Lesions al peu al ballet i la dansa

El ballet és una forma concreta de dansa en la qual els moviments es basen en el control total i absolut del cos. S’ha d’aprendre des de ben jove i requereix concentració, capacitat d'esforç i una bona condició física. En el camí que recorre un ballarí o la ballarina durant el seu aprenentatge troba reptes a superar de diferents tipus (físics, psicològics, culturals …). En el ballet, les extremitats inferiors, especialment el peu, hi tenen un fort protagonisme. És per això que sovint la seva pràctica provoca lesions.

Lesions més habituals en la pràctica del ballet

La freqüència amb la que es produeixen lesions als peus i els turmells és mol alta, especialment a la primera articulació metatarso-falàngica i al turmell. També poden lesionar-se de manera bastant freqüent el tendó d’Aquil·les i la musculatura peroneal.

La resta de l’extremitat inferior pot patir lesions, però són menys habituals que als peus.

En aquest article ens centrarem en les lesions de l'articulació metatarso-falàngica del primer dit, ja que és la que més sovint pateixen els practicants de dansa clàssica.

Com i per què es produeixen lesions de la primera metatarso-falàngica en el ballet?

L’origen de la lesió de l’articulació del primer dit del peu (Hallux o dit gros del peu) també s’anomena “Dit de gramilla”. Aquesta lesió pot aparèixer com a conseqüència d’un traumatisme, provocat per les condicions anatòmiques o bé per una manca de domini de la tècnica:

• L’origen traumàtic d’aquesta lesió es pot donar per circumstàncies o factors aliens al ballarí o la ballarina que afavoreixin o augmentin les possibilitats de lesió com ara el sòl sobre el que es practica l’activitat, el calçat d’un número massa ajustat o el traumatisme directe de l’articulació amb una superfície dura.
• Una part dels ballarins i ballarines no presenten de forma natural les condicions anatòmiques necessàries per ballar (com per exemple falta de flexibilitat) i, per tant, poden existir limitacions físiques i restriccions que impedeixen el desenvolupament d’una tècnica perfecta. Pot donar-se el cas de pretendre assolir uns objectius massa precoçment, sense preparar correctament el cos i de manera específica el peu. 
• En l’execució dels gestos propis d’aquesta activitat; quan s’empeny excessivament amb el dit gros, se suporta molta càrrega amb la posició de punta o es força molt la dorsiflexió del dit gros, aquesta articulació pateix. Per tant, es pot dir que no aplicar la tècnica de la forma correcta és també causa de lesió. És habitual trobar ballarins i ballarines que descuiden la seva posició durant la classe. Una postura pronada dels peus o un excés de tensió al tendó d’Aquil·les també afavoriran l’aparició d’aquesta lesió.
• Altres factors que poden afavorir l’aparició d’aquesta lesió són la temperatura ambient on es practica l’activitat, la repetició d’un moviment molt concret de manera continua o la fatiga.

Com prevenir les lesions al peu en el ballet?

El ballarí o ballarina d’una companyia que es lesioni està obligat a parar i a cedir el seu lloc a un altre. Per aquest motiu, cada vegada es preocupen més per aprendre com tenir cura del cos per prevenir lesions. També hi ha ballarins i ballarines que aguanten el dolor per no perdre el seu paper en la companyia de dansa.

La prevenció d’aquesta lesió anirà enfocada a intentar minimitzar les causes que la desencadenen. S’ha de tenir en compte que és una activitat molt tècnica, que requereix una bona preparació física, i que l’acumulació d’hores d’entrenament contribuirà a l’aparició d’aquesta patologia. Així doncs el pla de prevenció, es basarà sobretot en:

• Mesures higièniques: S’ha d’assegurar que el sòl on es practica dansa sigui l’adequat i que la temperatura de la sala sigui l'adequada. Respecte de la sabata de punta; “dominar-la”, utilitzar protecció (mitges, embenats…) i que el número sigui el correcte. 
• Preparació física: Abans de fer puntes cal assegurar-se que la musculatura està ben preparada, i posteriorment continuar amb la tonificació per tal de garantir una bona pràctica. També és molt important fer estiraments i escalfaments adequats, i sobretot no forçar mai l’entrenament més enllà de les nostres possibilitats.

Pla de tractament

El tractament ve condicionat pel factor desencadenant de la lesió i està orientat a aconseguir una ràpida recuperació. Desafortunadament, la gran majoria dels ballarins i ballarines són atesos pels serveis sanitaris i no per especialistes en medicina esportiva, la qual cosa constitueix un greu error de cara a la recuperació.

Tractament conservador

• Protecció de la zona amb embenats que permetin la funció fins on sigui possible
• Mantenir l’activitat en la mesura del possible per mantenir la resta d’estructures (musculatura i articulacions) actives
• És convenient evitar utilitzar els antiinflamatoris i l’aplicació de gel per afavorir que els processos de recuperació segueixen el seu curs
• Compressió de la zona per controlar l’edema
• Mantenir el peu en elevació quan s’està en repòs també amb l’objectiu de controlar l’edema
• Després de les primeres 48 a 72 hores de la lesió es començarà el treball de drenatge manual i es canviarà l’embenat compressiu per un embenat funcional amb la finalitat de limitar l’articulació exclusivament en la direcció en la qual es va produir la lesió. Una setmana més tard, en funció de l’evolució de la inflamació i el dolor, es podrà començar el treball propioceptiu deixant per a la fase final el treball muscular i la reeducació específica per a la dansa.
• Fora de l’activitat es podria actuar a nivell ortopodològic amb l’aplicació de suports plantars, ortesis digitals, escumes de protecció o “correctors” nocturns de l’alineació digital. Les ortesis digitals es podrien arribar a fer servir al calçat de ballet mentre es duu a terme la pràctica de l’activitat, però en molts pocs casos aquests elements externs són ben tolerats. 

Tractament quirúrgic

Depenent del grau de desviació que presenti el dit i el dolor es podria optar per realitzar una actuació quirúrgica. Es tracta d’una intervenció que comporta invalidació temporal, motiu pel qual la intervenció s’hauria d’ajustar a la programació i el calendari que tingui previst el ballarí o la ballarina.

Cristina Freijo, Lorena Mota i Gemma Torrents, graduades en Podologia a la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC