Aprendre anglès amb música

"Música és l'art de pensar amb sons", va dir  Jules Combarieu, musicòleg francès. Tots som conscients del poder de la música. La gaudim, la vivim, l'escoltem… vivim envoltats de melodies que ordenen, que organitzen, que ens fan sentir, que ens fan comprendre i viure millor experiències vitals de tota mena. La música crea experiència, genera sentiments i impacta i pot ser una molt bona eina per ajudar-nos aprendre anglès.  

Són moltes les realitats que avui en dia, a casa nostra, fan que l’anglès costi, tant dins del sistema educatiu com fora: la falta de contextos on utilitzar la llengua de manera natural i no forçada, la sobredosi de gramàtica a les aules, el poc ús que li donem a la llengua, la falta d’experiències d’immersió, la por a no sonar “com el nadiu”, la falta de formació docent... I tot i així, se’ns empeny cada vegada amb més força a introduir l’anglès i com més aviat millor. I potser ens falta centrar-nos en certes paraules clau: “Com?”,  “Quan?” i “Qui?” Com podem introduir l’anglès als infants? Quines metodologies o enfocaments pedagògics ens poden ser útils? Quan podem o hem de començar? I qui pot introduir l’anglès de manera natural, no forçada i, sobretot, engrescadora a l’etapa d’infantil?

El qui, el quan i el com en l'aprenentatge de l'anglès

Personalment, crec que és la combinació d’aquestes tres paraules clau (el com, el quan i el qui) el que ens porta a possibles solucions. El com és important, el quan depèn del com i el tot depèn del qui. Si un d’aquests pilars falla, no és imprescindible fer anglès a l’etapa infantil. Dit d’altra manera, si es fa, si ens hi posem, fem-ho bé i amb un projecte a llarg termini, on predomini sempre el vincle de l’infant amb la persona de referència i on es naturalitzi el comunicar-nos en un altre codi lingüístic de manera implícita. 

Especialitzada en l'àmbit de CLIL Music (Content and Language Integrated Learning), estic més que convençuda de la necessitat de fer servir la música com a eina per aprendre anglès. La interdisciplinarietat és la clau. CLIL és un enfocament pedagògic en el qual posem el focus en objectius tant de llengua estrangera com d'un àmbit de coneixement concret, en aquest cas la música. Després d'haver treballat com a mestra de música i d’anglès de primària a Catalunya, d'haver investigat en Adquisició de Llengües Estrangeres i d’haver completat un Doctorat en Pedagogia de l’Anglès, unir aquests dos àmbits de coneixement em semblava inspirador i, veient la situació al nostre país, extremadament necessari. 

Introduir l'anglès amb naturalitat a través de la música

A l’etapa infantil, fer anglès hauria d’anar agafat de la mà de molta naturalitat, de no forçar, de naturalitzar l’ús de la llengua materna quan és necessari per restablir la connexió emocional amb l’infant (que ja s’anirà desenvolupant, també, mitjançant l’anglès progressivament), d’un projecte a llarg termini i, sobretot, d’experiències enriquidores, agradables i significatives per a l’infant. I aquí és on entren els infinits avantatges de la música com aliats per acompanyar aquesta introducció de l’infant cap al món de les llengües estrangeres. 

Les connexions entre música i llengües són infinites. De fet, segons Lee (2009, p.30), “els aspectes que comparteixen la música i el desenvolupament del llenguatge són tan nombrosos que l’ensenyament més eficaç sempre serà el que combini els dos”. Des d'un punt de vista neurològic, els experts recalquen que la música encén i potencia infinitat de capacitats d’aprenentatge. Fer música a les aules hauria de formar part del dia a dia dels infants. Si ens centrem en llengües i música, les connexions són especialment poderoses, ja que les dues s’utilitzen per comunicar-nos, tenen una essència rítmica i melòdica i es transmeten oralment (Griffee, 1995). De fet, Gardner ja remarcava la importància de la música com una de les nou Intel·ligències Múltiples. A més a més, el projecte “European Music Portfolio: A Creative Way into Languages”, ja assenyalava que hi ha molt a fer quan potenciem l’ ensenyament de llengües a través d’activitats musicals, podent anar molt més enllà de la cançó com a únic recurs musical (Viladot & Casals, 2010).   

La música aporta beneficis lingüístics, afectius i físics (García and Juan, 2015). A nivell lingüístic, enriquim el vocabulari, potenciem les habilitats d’escolta i de parla, millorem la pronunciació, discriminem sons... Tot això sense deixar de banda els beneficis afectius que comporta tota activitat que motiva els infants, que els fa partícips o que crea un ambient positiu i agradable a l’aula. Finalment, la música també ens porta a respirar millor, a controlar la pròpia veu i a millorar aspectes psicomotrius.  

Com ja he comentat, una de les pràctiques més esteses avui en dia a les aules d’anglès és l’ús de cançons amb lletra, ja sigui per cantar-les o per escoltar-les. Les cançons ajuden a treballar vocabulari, gramàtica implícita, parla, pronunciació o escolta, i ens proporcionen contextos perfectes per repetir estructures i vocabulari sense avorriment i dins d’un context significatiu. Fins i tot hi ha qui diu que les cançons contribueixen a automatitzar processos de desenvolupament del llenguatge (Gatbonton and Segalowitz, 1988). A més a més, quan cantem estem adquirint habilitats musicals com la capacitat d’afinar, habilitats rítmiques o la capacitat de distingir les qualitats del so (fort i fluix, agut i greu, llarg i curt...). Concretament, la recerca afirma que aprendre anglès mitjançant cançons (ja siguin cantades o escoltades), facilita dos àmbits força específics. Per una banda, facilita l’adquisició de nous fonemes i patrons d’entonació. Per l’altra, reforça la memorització i l’adquisició de nou vocabulari.  

Com aprendre anglès amb música

En aquest article, però, parlarem de les infinites possibilitats musicals que hi ha més enllà de la cançó com a eina per aprendre idiomes estrangers (Torras-Vila, 2021). I és que molt sovint, es redueix el “fer música” al “cantar cançons” (o escoltar-les del Youtube!). Aprendre anglès amb música pot i hauria d’anar molt més enllà d’això.  Mentre aprenem anglès, també podem escoltar música clàssica o de qualsevol altre estil, podem jugar amb el ritme, podem ballar i coreografiar música, podem llegir música, podem instrumentar un poema, podem tocar instruments... Així doncs, podem cantar cançons amb lletra, podem escoltar cançons amb lletra, però també podem dur a terme moltes altres activitats amb música que aportaran coneixements i habilitats musicals i de benestar als nostres infants.  

El binomi “anglès” i “música” també afecta positivament l’ambient de l’aula. El famós “affective filter” (els nivells d’ansietat a l’aula relacionats amb el fet d’estar-nos expressant o comunicant en una llengua que no és la nostra) es redueix o simplement desapareix de l’equació. La música connecta amb les nostres emocions, redueix l’ansietat que genera l’ús d’una llengua estrangera i el neguit que això comporta. Un ambient relaxat i la motivació que el simple fet de fer música genera també contribueixen a poder aprendre de manera més efectiva una llengua estrangera. El simple fet de fer música en anglès i de posar el focus en “passar-ho bé i fer música”, pot ajudar els infants i futurs usuaris d’aquesta llengua a veure-la com una eina motivadora de comunicació per realitzar activitats significatives, en comptes de veure-la i viure-la com a una simple assignatura.  

Per acabar, no vull deixar de banda tot allò que la música construeix a nivell social. L’educació musical promou empatia, autoconeixement, respecte envers els altres i autoestima. Aquesta porta oberta que ens ofereix la música, l’hem de saber aprofitar des de tots els àmbits de coneixement. La música és, també, una porta oberta a altres cultures i maneres de fer, a una mentalitat més oberta. Si això ho combinem amb l’adquisició implícita de l’anglès, guanyem molt. Quan els infants canten, ballen, escolten música o toquen instruments junts, doncs, es promouen, també,  vincles personals i es crea una sensació de comunitat.  

El mètode MOVIC 

El mètode “MOVIC” (Movement and Music in English), neix de totes aquestes premisses i de tota la recerca feta sobre les connexions entre aquests dos àmbits. Pren un enfocament CLIL Music, ja que els objectius de la situació d’ensenyament aprenentatge són sempre duals: hi ha objectius lingüístics concrets i objectius musicals concrets. Fer servir activitats musicals com a base per planificar objectius de llengua estrangera (per exemple, frases concretes contextualitzades, estructures o vocabulari específic) reforça la qualitat de les interaccions que tenen lloc dins d’una aula, són les interaccions de les quals parla Escobar Urmeneta (2012) quan descriu contextos que ella defineix com a “Content-Rich Language Learning” (Aprenentatge de Llengües en Contextos Rics”).

MOVIC també neix d’enfocaments interessants que, des del meu punt de vista, sempre ho són encara més quan ens els fem nostres i els combinem: Communicative Language Teaching (posem l’èmfasi en el comunicar-nos de manera significativa); Task-based Language Learning (seguim l’estrucutra de pre-task, main task i post-task de Willis 1996) o Total Physical Response (combinem acció i llenguatge , tot promovent la interiorització de l’input). Segons les sessions, també ens servim de Game-based learning (el joc sempre és un gran aliat!) o “Storytelling” (les històries sovint van molt lligades a una audició musical o ens presenten personatges).  

MOVIC està dissenyat des de la convicció que hi ha infinites possibilitats musicals més enllà de la cançó a l'aula d'anglès com a llengua estrangera.  Tenint en compte el que diu la recerca i veient les potencialitats que s’amaguen rere la combinació de la música i l’anglès, compartimentar aquests aprenentatges o el temps que els dediquem sembla tenir poc sentit comú. Amb aquest programa pretenc, doncs,  aportar el meu gra de sorra per ajudar el sector de la pedagogia de l’anglès a veure que utilitzen “només una petita part de tot el ventall de possibilitats que ofereix la música” (Viladot & Casals, 2010, p. 4). 

Berta Torras Vila, docent de la Facultat de Ciències Socials de Manresa i creadora del mètode MOVIC