Amb la finalitat d’afavorir la igualtat entre nenes i nens el Departament d’Ensenyament promourà que els camps de futbol deixin d’ocupar els espais centrals dels patis de les nostres escoles. És un bon principi per posar de manifest que l’escola, cal dir que inconscientment, en tant que agent socialitzador, perpetua les desigualtats des de les primeres edats. No és pas culpa dels centres escolars. Els patis no són ni més ni menys que el reflex de la nostra societat.
Només cal fer una mirada fora de l’escola per veure que l’esfera pública està ocupada pels homes i la privada relegada a les dones, el mateix que al pati de l’escola. L’espai principal l’ocupen els jocs de pilota, gairebé sempre el futbol, i a l’entorn del camp hi trobem les nenes, parlant, jugant, assumint i interioritzant que aquesta distribució de l’espai és la que han d’ocupar i la que els correspon perquè nosaltres com a adults, la donem per vàlida. És a partir d’aquest i altres fets que socialment van adquirint aquest paper secundari que enforteix els nens i afebleix les nenes.
Si reconfigurant els espais en tinguéssim prou, aviat tindríem el problema resolt. Al cap i a la fi, el pati és un espai central visible i de referència dins l’escola. Sortir al pati no és sortir a perdre el temps. Els patis són espais d’aprenentatge, de socialització, de joc i el joc és un element clau a partir del qual es generen tot un seguit d’aprenentatges.
Però tan important és canviar allò visible com tot allò que forma part de l’invisible. Per què quan un nen és mogut diem que és nerviós i quan una nena és moguda diem que és una esverada? I encara diria més, un nen no és esverat pel fet de ser nen, com tampoc una nena és tranquil·la pel fet de ser nena. No serà que els infants acaben responent als rols que socialment s’espera d’ells? Per què hi ha estudis que demostren que donem més la paraula als nens que les nenes? Per què donem per fet que les nenes faran molt bé la feina i amb els nens el grau d’exigència és menor?
Si l’escola és un espai de millora i de transformació de la societat, que ho és, cal treballar per la igualtat real i efectiva de nens i nenes des de l’arquitectura, el llenguatge, el pensament i les idees i que tot això es pugui traduir en fets. Comencem per reformar el pati i continuem per revisar els models del que és ser nen i ser nena, perquè aquest és realment el camí que ens portarà a la igualtat.
Sílvia Mampel Alandete, professora del Grau en Mestre en Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC
Afegeix un nou comentari