120 persones han participat avui, 30 d’octubre, a l’Auditori de la Plana de l’Om, en la setena edició dels Diàlegs pel futur. En aquesta ocasió, els Diàlegs es preguntaven si avancem cap a una societat amb mandra de pensar. Per reflexionar sobre aquest tema, els organitzadors, l’Ajuntament de Manresa, la UOC, el diari Regió7 i UManresa, han convidat el sociòleg Salvador Cardús, la professora de Dret i Ciència Política Ana Sofía Cardenal, i la mestra i directora del grau en Educació Infantil d’UManresa, Montserrat Pedreira. Aquesta edició ha estat patrocinada per Mútuacat.

En la seva ponència, Cardús ha dit que en la societat actual “el principal problema de la postveritat no és que es difonguin mentides, sinó que ens les creiem”. Segons aquest sociòleg, per fer front a la credulitat cal sentit crític i enfrontar-se a la uniformitat de pensament. Per Cardús, “s’ha perdut un cert sentit del valor de la veritat perquè som una societat en la qual les opinions són més importants que el pensament”.

De la seva banda, Ana Sofía Cardenal s’ha referit als canvis que ha experimentat l’entorn mediàtic, amb una oferta informativa que ha crescut de manera exponencial, pràcticament “infinita”. Això coincideix amb l’existència de mitjans amb una línia editorial “partidista i esbiaixada” i amb un entorn mediàtic que s’ha descentralitzat perquè tothom participa en els processos informatius i no només els editors professionals. Segons Cardenal, sempre hi ha hagut informació falsa, la diferència és que ara té més potencial de difusió i que opcions que fins ara eren minoritàries troben un altaveu en un entorn en el qual els mitjans tradicionals han perdut influència i les recomanacions socials tenen més pes que la credibilitat de la font que en fa difusió.

La tercera de les ponències ha estat la de Montserrat Pedreira. La directora del grau en Educació Infantil ha afirmat que les persones som “éssers dissenyats per aprendre” i que “hi ha evidència científica que pensar és un plaer”. Pedreira ha assegurat que, per sort, l’escola tradicional que educava per adaptar els infants a la societat, sotmetent-los als adults, i formava persones sense criteri ni iniciativa, ha canviat. No obstant això, ha assegurat, “l’escola ha canviat i treballa per educar ciutadans responsables, crítics, compromesos i solidaris”, una tasca que requereix que “les mestres no es limitin a buscar receptes, sinó que apliquin mètodes que permetin fer créixer un model d’escola que empoderi els infants”.

Durant el debat posterior a les ponències, Salvador Cardús ha afirmat que “mai com ara hi havia hagut tanta capacitat per a la dissidència, la confrontació o la diversitat”, però per a Cardenal això topa amb el fet que “fem servir dreceres per a la presa de decisions, adoptant el criteri d’altres a qui atorguem reputació”. A més, ha afegit, alguns “corrents d’opinió molt ben organitzats colonitzen els espais de discrepància utilitzant la tecnologia digital”. Cardús ha assegurat també que no hauríem de transmetre visions pessimistes als infants, perquè això fa que “no vulguin ser grans i no afavorim el pensament crític”. Per a Pedreira, “pensar per nosaltres mateixos ha de ser una obligació per honestedat personal” i en l’actualitat tenim el privilegi de viure “en un entorn molt favorable al pensament divergent i propi”.

El “procés” ha estat també un dels elements de reflexió del debat. Salvador Cardús ha posat sobre la taula l’aparició de noves formes d’autoorganització al costat d’organitzacions clàssiques com l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. En aquest sentit ha citat els CDR, com a organitzacions descentralitzades, i el Tsunami Democràtic, que ha definit com “l’avantguarda de totes les formes d’organització i mobilització. En aquest sentit, Cardenal ha afirmat que la xarxa constata que hi ha interpretacions de la realitat totalment contraposades, però que les xarxes permeten establir converses i diàleg entre aquestes diferents visions.

El paper de la universitat o la relació entre pares i fills en aquest context han aparegut també en les diferents intervencions que s’han realitzat des de la fila zero, on seien el director general de Mútuacat, Sergi Macià, la vicerectora del campus Manresa de la UVic-UCC, Sílvia Mas, el periodista Gonçal Mazcuñan, l’artista i activista cultural Jordi Jet Serra, i el mestre i pedagog, Jordi Vilaseca.