La salut és un pilar bàsic en el desenvolupament humà tant a nivell individual com col·lectiu i és als països en vies de desenvolupament on això es fa encara més evident. Per poder enfortir aquest pilar i respondre a les necessitats de salut en aquests països és necessari comprendre quines són les principals problemàtiques de salut a les que la població ha de fer front i conèixer diferents estratègies per respondre-hi, especialment en aquelles circumstancies més crítiques com son les catàstrofes naturals, les epidèmies i els desplaçaments massius de població. En aquesta entrada parlem de com pot contribuir la infermeria a garantir la salut de les persones en aquests països a través de la cooperació internacional i com treballem aquesta qüestió amb l'estudiantat del Grau en Infermeria d'UManresa.
En aquests moments, ens enfrontem a una nova situació, la del canvi climàtic, que ha augmentat sensiblement la vulnerabilitat de les persones davant de l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems, de manera que les persones més vulnerables es veuen exposades a huracans, pluges torrencials o sequeres que incideixen en la salut, la seguretat alimentària i la situació nutricional. La situació de sequera extrema, perllongada a la regió de la banya d’Àfrica (que inclou Etiòpia, Kenia i Somàlia) n’és un clar exemple, amb més de 36 milions de persones patint inseguretat alimentària i aproximadament 1,5 milions d’infants en risc de patir desnutrició aguda severa.
Quin és el paper de la infermeria en cooperació Internacional?
El paper de la infermeria en la Cooperació Internacional, i més concretament en l’Acció Humanitària, se centra en contribuir a assegurar una assistència sanitària de qualitat. Això es concreta en la participació en l'activitat clínica i les cures d’infermeria, així com com en activitats de supervisió i de gestió.
A vegades, algunes infermeres pensen que l’activitat professional que poden dur a terme col·laborant amb ONGs en països del sud seran similars a les activitats que realitzen en el seu dia a dia professional a casa nostra, amb la diferència que probablement hagin de treballar més hores i abordant alguns problemes de salut diferents, però la realitat és molt diferent, ja que la funció d’infermeria en projectes de cooperació internacional i especialment en acció humanitària té un component assistencial i un component de gestió.
L’activitat assistencial acostuma a centrar-se en el treball conjunt amb personal d’infermeria del centre sanitari al qual es dona suport (ja sigui atenció primària, hospitalària o un centre nutricional), acompanyant i supervisant les cures d’infermeria i, a vegades i segons les característiques i recursos del sistema de salut local, realitzant tasques no tan habituals a infermeria, com el diagnòstic de patologies i la pauta de tractaments.
L’activitat de gestió i supervisió suposa el gran gruix d’activitat de la jornada i presenta una gran varietat de tasques que inclouen, entre d'altres, la supervisió d’activitats i cures d’infermeria, la planificació del recursos humans i materials del servei o centre al qual es dona suport, la interlocució amb les autoritats sanitàries locals, la coordinació amb altres professionals de salut i responsables del centre, la supervisió i formació del personal local, la gestió de recursos humans, la planificació d’activitats, la recollida i anàlisi de dades, l’elaboració d’informes i protocols, la definició de programes de sensibilització i la coordinació amb la resta de membres de l’equip.
Tot sovint, les infermeres interessades en treballar en aquest àmbit pregunten si cal ser una “super-infermera” per fer tot això i la resposta és que no. La feina que cal fer té semblances amb les tasques que porta a terme una supervisora d’infermeria a casa nostra, i aquesta és una activitat que qualsevol infermera pot dur a terme si té les competències i habilitats necessàries.
Requisits per treballar com a infermera en cooperació internacional
Els requisits per poder treballar amb una ONG poden variar en funció de la institució amb la qual es vol treballar o exercir el voluntariat. Disposar de la diplomatura o el grau en infermeria i un mínim de 2 anys d’experiència professional és indispensable. A partir d’aquí, els següents elements seran factors complementaris que contribueixen a tenir un perfil més complert i per tant més “atractiu” per a les ONGs i, més important, amb més potencial d’impacte positiu en les comunitats amb les que treballarem.
- Experiència demostrable en alguna de les següents àrees: Salut pública, Obstetrícia, Pediatria, Nutrició, Urgències, Malalties tropicals, Malalties infeccioses, Salut mental, Cirurgia, gestió de Farmàcia
- Alt nivell de coneixement d'anglès i/o francès
- Disponibilitat d’un temps mínim de 3 mesos (si és possible, de 6 mesos o d'un any). Aquest requisit dependrà de l’entitat amb qui es treballi.
- Coneixements informàtics a nivell d'usuari.
- Experiència en supervisió de personal i/o gestió hospitalària.
- Experiència en el terreny amb altres ONGs.
- Domini de l'àrab, espanyol i/o portuguès.
- Experiència en supervisió, gestió i formació de persones.
- Gran capacitat organitzativa i d'adaptació a un altre context i cultura.
- Ser dinàmic/a i flexible .
- Capacitat d’adaptació a contextos canviants i capacitat de treball en equip
Exercir la professió d’infermeria en països del sud en el marc de la cooperació internacional i l’acció humanitària és una activitat excitant i molt enriquidor tant en el pla personal com en el professional. I volem destacar l’element professional, ja que sovint es pot veure una activitat d’aquest tipus com un element d’enriquiment personal i això, d’alguna manera, obvia les persones amb i per a qui anem a treballar. Elles mereixen tot el nostre respecte i tenen dret a una atenció de qualitat i és per això que encoratgem totes les infermeres a formar-se adequadament abans de dur a terme qualsevol experiència als països del sud.
Per què formar els futurs professionals de la infermeria en cooperació internacional?
És en aquest marc que el Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa ha impulsat la creació de l’assignatura optativa de “Nutrició i Cooperació en situacions d’emergències nutricionals”. Aquesta assignatura proposa una introducció al món de la Cooperació Internacional i més concretament a l'Acció Humanitària per tal de conèixer diferents estratègies per respondre a les diferents problemàtiques de salut en l'àmbit humanitari, amb un èmfasi especial en la desnutrició aguda.
En un món global resulta essencial que els professionals de la salut, i entre ells els de la infermeria, coneguin els elements que determinen la Salut Global, així com l’abordatge de les diferents problemàtiques que en formen part i que van més enllà dels problemes de salut més habituals a casa nostra. En aquest sentit, una infermera coneixedora dels problemes de salut globals estarà més preparada per abordar aquests problemes. Aquesta formació els serà útil per a la seva tasca assistencial a casa nostra, a través dels serveis d’informació al viatger i centres de salut internacional o disposant de més coneixements que afavoreixin una millor atenció als problemes de salut que la població migrant pot haver afrontat als seus països d’origen, així com una major empatia envers els seus problemes i preocupacions). Haver-se format els servirà també si es decideixen a participar en algun projecte de salut i nutrició als països del sud.
Webs amb informació sobre possibilitats de col·laboració:
https://www.msf.es/trabaja/terreno
https://intercom.lafede.cat/
https://www.coib.cat/ca-es/arees-interes/cooperacio/area-de-cooperacio-internacional.html
https://reliefweb.int/jobs
https://www.hacesfalta.org/
Núria Salse i Xavier Bartrolí, docents col·laboradors del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i membres de La Cooperativa Humanitària
Afegeix un nou comentari