L'ensenyament de la logopèdia requereix metodologies innovadores que permetin als estudiants desenvolupar habilitats clíniques en un entorn segur i controlat. En aquest context, la simulació esdevé una eina eficaç per a la formació de futurs logopedes, proporcionant-los experiències pràctiques abans d'interactuar amb pacients reals.
La simulació consisteix en la creació d'entorns controlats que repliquen situacions reals, permetent als estudiants posar en pràctica coneixements teòrics i desenvolupar competències professionals. Aquesta metodologia s'ha aplicat en diferents disciplines de la salut, incloent-hi la logopèdia.
Beneficis de la simulació en la formació de futurs logopedes
Els beneficis de la simulació en la formació dels futurs professionals de la logopèdia són múltiples i variats i estan avalats científicament, destacant els següents:
- Desenvolupament de competències clíniques, permetent a l’estudiantat practicar tècniques d’avaluació i intervenció logopèdica abans d’atendre pacients reals i facilitant-los la integració del coneixement teòric amb la pràctica clínica.
- Aprenentatge actiu i reflexiu, fomentant la presa de decisions en temps real i el pensament crític, i permetent la revisió i autoavaluació mitjançant el feedback immediat del professorat.
- Millora de les habilitats comunicatives, ajudant a desenvolupar la interacció amb pacients i familiars en entorns simulats i a augmentar la capacitat de comunicació efectiva davant situacions complexes.
- Augment de la seguretat i la confiança, reduint l’ansietat dels i les estudiants en el seu primer contacte amb pacients i oferint un espai on poder cometre errors sense posar en risc pacient reals.
- Versatilitat de la formació, podent-se utilitzar en la simulació de diverses situacions i en relació a diferents patologies com per ex. els trastorns de la veu, la disfàgia o problemes d’audició, entre d’altres.
- Millora de la coordinació interdisciplinària, permetent la promoció de la col·laboració entre diferents professionals (odontòlegs, fisioterapeutes, psicòlegs, mestres...) en escenaris simulats per preparar als i les estudiants per a treballar en equip en entorns reals.
Pel que fa a les aplicacions de la simulació en la formació logopèdica, aquesta es pot integrar en diverses assignatures i/o contextos d’ensenyament-aprenentatge. A mode d’exemple, algunes de les experiències dutes a terme en el Grau interuniversitari en Logopèdia de la UVic-UCC/UOC han estat realitzades, per exemple, a l'assignatura d’Intervenció en la deficiència auditiva, a la d’Intervenció logopèdica per dany neurològic o a la de Trastorns de la Veu. També es una metodologia habitual en el grau, en el context dels seminaris d’integració que es duen a terme de forma presencial, un cop cada semestre a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, on se simulen casos de naturalesa diferent, tant en població adulta com infantil.
Els reptes de l'ús de la simulació en la formació de logopedes
Tot i els seus beneficis i aplicacions, la simulació també presenta reptes en la seva implementació. Un dels principals obstacles és el cost dels materials i equips especialitzats, com maniquins i programari de simulació. A més, requereix una formació específica per als docents, ja que la creació d'escenaris realistes i la facilitació de sessions de simulació són aspectes complexos.
Un altre repte és garantir que la simulació complementi, i no substitueixi, l'experiència clínica real, sent la combinació d'ambdues metodologies essencial per a una formació completa i equilibrada.
En conclusió, podem dir que la simulació representa una eina innovadora i efectiva en la formació dels i les logopedes, i continuarà sent una estratègia clau per garantir una formació de qualitat en aquest àmbit.
Sandra Espino, directora del Grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC.
Referències
- Caberol, A., & Espino, S. (2024). La simulación en la formación de logopedas. El caso de la asignatura de “Intervención en la deficiencia auditiva”. En D. Gavilán-Martín, G. Merma-Molina i A. Sánchez (Eds.), Inclusión y perspectivas pedagógicas en el ámbito social. Octaedro.
- Espino, S., & Torralba, M. (2022). La simulación como metodología docente. Una experiencia formativa en Logopedia. A J. Ramírez, O. Serrano i P. Hidalgo (Coords.), La necesidad de la transformación social desde la innovación docente y educativa. Editorial Aula Magna Proyecto Clave McGraw Hill.
- Hill, A., Davidson, B., Theodoros, D., & Cardell, E. (2020). Simulation-based education in speech-language pathology: A systematic review. International Journal of Speech-Language Pathology, 22(3), 276-291.
- Miller, C., Kotsanas, G., & Levett-Jones, T. (2018). Interprofessional simulation in speech pathology: Improving collaboration and clinical skills. Journal of Allied Health, 47(1), 32-38.
Afegeix un nou comentari