Falten infermeres: el gran repte de la infermeria a Catalunya i a Espanya

El Ministerio de Sanidad de España va publicar el passat mes de desembre els informes "Situación actual y estimación de la necesidad de enfermeras en España 2024” i “ Situación laboral y necesidades percibidas por las enfermeras en España 2024”. Els dos documents han tornat a posar sobre la taula un dels problemes que la professió infermera arrossega des de fa anys: el dèficit d’infermeres. Aquest dèficit  continua essent un dels reptes més importants per a la majoria de sistemes de salut a tot el món. L’any 2020, l’Organització Mundial de la Ssalut (OMS), en el seu informe (State of the Worlds Nurisng), afirma que existeix un dèficit d’infermeres arreu del món i insta els diferents països membres a posar en marxa accions per revertir el problema i donar resposta a les necessitats de salut de les poblacions. 

Relleu generacional, migració i abandonament de la professió

A Catalunya, des de fa anys, trobem diversos estudis elaborats per diferents entitats sobre aquesta temàtica. El Centre d’Estudis Demogràfics va elaborar el treball “Demografia de les professions sanitàries a Catalunya: anàlisi dels estocs actuals de professionals sanitaris” (Solsona et al.,2003); i la Comissió d’Ordenació Professional de Catalunya, publicava l'any 2009 el treball titulat “Previsió d’Infermeres a Catalunya: perspectives de futur”. tots dos treballs ja preveien un dèficit d'infermeres a partir del 2015, conseqüència, sobretot, de l’envelliment de professionals i de la davallada de matriculacions que van tenir els centres universitaris per cursar infermeria entre els anys 2000 i 2007. Sí només tinguéssim en compte aquests dos factors, i segons les dades de l’actual informe del ministeri, a Espanya es preveu que en els propers 10 anys el nombre noves infermeres titulades sigui de 118.620 i en aquest mateix període se’n jubilaran unes 49.791. Per tant,  el relleu generacional no és l’única ni, pel que sembla, única/ principal causa de la manca de professionals.

En els darrers informes com el del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya “Projeccions de la població infermera a l’horitzó del 2030” (setembre, 2022), i ara en els del Ministerio de Sanidad del govern espanyol, s’analitzen i s’inclouen altres factors que, a nivell mundial, diferents autors identifiquen com a principals causes d’aquesta manca d’infermeres. Així, al relleu generacional hi afegeixen la migració i l’abandonament de la professió. En el cas de Catalunya i Espanya, hauríem de sumar-hi un quart condicionant: el fet que, des de fa molts anys, tenim una de les ràtios d’infermera per habitant més baixa de tot Europa: la mitjana  espanyola és de 6,5 infermeres per cada 1.000 habitants i a Catalunya, de 6,2, molt per sota de la Comunitat de Navarra on és de 8,6 o la de la Unió Europea que és de 9 infermeres per cada 1.000 habitants. Per tal de millorar aquestes ràtios, l’informe del Ministeri calcula que Espanya necessita augmentar en 100.000 el nombre d’infermeres actives, i en el cas de Catalunya, l’informe del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya de 2022, compta que cadlrà incrementar-les entre 17.250 i 24.750. La bibliografia posa de manifest que disposar d’un nombre adequat de professionals millora la qualitat de l’atenció, com els estudis de L.H.Aiken, que constaten que als hospitals on hi ha més infermeres, la mortalitat de pacients és menor.

Infermeres cansades

Ara bé, ens trobem davant un problema que va més enllà de la qüestió de formar més infermers i d’augmentar les plantilles. Són imprescindibles tant una bona planificació com la reestructuració de les competències i el lideratge que han de desenvolupar les infermeres en el sistema de salut a mig i a llarg termini, I en això, hi tenen molt a dir la professió, les administracions i els gestors dels centres de salut.  Les infermeres es mostren cansades i manifesten no poder mes, com llegim aquests dies en diferents diaris (el Pais, l’Ara o la  Vanguàrdia). Segons  l’estudi  del Ministerio  “Situación laboral y necesidades percibidas por las enfermeras en España en 2024”, un 39,4% de les 55.000 infermeres enquestades es plantegen deixar la professió en els propers 10 anys, Moltes d’aquestes son joves, professionals que s’incorporen amb motivació i ganes de posar en pràctica les competències que han assolit durant la formació, però que amb el pas del temps veuen que moltes vegades no poden tenir cura de les persones com seria desitjable per garantir una bona seguretat i qualitat  de les cures, i com el sistema valora poc tot allò que fan i poden fer.

Crec que als centres assistencials, i al sistema de salut en general, no s’hauria de permetre que això passés i, per tant, caldria analitzar a fons totes les dades que tenim en els diferents informes i començar a implementar moltes de les propostes que recullen i que estan en la línia de les reivindicacions del col·lectiu infermer des de fa anys. Repassem algunes d’aquestes propostes:

• Millorar les condicions laborals de les infermeres, augmentar l‘oferta de places públiques, reduir l’eventualitat i garantir l’estabilitat de les professionals i dels equips. Encara trobem graduats de fa més de 10 anys que, malgrat no han deixat de treballar, no tenen plaça ni torn fix. En el sistema públic hi ha professionals que han trigat més de 20 anys a consolidar una plaça.
• Incrementar el reconeixement de les infermeres, posant en valor les especialitats, l’expertesa i les trajectòries professionals, posant en marxa nivells graduals de júnior a sènior que comportin responsabilitats i retribucions progressivament més elevades, sense que el fet de canviar de lloc de treball impliqui començar sempre des de zero. Si és vol fidelitzar i atraure talent, cal posar en valor la trajectòria de cada professional. No hauria de ser normal que a infermeres que han estat treballant a l’estranger o en altres institucions, quan volen tornar al país o canviar de lloc de treball, se’ls ofereixi començar a fer suplències o se’ls posi en el mateix nivell que una acabada de graduar.
• Incrementar la participació i lideratge de les infermeres en els àmbits on es prenen les decisions. Tot i que trobem directores d’infermeria en la  majoria d’hospitals, ens cal reforçar la presència a nivell del Departament de Salut i del Ministerio de Sanidad. Ens calen més infermeres que puguin ser directores assistencials, gerents o conselleres de salut.
• Establir polítiques que garanteixin les ràtios  d’infermeres de manera estàndard  a tot el sistema de salut, igual que les condicions laborals que existeixen en els diferents centres. En una societat cada vegada més envellida i amb més problemes de cronicitat, l’atenció integrada i centrada en la persona que poden aportar les infermeres és clau en la qualitat de les cures, en canvi, actualment, en l’àmbit sociosanitari, sobretot en les residències, la manca d’infermeres és alarmant a causa, entre d'altres factors, dels convenis laborals que tenen.

La llista de propostes que  trobem en els informes per millorar la situació és molt més llarga. El que està clar és que per solucionar el problema de manca d’infermeres, no n’hi ha prou amb formar més i millors infermeres si després l’entorn no en té cura.

Carme Valiente Ballesteros, docent del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa

Referències:

1. Aiken LH, Sloane D, Griffiths P.  For the RN4CAST Consortium, et al. Nursing skill mix in European hospitals: cross-sectional study of the association with mortality, patient ratings, and quality of careBMJ Quality & Safety 2017;26:559-568 https://qualitysafety.bmj.com/content/26/7/559
2. Comissió d’Ordenació  Professional de Catalunya. (2009). Previsió de la Població Infermera a Catalunya: Perspectives de Futur. Generalitat de Ctalunya. Departament de salut. https://www.consorci.org/media/upload/pdf/docs_norm/previsio_poblacio_infermera_catalunya_febrer_2009-1.pdf
3. Diumenjó  A. Falten 20.000 infermeres, i la majoria de les que treballen pateixen malestar emocional. Diari Ara. 14 de gener de 2025. https://www.ara.cat/societat/salut/falten-20-000-infermeres-majoria-treballen-pateixen-malestar-emocional
4. Galgany P, Subirana M, Casas  J, Ramon A, Millán P. Projeccions de la población infermera a l’horitzó de 2030. Barcelona: Consell de Col.legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. https://www.consellinfermeres.cat/wp-content/uploads/Informe-Projeccions-Població-infermera-horitzó-2030-©-Setembre-2022-CCIIC-UVic-UCCpdf.pdf
5. Linde P. Las enfermeras no pueden más: “La sobrecarga pone en peligro el paciente”. El País. 20 de enero 2025 https://elpais.com/sociedad/2025-01-26/las-enfermeras-no-pueden-mas-la-sobrecarga-de-trabajo-pone-en-peligro-a-los-pacientes.html
6. Moreno M.T, Camacho L, Bernués L, Ropero A, Calleja P, Alda B, et al. (2024).Situación laboral y necesidades percibidas por las enefermeras en España. 2024. Ministero de Sanidad e Instituto Carols II del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Gobierno de España.https://www.sanidad.gob.es/areas/cuidadosEnSalud/investigacionDatos/docs/Situacion_laboral_y_necesidades_enfermeras_2024.pdf
7. SERVIMEDIA. Sanidad ratifica la falta de 100.000 enfermeras que el CGE lleva denunciando desde hace años. La Vanguardia. 13 de enero 2025.https://www.lavanguardia.com/sociedad/20250113/10279535/sanidad-ratifica-falta-100-000-enfermeras-cge-lleva-denunciando-anos-agenciaslv20250113.html
8. Solsona M, Treviño R, Merino M, Ferrer L. (2003) Demografía de les professions Sanitàries a Catalunya: anàlisi dels estocs actuals de Professionals sanitaris. Centre d’Estudis Demogràfics. https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Recursos/sistemes_dinformacio_catalegs_i_classificacions/documents/estudi_demografia.pdf
9. Zamora J, Del Campo L, Camacho L, Ramos M.A. (2024). Situación actual y estimación de la necesidad de enfermeras en España 2024. Informe Técnico. Ministerio de Sanidad. Gobierno de España. https://www.sanidad.gob.es/areas/cuidadosEnSalud/investigacionDatos/docs/Necesidades_Profesionales_de_Enfermeria_2024.pdf
10. World Health Organization (WHO). (2020). State ofe the World’s Nursing. Investing in Education, Jobs, and Leadership. World Health Organization (WHO). https://www.who.int/publications/i/item/9789240003279