Els humans mengem per satisfer una necessitat biològica vital. També, perquè l'acte de menjar ens evoca sensacions de benestar, de plaer i perquè compartir els aliments es una manera d'aglutinar experiències, de relacionar-nos i de socialitzar amb els nostres iguals. Però la nostra alimentació té un impacte en el medi ambient i deixa una petjada ecològica que podem contribuir a reduir si en som conscients.
Actualment, per a la majoria dels individus del primer món, els aliments no són escassos. Per norma, acostumem a triar el que ens ve de gust menjar i llençar les sobres a les escombraries. De fet, el malbaratament d'aliments és un fenomen que es manifesta en totes les fases del cicle alimentari, podent identificar incomptables accions que ens revelen com desaprofitem aliments durant la seva producció, en la comercialització i en la preparació d'aquests. Som conscients que l'acte de menjar es una finalitat, però no el principi ni la fi dels nostres aliments?
Un impacte ecològic que comença abans de la compra
Generalment pesem en els aliments quan tenim gana, mentre fem la llista de la compra, quan empenyem el carro o sostenim la cistella al supermercat i en el moment de preparar-los sense adonar-nos que l'impacte ambiental derivat del que consumim s'inicia molt abans que els aliments arribin a les nostres mans.
La producció d'aliments deixa un rastre en la superfície del planeta.
Les indústries agrícoles i les empreses de ramaderia, en el seu afany per satisfer la creixent demanda d'aliments de la població, deixen una petjada profunda en la riquesa mediambiental del planeta.
- L'expansió de l'agricultura ha convertit extenses superfícies de terra en terrenys cultivats, rellevant boscos tropicals o subtropicals de gran riquesa biològica
- Aquesta expansió es responsable de la pèrdua del 70% de les espècies animals que existien fa cinquanta anys
- La producció agrícola consumeix prop del 70% de l'aigua dolça del planeta
- La cria d'animals per a l'alimentació humana contamina els sols i l'aigua amb femtes i orins
- Les empreses del sector agroindustrial consumeixen gran quantitat de combustibles fòssils
- I estan entre els principals emissors de gasos amb efecte hivernacle
Imagen
Malbaratament alimentari
A més, en la distribució, elaboració i consum dels aliments es malbaraten molts dels recursos utilitzats en la seva producció. Les grans cadenes de distribució d'aliments, i la seva efectivitat en arribar a gairebé tots els racons del món, han desdibuixat el concepte d'"aliments de temporada". A les grans superfícies comercials - al costat dels productes de proximitat - s'hi poden trobar aliments "exòtics", fruites tropicals, productes elaborats en altres països o continents i qualsevol producte considerat bàsic o imprescindible en el nostre model alimentari.
Quan arriben a les nostres mans:
- Aproximadament un terç dels aliments produïts es fan malbé o es malbaraten.
- Als països del primer món es llencen entre 95 i 155 quilos de menjar per persona cada any.
- En contraposició, molts sectors de la societat no poden accedir a aliments suficients, innocus i nutritius.
Els aspectes inclosos en aquesta llista son la petjada ecològica de la nostra alimentació. Esborrar-la o minimitzar-la dependrà de si som capaços de trobar, aplicar i normalitzar noves estrategies més sostenibles per produir els nostres aliments.
Què podem fer per reduir la petjada ecològica de la nostra alimentació?
Som conscients que la seguretat alimentària es una responsabilitat de l'Estat i que requereix dels esforços de tots els àmbits de la societat. Amb les nostres accions, nosaltres també podem reduir aquest impacte. Com?
- Organitzant i planificant la compra dels aliments.
- Recuperant els models culinaris dels nostres avis i adaptant-los als estils de vida moderns d'alimentació i de vida.
- Recuperant aliments, formes de preparació i formes de cocció del passa, desconeguts o oblidats.
- Enfortint les economies locals aprofitant els cultius limítrofs amb les ciutats. Si cultivem a prop, guanyem en control del procés de distribució.
I a la nostra universitat?
Els "Objectius per al desenvolupament sostenible 2030" marquen la necessitat d'una educació per al desenvolupament que sigui sostenible. Les institucions d'educació superior que formen als futurs professionals sanitaris han de considerar la integració de competències per promoure la salut del planeta.
En resum, podem dir que l'acte de menjar está indissolublement lligat a interessos econòmics i decisions polítiques, fet pel qual val la pena aturar-se a pensar en el recorregut dels aliments que posem a les nostres taules.
El planeta que heretaran les generacions futures mereix que ens esforcem per preservar la sobirania alimentària i que siguem capaços d'incidir i decidir què mengem, quina es la seva procedència, a quins tractaments s'han sotmès aquests aliments i quin ha estat el seu sistema de distribució, perquè l'alimentació és un acte polític i conduir-la cap a un model més just i sostenible és a les nostres mans.
Violeida Sánchez, professora del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Referències bibliogràfiques
Soares P, Almendra-Pegueros R, Benítez-Brito N, Fernández-Villa T, Lozano-Lorca M, Valera-Gran D, Navarrete-Muñoz EM. Sistemas alimentarios sostenibles para una alimentación saludable. Rev Esp Nutr Hum Diet. 2020; 24(2):87-9.
Álvarez-García C, López-Medina IM, Sanz-Martos S, Álvarez-Nieto C. Salud planetaria: educación para una atención sanitaria sostenible. Edu Med. 2021; 22:352-7.
Garibaldi LA, Anderson G, Fernández-Ferrari C, Pérez-Méndez N. Seguridad alimentaria, medio ambiente y nuestros hábitos de consumo. Ecología Austral. 2018; 28:572-80.
Medina-Rey JM, Ortega-Carpio ML, Martínez Cousinou G. ¿Seguridad alimentaria, soberanía alimentaria o derecho a la alimentación? Estado de la cuestión. Cuadernos de Desarrollo Rural. 2021, vol.18.
Afegeix un nou comentari