L’adolescència és un període vital durant el qual les persones acaben de desenvolupar-se i de conformar la seva identitat. És un moment de múltiples canvis i de malestars emocionals o fluctuacions en l’estat d’ànim. Sabem que tot plegat té a veure amb els diferents canvis hormonals i de desenvolupament que produeixen, però, com es comporta exactament aquest fenomen? Hi hauríem de parar més atenció? Com es relacionen salut mental i adolescència?
Amb l'objectiu d'estudiar aquesta relació, el grup d’investigació Epi4health de la UVic-UCC, la UAB i la UOC, va realitzar un estudi que pretenia estudiar quina era la proporció de persones adolescents que reportava tenir un baix estat d’ànim. Es van agafar les dades de més de 6.400 persones adolescents d’entre 12 i 18 anys escolaritzades en instituts de la Catalunya Central i es va trobar que un 11,6% dels nois i un 25,1% de les noies diuen tenir un estat d’ànim baix.
Però, què s’entén exactament per un baix estat d’ànim? Aquí hi consideraríem aquells símptomes o sensacions negatives perllongades i persistents al llarg del temps, com poden ser la tristesa, la desesperança, la dificultat per realitzar tasques diàries, dificultats per conciliar el son o sentir nerviosisme o tensió constant, entre d’altres. A partir d’aquest estudi, es va arribar a la conclusió que existeixen unes diferències entre gèneres molt grans en els estats anímics de les persones adolescents, sent les noies les que tenen un pitjor estat d’ànim.
Per què les noies tenen l'estat d'ànim més baix que els nois?
Per què es donen aquestes diferències? Respondre aquesta pregunta és complex, ja que aquestes diferències poden ser explicades per molts factors diferents. El que sí que hem observat és que hi ha altres factors que expliquen part d’aquestes diferències. Per exemple, veiem que les persones que diuen haver patit algun tipus de violència sexual o que practiquen menys activitat física, són les que també diuen tenir un pitjor estat d’ànim i, paral·lelament, veiem que son les noies les que fan una major pràctica d’activitat física insuficient i les que pateixen més violències sexuals en comparació amb els nois. Una possible explicació d’aquest fenomen és que, la presència dels rols de gènere en una societat androcèntrica encara imposen de forma sistemàtica unes expectatives, exigències i situacions que moltes vegades posen a les noies en una situació de desigualtat davant dels nois.
I a partir d’aquí... què podem fer?
Les dades d’aquest estudi ens permeten veure que encara hi ha molta feina a fer. El fet de poder quantificar aquest fenomen permet poder-ne fer prevenció i així reduir el risc que aquest símptomes s’acabin cronificant i es puguin desencadenar trastorns psicològics més servers, com podria ser un trastorn ansiós o depressiu.
Aquí és on hem de reflexionar sobre el model de vida i el model de salut que estem seguint com a societat, en el qual sovint es prioritza la salut física per davant de la salut mental. A poc a poc ja s’estan fent canvis i s’està donant importància a generar espais per treballar la intel·ligència emocional, proporcionar eines sobre gestió emocional, etc., però fins que aquestes accions no vagin acompanyades de polítiques públiques amb perspectiva de gènere adreçades a millorar les condicions de vida de les persones (tenir dret a un habitatge digne, tenir unes bones condicions laborals, etc.), no aconseguirem un canvi substancial. Tot el que ens envolta (la feina que fem, el lloc on vivim) és salut i si volem promoure canvis en la salut de la població, haurem de tenir en compte sempre aquests elements.
Helena González Casals, psicòloga i membre del Research Group in Epidemiology and Public Health in the Digital Health context (Epi4Health)
Afegeix un nou comentari