Permeteu-me que abans d'abordar què podem fer des de l'escola infantil per treballar l'educació afectivosexual defineixi les dues paraules que em porten a escriure aquest petit text: afectivitat i sexualitat.
L'afectivitat té a veure amb una emoció preciosa que és l'amor, una emoció que quan passem al pla conscient marca les nostres accions per estimar i per fer-nos sentir estimats, cuidats i protegits. Podríem dir que és la base del nostre desenvolupament com a éssers humans, ja que, com a animals socials que som, la necessitem per conviure de forma equilibrada els uns amb els altres. Qualsevol infant necessita afecte per créixer i desenvolupar-se de forma correcta i és en aquestes etapes quan és més important vetllar perquè el seu entorn sigui un entorn afectiu.
La sexualitat la podem definir com una energia vital que ens porta a buscar l'afecte, la tendresa, el plaer i el contacte amb els altres durant tota la nostra vida. També té a veure en com vivim i expressem el nostre cos sexuat i en aquest sentit tots i totes som únics. El procés de sexuació l’anem construint amb els anys i en etapes infantils hem de tenir un entorn que faciliti aquest desenvolupament d'una forma sana.
Per tant, si unim les dues paraules, per tal d'oferir una bona educació afectiva sexual, caldrà que construïm un entorn on els infants es puguin expressar de forma emocional i sexual alhora sense tabús, pors, vergonyes i recriminacions.
Entorns que afavoreixen el desenvolupament afectivosexual
Cal començar per l'afecte per ells mateixos, ajudar-los a conèixer-se i respectar-se tan física com emocionalment. A conèixer els seus propis límits, a saber dir "no" o "prou" quan alguna cosa els fa sentir malament, a expressar-se emocionalment de forma adequada i respectuosa. A entrenar-los en reconèixer les seves emocions i legitimar les dels altres, no buscant només el plaer propi, sinó el col·lectiu. Hem de treballar la seva autonomia emocional des de ben xics, per això cal treballar aspectes com l'autoconeixement, l'autoconcepte- relacionant-lo amb la seva imatge-, l'autoacceptació -des de la mirada de la diferència que ens fa únics-, l'autorespecte – la forma en com parlem de nosaltres mateixos- tot plegat per arribar al fet que tinguin una bona autoestima.
Cal parlar del cos físic d'una forma natural, sense embuts, dient a cada part del nostre cos pel seu nom i permetent experimentar-les des del respecte per un mateix i pels altres. Fent-los conscients que només ells trien qui toca les seves parts íntimes i donant-los consignes per prevenir abusos, sense que la por s'instal·li relacionada amb aquests tema.
Hem de tenir en compte, però, l'entorn familiar i cultural de cada infant. En moltes ocasions serà contraproduent donar consignes contràries a les que la família dona, perquè això pot crear confusió i por i convertir-se en un trauma que portaran a la motxilla emocional fins a edats adultes. Per tant, aquí els i les mestres ens convertim en artistes per crear entorns que facilitin aquest desenvolupament afectivosexual sense que xoqui amb el discurs familiar, fent escola de famílies per tal d'abordar el tema i parlant, si s'escau, amb cada una d'elles per contrastar mirades i criteris educatius.
En aquest sentit, observar que un infant no vol contacte físic o que defuig parlar de temes de sexualitat pot ser un motiu d'alerta, tant d'un discurs familiar poc facilitador, com d'un patiment d'algun tipus d'abús.
Com treballar l'educació afectivosexual
- Crear a l'aula i a casa, en el cas de les famílies, un clima de seguretat emocional i d'intimitat.
- Donar-los suport i afecte per tal de crear vincles afectius ferms que els ajudin a construir-se com a persones amb una bona autonomia emocional.
- Permetre que l'infant senti curiositat, s'explori, s'observi i descobreixi. La sexualitat infantil no té res a veure amb la dels adults, busca comprendre el món que els envolta i es desenvolupa amb el contacte físic i la connexió entre el plaer i la curiositat. A través de la imitació del que veuen en els adults, a la televisió, als animals, aniran construint-se i preguntant-se si el que fan està bé o malament i és llavors quan hem de vetllar per la seva intimitat en comptes d'alertar-nos; hem d'explicar-los que hi ha comportaments que són propis dels adults i que són mostres d'afecte i amor.
- I en el cas dels i les mestres, cal fer un bon acompanyament a les famílies en tot aquest procés, respectant la seva cultura i les seves creences.
Recordem que som moltes les persones que estem educant i que no hem tingut l'oportunitat de tenir una bona educació afectivosexual i això, inconscientment, ho traspassem als nostres fills i filles i al nostre alumnat. Cal doncs, primer de tot, ser conscients, parar i preguntar-se: com he viscut la meva psicosexualitat? Si la resposta és positiva, endavant, ets un bon exemple pels teus alumnes i pels teus fills. Si no, cal que ens reeduquem nosaltres primer i cal reeducar a tots els agents implicats en l'acompanyament dels infants, perquè aquest preciós objectiu, l'educació afectivosexual, sigui aviat una realitat.
Maria Navarrete Fa, educadora social i docent al grau en Mestre d'Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa i al CFGS d'Educació Infantil del Campus Professional UManresa
Afegeix un nou comentari