“Jugar per a un infant és la possibilitat de retallar un trosset de món i manipular-lo per entendre’l”
Francesco Tonucci
Si fem cas a l’afirmació de Tonucci, sembla fàcil i que tot vagi a favor de que nens i nenes juguin lliurement, puguin conèixer el món on vivim i siguin ells i elles els qui facin les seves pròpies valoracions a través de l’observació, l’experimentació i el joc. Tot i que, si filem més prim, podem veure que som els adults els que estem contaminant la naturalesa i puresa amb què els infants descobreixen el món. El món, per ell mateix, ja ens ofereix diferents materials, experiències i vivències per entendre’l i permet a cada infant que en tregui les seves conclusions. El problema és la societat que hem creat, que està marcada per estereotips retrogrades i sexistes i això condiciona el joc i, en conseqüència, les joguines amb les quals juguen els infants.
La joguina ha de permetre el joc i si el joc és lliure, fins aquí anem bé. És quan els adults intervenim més del que és necessari que creem joguines per a nens i joguines per a nenes. Hem creat joguines sexistes, és a dir, que tenen en compte el sexe. Però, no podem jugar tots a tot? Aquesta és una pregunta que respondrem més endavant, tot i que ja us en podeu imaginar la resposta.
Dues consideracions sobre les joguines sexistes
En primer lloc ens hauríem de preguntar què vol dir ser nena? Segons la definició del diccionari és: un infant (femení), una noia petita. Així doncs, amb aquesta definició, quina joguina li donaries a una nena? Oi que la definició no et condiciona? Són els rols que amb els anys hem catalogat que són més propis que facin les dones els que acaben decidint. Us en poso alguns exemples, tot i que crec que no caldria: feines de la llar (planxar, cuinar, cuidar de la família...), estètica (perruqueria o maquillatge), moda (roba i bijuteria), etc.
Fa dècades que la dona es va incorporar al món laboral i això va fer que es modifiquessin una mica els rols i es repartissin les tasques de la llar i la cura de la família entre ambdós sexes. Moltes famílies s’esforcen per trencar aquests estereotips de gènere i els rols establerts per la societat. Però ara ens demanem: la societat ens ajuda a afavorir aquesta igualtat o és una farsa que ens volen fer creure? Estem creant realment una societat progressista, sense prejudicis i amb valors? Ja us avanço que és una farsa.
Sabem que a la majoria de llars hi ha homes que posen rentadores, planxen, renten els plats i fins i tot n’hi ha que es pinten les ungles. Però, a quantes joguines has vist que a la caixa o al catàleg surti un nen jugant a ser el seu pare mentre planxa o es pinta les ungles? Ja us puc dir que a la majoria la caixa és de color rosa i hi surt una nena.
Com afirma Fred Rogers “Jugar dóna l’oportunitat a l’infant a practicar el que està aprenent” i què aprèn un infant?
Estem fent que els infants aprenguin que hi ha coses que fan les nenes i coses que fan els nens? Què podem fer els adults envers les joguines?
A continuació ens hauríem de preguntar si, com a adults que som distingim i utilitzem un vocabulari diferent quan ens referim a nens o quan ens referim a nenes. I fins i tot el més curós caurà en el parany de manera inconscient. Imagineu-vos que entreu a l’escola bressol i hi ha una nena amb unes trenes perfectes i boniques. Ella no para de tocar-les i et va mirant tota orgullosa com esperant per iniciar una conversa. El subconscient et pot traicionar i dir-li: -Oh quines trenes més boniques! Que te les ha fet la mama? Aquí ja hem pecat i, per la teva sorpresa, ella respon: - No. Me les ha fetes el papa.
Tanmateix, si veus una nena jugant al racó de cotxes i mecànica o anant amb moto potser que et surti una frase com: - Guaita, és un petit homenet! Perdona? Que les dones no en saben de mecànica? Demana-ho a les que participen al Dakar. O posem per cas el d'un nen planxant. De petit no li deixaràs fer, ja que son coses de nenes, però de gran recriminaràs a casa que l’home no faci brot. Potser, si de petits juguen a planxar, cuinar i rentar, ja ho tindran assolit i de grans no haurem de recriminar res i seran adults autònoms i independents. Ho faran perquè s’ha de fer, perquè si vols roba neta s’ha de posar una rentadora i això ho poden aprendre de petits i continuar fent-ho quan siguin grans.
Els adults podem crear pedagogia per canviar el sexisme de les joguines
En el nostre vocabulari hem d’incloure ambdós sexes i no caure en l’estereotip. Tot i que és cert que la societat ens empeny a tenir una visió distorsionada del que vol dir ser dona i del seu paper social.
Si entres a una botiga amb la intenció de comprar una joguina i el botiguer/a et demana si és per a nen o per a nena tens dues opcions: o fugir cames ajudeu-me o anar creant pedagogia per canviar aquesta societat sexista.
Tot i que encara que entris a la botiga que té cura del seu catàleg i la seva web, que no diferencia l’apartat de nens i l’apartat de nenes, que a les seves imatges inclou nens amb davantal cuinant i nenes anant amb moto, que permet escollir la joguina segons l’edat de l’infant, el color, el material o per tipologia (imitació, disfressa, construcció, puzles, jocs d’habilitat, de raonament...), malauradament, l’embolcall d’aquestes joguines sí que és sexista ja que es o rosa o blau i amb imatges amb rols estereotipats (responsabilitat del fabricant).
Per sort, en el món en el què vivim no només existeixen aquestes tipologies de joguines i el mercat ens n’ofereix un gran ventall. Com afirma Pablo R.Boj, “Que l’infant decideixi a què vol jugar, no que la joguina li digui com ha de jugar”.
Com optar per propostes de joc que ens allunyen del sexisme
Podem optar per oferir materials naturals no estructurats que potencien la imaginació i la creativitat en els infants. Són materials sense sexe, ja que si oferim una panera plena de fustes, aquestes ofereixen mil possibilitats. Un exemple: es poden convertir en una carretera, les fustes poden ser menjar o animals...
A l'escola bressol Upetita potenciem aquesta mena de materials, oferim objectes o materials naturals que es transformen en qualsevol altra cosa gràcies a la imaginació dels infants. La nostra proposta és que els objectes no siguin de plàstic ni joguines comercials comprades, si no coses d’ús quotidià i materials de fusta, metall, roba, llana, petxines etc. que ens ofereixen una gran varietat sensorial i possibilitats d’exploració, creativitat i joc simbòlic, donant resposta al projecte educatiu i a la manera d’entendre l’educació 0-3.
Tanmateix el joc simbòlic en aquestes edats és essencial, ja que volen imitar tot allò que fem els adults, en concret accions de la vida quotidiana. Reproduir el món jugant és com els nens i nenes desenvolupen el pensament creatiu, representen els seus aprenentatges, descobreixen noves vivències, els ajuda a resoldre conflictes, aprenen diferents maneres de socialitzar-se, a conviure amb els altres, a exterioritzar sentiments i tensions, a crear un diàleg entre iguals i amb l’adult que els acompanya... en definitiva a créixer.
Per acabar, hem de ser conscients que a la majoria de botigues, als catàlegs, als anuncis de televisió i als embolcalls, les joguines són sexistes amb rols estereotipats. Està a les mans dels adults que tenim cura i som responsables dels infants observar quines necessitats presenten i oferir les joguines en funció de l’edat, l’interès i l’etapa evolutiva. Hem de deixar que nens i nenes juguin a tot; si observem una nena amb una capa pot ser una superheroina i un nen amb nines pot ser el millor pare.
Si volem adults creatius i autònoms hem d’acompanyar i deixar fer els infants, hem d’oferir joguines de qualitat i molt millor si són amb materials naturals, reciclats i no estructurats.
I recorda: són la nostra mirada i el nostre vocabulari el que provoca el sexisme a les joguines.
Núria Valdés, mestra d'Educació Infantil i directora de l'Escola Bressol Upetita
Afegeix un nou comentari