La geògrafa i historiadora Conxita Parcerisas Estruch i el Servei d’Oncologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa són els guanyadors de la setena edició del Premi Séquia, un guardó que convoquen la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia i la Fundació Universitària del Bages – UManresa. El Premi Séquia vol servir per reconèixer persones i institucions que treballen amb actitud positiva i constructiva en benefici del progrés de la societat manresana i que són continuadores de l’esperit dels impulsors de la Séquia. El lliurament del premi es farà el proper 14 de febrer, al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, en el marc del programa de la Festa de la Llum. Els guanyadors seran obsequiats amb una escultura de l’artista manresà Ramon Oms i seran convidats a signar al llibre d’honor del guardó.  

Compromís i treball en equip, valors compartits pels premiats

La guanyadora de la categoria individual del Premi, Conxita Parcerisas Estruch, és llicenciada en Geografia i Historia. Parcerisas ha destacat per la seva contribució a fer visible la contribució de la dona al llarg de la història, especialment la de les de la Catalunya Central. En aquest sentit, és autora i coautora de diferents webs divulgatius, com ara “Manresanes que han fet història”, que va crear l’any 2009 amb Lluïsa font. Aquest compromís de divulgació l’ha mostrat també a través de la seva participació com a cofundadora i membre de la junta de l’Associació Memòria i Història de Manresa. També forma part de la junta de CineClub Manresa, des d’on promou el cinema d’autor entre la població i entre els més joves.

Segons el jurat, Parcerisas mereix el Premi Séquia pel seu compromís amb la comunitat, traduït en l’esforç de divulgació de l’aportació que han fet les dones a la història local i en la participació en els diferents projectes de CineClub Manresa per fer arribar el cinema d’autor a persones joves. Un altre dels valors que Parcerisas comparteix amb els manresans que van impulsar la Séquia és el treball en equip, ja que bona part de la feina de divulgació l’ha fet en col·laboració amb altres persones, tant dins de grups de recerca com des d’associacions culturals. 

En la modalitat col·lectiva, el jurat ha decidit premiar l’activitat pionera en atenció integral dels pacients oncològics que desenvolupa el Servei d’Oncologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, format per un equip multidisciplinari que combina recerca i atenció assistencial. Una atenció que es caracteritza per la humanitat i la personalització del tracte cap a les persones malaltes i les seves famílies. 

Segons el jurat, els valors que fan que aquest Servei sigui mereixedor del premi són l’humanisme i l’empatia, que situa el benestar i la dignitat de les persones en el centre de les seves prioritats i de tota la seva activitat. També el treball en equip, que des de la interdisciplinarietat, permet atendre de manera integral i integrada les persones malaltes de càncer. Finalment, la responsabilitat i la tenacitat en la persecució de l’excel·lència, tant en l’activitat assistencial com en la investigadora.
 
El jurat del Premi Séquia 2023 ha estat integrat per Joan Manel Miquel, en representació de l’Associació de la Misteriosa Llum; Anna Crespo, en representació de l’Ajuntament de Manresa; Jordi Tragant, en representació del Gremi de Constructors d’Obres de Manresa i Comarca, entitat administradora de la festa de la Llum 2023; Laia Muns, en representació de la Fundació Aigües de Manresa-Parc de la Sèquia; i Àngels Fusté, en representació de la Fundació Universitària del Bages.

Set anys de Premis Séquia

En les edicions anteriors, els premis s’han lliurat a Pere Garcia (a títol pòstum), a la Cooperativa Mengem Bages (2017); al metge i investigador Pere Joan Cardona i a la Coral Infantil de les Escodines (2018); a Sebastià Catllà i a la Comunitat de Sant’Egidio (2019); a Anna Rotllan i el CAE, formació i serveis socioculturals (2020); a la directora de Càritas, Josefina Farrés, i als moviments informals i autogestionats que van ajudar en temps de Covid-19 a Manresa (2021) i a l’historiador i geògraf Francesc Comas i a l’Associació l’ERA, Espai de Recursos Agroecològics.