Els estudis d’Educació de la Facultat de Ciències Socials de Manresa han organitzat la primera edició d’un congrés internacional per abordar l’educació científica a les primeres edats. Amb el títol de Ciència des del néixer, el Congrés se celebrarà entre els dies 5 i 7 de juliol a les instal·lacions de la Universitat i comptarà amb la presència de dues ponents expertes en aquest àmbit: l’argentina Melina Furman i Christina Siry, de la Universitat de Luxemburg. Aquesta trobada internacional té com a finalitat reivindicar i posar en valor l’educació científica a les primeres edats i posar en contacte mestres i investigadors perquè intercanviïn coneixements i experiències. L’organització ha rebut una seixantena de contribucions, de les quals se n’han acceptat 59 que inclouen comunicacions, pòsters, taules rodones, tallers i presentacions d’experiències 

“Aquest és un congrés que és resultat de l’expertesa d’UManresa en aquest àmbit”, ha explicat Montserrat Pedreira, directora del grau en Mestre en Educació Infantil. UManresa s’ha posicionat com a referent en aquest àmbit a nivell internacional gràcies a la posada en funcionament des de l’any 2016 del Lab 0_6, un laboratori amb propostes d’experimentació i ciència adreçades a escolars que visiten anualment 15.000 nens i nenes de l’etapa infantil.  

La trobada internacional coincideix amb dos fets importants per a la Universitat: la posada en funcionament de l’edifici FUB4, dedicat a la formació de mestres i a tots els serveis relacionats amb l’educació d’UManresa, i el final del projecte europeu Communities for sciences, una iniciativa que lidera UManresa i que treballa per promoure i garantir una educació científica inclusiva. En aquest projecte europeu hi participen socis de vuit països europeus, la majoria dels quals són universitats. 

Posar en contacte mestres i investigadors

Un dels principals objectius del congrés és posar en contacte mestres que estan treballant temes de ciència a les aules amb els infants i investigadors. Pedreira explica que són dos àmbits als quals els costa relacionar-se, “dos mons que es toquen poc que en el congrés podran trobar-se i compartir coneixements i experiències a través de les comunicacions científiques i els tallers que es desenvoluparan”. El congrés vol potenciar que el diàleg entre docents i investigadors es faci des de la igualtat, des de l’expertesa de cadascú, tenint en compte que tant pot aportar la investigació a la docència com el saber docent a la investigació.

Un altre dels objectius del congrés és mostrar i donar a conèixer les darreres investigacions i innovacions sobre com ensenyar i aprendre ciència en l’etapa d’educació infantil”. Així, a banda de les prop de 60 aportacions que s’han fet al congrés en format de taules rodones, tallers, comunicacions i experiències, la trobada comptarà amb les conferències de dues expertes internacionals de reconegut prestigi internacional. D’una banda, la biòloga, doctora en educació i investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Cientíticas y Técnicas d’Argentina, Melina Furman. Furman, professora associada de l’Escola d’Educació de la Universidad de San Andrés, investiga sobre l’ensenyament del pensament crític i curiós des de la primera infància fins a la universitat i sobre la formació docent en l’àrea de les ciències. La ponència que oferirà en el congrés duu per títol “Enseñar distinto: invitar a los niños a la aventura del pensamiento”. L’altra experta internacional que intervindrà en el congrés és Chris Siry, professora d’Aprenentatge i Instrucció a la Universitat de Luxemburg. Està especialitzada en recerca en l’educació científica a les primeres edats i en els aspectes relacionats amb l’educació del professorat en ciència. La ponència que impartirà en el congrés es titula Ponència “Creating structures for children’s embodied engagement in science: the value of time and space for meaning-making“.

La importància de la ciència en l’educació infantil 

Els congressos de didàctica de la ciència donen un paper irrellevant a l’educació infantil i en els congressos d’educació dedicats a l’etapa infantil, les incursions a l’educació científica són insignificants. El congrés “Ciència des del néixer” es proposa acabar amb aquesta poca visibilitat a les iniciatives i accions de promoció de l’educació científica a les primeres edats. ““Ens costa lligar les paraules ciència i educació infantil perquè l’imaginari que tenim de la ciència no té res a veure amb els infants, però els nens i nenes fan ciència des del néixer donat que comencen a donar sentit a l’entorn des que neixen". explica Montserrat Pedreira. Amb el congrés, afegeix, “volem donar visibilitat a la ciència en aquesta etapa educativa”. Si les mestres i docents aporten la mirada científica a les aules, s’aconseguirà potenciar l’esperit natural investigador dels infants. Tot plegat ha de contribuir a una millor relació de la ciència amb la ciutadania i per això cal començar des de les primeres etapes educatives. 

Competències, inclusió, formació de mestres i agenda 2030

Les línies temàtiques a l’entorn de les quals girarà el congrés s’han escollit tenint en compte la seva rellevància en l’educació científica en els primers anys. Aquests temes són la competència científica fins als 8 anys, amb especial atenció a les primeres edats (0-3); l’educació científica inclusiva per reflexionar sobre com aconseguir fer de la ciència un context afavoridor de la inclusió; la formació inicial i permanent del professorat per l’impacte en les noves educadores; i els reptes del futur que encara la societat amb l’agenda 2030.