i consum de substàncies durant l’adolescència, Transformació de la ciutat i Les relacions interpersonals. Tots aquests grups es posaran en marxa a partir del gener, excepte el primer que ja ha iniciat la seva activitat. Les inscripcions tant als diàlegs educatius com als grups de treball ja estan obertes, al web umanresa.cat.

Àgora 2022 es planteja com una iniciativa transformadora del món educatiu de la ciutat. Per això, com a derivada dels diàlegs i dels grups de treball, es fomentarà el sorgiment de projectes de canvi a escoles i instituts que, a més, hauran de ser compartits entre més d’un centre. Aquests comptaran amb experts que acompanyaran aquests processos durant el curs 2022-2023. En paral·lel, es visibilitzaran les iniciatives transformadores que ja estan aplicant actualment alguns centres educatius per tal que serveixin d’estímul per a altres.

Un curs per posar l’educació en el punt de mira

El programa de l’Àgora 2022 coincideix en el temps amb una aposta decidida de la Fundació Universitària del Bages, com a campus Manresa de la UVic-UCC, per ampliar i reforçar tota la seva activitat en l’àmbit educatiu, ja sigui consolidant els seus estudis de grau, postgrau i formació professional superior, ja sigui en la recerca que es duu a terme sobretot en l’àmbit de l’educació científica a les primeres edats o serveis com ara el laboratori de ciència per a infants de 0 a 6 anys, Lab 0_6, o la llar d’infants que es posarà en marxa a partir del proper curs. Tota aquesta activitat es concentrarà en un nou edifici FUB4-Educació, la primera pedra del qual es va posar el passat 17 de setembre.

Manresa 2022

Manresa 2022 és el programa sota el qual s’aixopluga l’Àgora 2022. Es tracta d’una aposta estratègica de la ciutat, transversal i participativa per celebrar els 500 anys de l'arribada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. El Sant va estar-se prop d'un any a la ciutat i va ser durant aquesta estada que va escriure els Exercicis Espirituals. Durant aquest període també va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús.