La veu és una eina fonamental de comunicació que dona suport als missatges i a l’expressió d’emocions i de la pròpia manera de ser i estar en el món. Per això, la veu és un tret essencial d’identitat que es va construint junt amb la imatge personal. Per això, quan una persona inicia un procés de reassignació de gènere realitza un viatge llarg i complex, amb l’acompanyament de professionals de disciplines diverses, que faciliten els canvis desitjats. Per a cada persona suposarà una història de vida diferent, amb experiències diverses (algunes d’elles negatives). Sovint, en el procés de transició, les dones transgènere veuen que els canvis corporals que es van produint fan que el seu cos estigui alineat amb el gènere sentit, però en canvi, la veu manté paràmetres que socialment s’associen al gènere masculí (no és representativa del gènere sentit). Això pot generar una resposta social de desaprovació que la persona viu amb sentiments de frustració, angoixa i inseguretat i pot suposar un obstacle per a la seva vida quotidiana, les interaccions socials i per al desenvolupament professional.
El paper de la logopèdia en la feminització de la veu
Així doncs, la feminització de la veu és un element essencial en la confirmació de gènere i el treball logopèdic pot ser molt útil per ajudar a les dones trans a trobar la veu amb la que més s’identifiquin.
Les demandes de suport per a la feminització de la veu es poden fer durant el procés de transició corporal o quan aquest ja ha finalitzat i es poden abordar des de la teràpia vocal logopèdica com a única intervenció o amb fonocirurgia associada a logopèdia, amb un treball pre i post quirúrgic.
La intervenció logopèdica comença amb una valoració inicial a partir de la demanda plantejada i es concreta en una teràpia vocal personalitzada, tenint en compte els objectius, les necessitats i les expectatives vocals de la persona, així com la seva visió sobre la feminitat i la forma pròpia d’expressar-la.
Cal tenir present que una veu és percebuda com a femenina no només pel seu to, sinó també per altres paràmetres associats a la parla i l’expressió. Per aquesta raó, la teràpia vocal inclou també un treball específic sobre la ressonància, l’entonació, l’articulació, la prosòdia, el llenguatge verbal i no verbal i la gestualitat.
Així, l’entrenament vocal implica un procés en el que es buscarà la coherència entre la manera de ser i expressar-se de la persona, preservant la salut vocal i facilitant l’aplicació dels canvis generats a la sessió, en el dia a dia.
Els logopedes tenen un paper molt rellevant, ja que ofereixen un acompanyament expert i comprensiu que aborda necessitats específiques. La seva dedicació i experiència són fonamentals per a ajudar les persones a trobar l'autenticitat i la seguretat en la seva expressió vocal, promovent així el seu benestar integral i la seva capacitat de comunicar-se amb el món de manera genuïna.
Ana Lou Moreno, docent del Grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i la UOC
Afegeix un nou comentari