Prevenir i controlar l’artrosi precoç amb fisioteràpia i exercici adaptat

Els darrers anys s’ha posat de relleu una possible relació entre l’increment de l’activitat física i l’envelliment articular precoç, especialment en persones d’entre 30 i 40 anys. Tanmateix, l’evidència científica actual apunta que aquesta relació no és directa, sinó que hi intervenen múltiples factors, com ara lesions prèvies, obesitat, predisposició genètica, condició física, nivell d’estudis i situació econòmica.

El risc de patir artrosi precoç en articulacions de càrrega, com els genolls, els malucs i la zona lumbar, està fortament condicionat per antecedents de lesions quirúrgiques. Altres factors, com l’obesitat o la hiperlaxitud, també poden accelerar el procés degeneratiu si no es gestionen adequadament. Aquest envelliment articular es pot prevenir i controlar amb l’adopció d’un estil de vida actiu i saludable.

El rol de la fisioteràpia en la prevenció i el tractament

La fisioteràpia és clau per abordar l’artrosi precoç, tant en la seva prevenció com en el seu tractament. L’exercici físic terapèutic és el gran aliat per protegir les articulacions i alentir-ne la degeneració. Aquests exercicis han de ser personalitzats, tenint en compte les necessitats específiques de cada persona:

• Obesitat i exercici: En persones amb sobrepès, són preferibles activitats de baix impacte, com la marxa nòrdica o els esquats, que redueixen l’estrès articular i afavoreixen la pèrdua de pes.
• Hiperlaxitud articular: En aquests casos, cal prioritzar treballs de força i control motor amb rangs articulars reduïts per evitar la degeneració precoç, especialment a la zona lumbar.
• Lesions prèvies amb cirurgia: Les lesions quirúrgiques al genoll (com el lligament encreuat anterior) o al maluc (impingement femoroacetabular) requereixen un enfocament específic en la rehabilitació per optimitzar la recuperació i prevenir recaigudes.

L’artrosi precoç és una condició que es pot prevenir i controlar amb una bona gestió dels factors de risc i una intervenció terapèutica personalitzada. La fisioteràpia, a través de l’exercici terapèutic i l’acompanyament professional, ofereix una solució eficient i satisfactòria per preservar la qualitat de vida de les persones afectades. Així mateix, una comunicació clara i empàtica amb els pacients és essencial per garantir l’adherència a l’exercici i promoure estils de vida actius i saludables.

Rafel Donat Roca, docent del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa

BIBLIOGRAFIA

1. Henriksen, M., Runhaar, J., Turkiewicz, A., & Englund, M. (2024). Exercise for knee osteoarthritis pain: Association or causation?. Osteoarthritis and cartilage, 32(6), 643–648. https://doi.org/10.1016/j.joca.2024.03.001
2. Driban, J. B., Harkey, M. S., Barbe, M. F., Ward, R. J., MacKay, J. W., Davis, J. E., Lu, B., Price, L. L., Eaton, C. B., Lo, G. H., & McAlindon, T. E. (2020). Risk factors and the natural history of accelerated knee osteoarthritis: a narrative review. BMC musculoskeletal disorders, 21(1), 332. https://doi.org/10.1186/s12891-020-03367-2
3. Dong, Y., Yan, Y., Zhou, J., Zhou, Q., & Wei, H. (2023). Evidence on risk factors for knee osteoarthritis in middle-older aged: a systematic review and meta analysis. Journal of orthopaedic surgery and research, 18(1), 634. https://doi.org/10.1186/s13018-023-04089-6
4. De Sola, H., Salazar, A., Rebollo-Ramos, M., Moral-Munoz, J. A., & Failde, I. (2024). Prevalence of diagnosed and undiagnosed osteoarthrosis and associated factors in the adult general Spanish population. Atencion primaria, 56(8), 102930. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2024.102930
5. Yunus, M. H. M., Nordin, A., & Kamal, H. (2020). Pathophysiological Perspective of Osteoarthritis. Medicina (Kaunas, Lithuania), 56(11), 614. https://doi.org/10.3390/medicina56110614
6. da Costa, B. R., Pereira, T. V., Saadat, P., Rudnicki, M., Iskander, S. M., Bodmer, N. S., Bobos, P., Gao, L., Kiyomoto, H. D., Montezuma, T., Almeida, M. O., Cheng, P. S., Hincapié, C. A., Hari, R., Sutton, A. J., Tugwell, P., Hawker, G. A., & Jüni, P. (2021). Effectiveness and safety of non-steroidal anti-inflammatory drugs and opioid treatment for knee and hip osteoarthritis: network meta-analysis. BMJ (Clinical research ed.), 375, n2321. https://doi.org/10.1136/bmj.n2321
7. Docking, S., Ademi, Z., Barton, C., Wallis, J. A., Harris, I. A., de Steiger, R., Buchbinder, R., Brusco, N., Young, K., Pazzinatto, M. F., Harries, D., Vertullo, C. J., & Ackerman, I. N. (2024). Lifetime Cost-Effectiveness of Structured Education and Exercise Therapy for Knee Osteoarthritis in Australia. JAMA network open, 7(10), e2436715. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2024.36715
8. Whittaker, J. L., Losciale, J. M., Juhl, C. B., Thorlund, J. B., Lundberg, M., Truong, L. K., Miciak, M., van Meer, B. L., Culvenor, A. G., Crossley, K. M., Roos, E. M., Lohmander, S., & van Middelkoop, M. (2022). Risk factors for knee osteoarthritis after traumatic knee injury: a systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials and cohort studies for the OPTIKNEE Consensus. British journal of sports medicine, 56(24), 1406–1421. https://doi.org/10.1136/bjsports-2022-105496
9. Peat, G., & Thomas, M. J. (2021). Osteoarthritis year in review 2020: epidemiology & therapy. Osteoarthritis and cartilage, 29(2), 180–189. https://doi.org/10.1016/j.joca.2020.10.007
10. Marriott, K. A., & Birmingham, T. B. (2023). Fundamentals of osteoarthritis. Rehabilitation: Exercise, diet, biomechanics, and physical therapist-delivered interventions. Osteoarthritis and cartilage, 31(10), 1312–1326. https://doi.org/10.1016/j.joca.2023.06.011
11. Goode, A. P., Cleveland, R. J., Schwartz, T. A., Nelson, A. E., Kraus, V. B., Hillstrom, H. J., Hannan, M. T., Flowers, P., Renner, J. B., Jordan, J. M., & Golightly, Y. M. (2019). Relationship of joint hypermobility with low Back pain and lumbar spine osteoarthritis. BMC musculoskeletal disorders, 20(1), 158. https://doi.org/10.1186/s12891-019-2523-2
12. Hart, H. F., Crossley, K. M., Patterson, B. E., Guermazi, A., Birmingham, T. B., Koskoletos, C., Michaud, A., De Livera, A., & Culvenor, A. G. (2024). Adiposity and cartilage lesions following ACL reconstruction. Osteoarthritis and cartilage, 32(7), 931–936. https://doi.org/10.1016/j.joca.2024.04.004
13. Polascik, B. A., Peck, J., Cepeda, N., Lyman, S., & Ling, D. (2020). Reporting Clinical Significance in Hip Arthroscopy: Where Are We Now?. HSS journal: the musculoskeletal journal of Hospital for Special Surgery, 16(Suppl 2), 527–533. https://doi.org/10.1007/s11420-020-09759-3
14. Holden, M. A., Metcalf, B., Lawford, B. J., Hinman, R. S., Boyd, M., Button, K., Collins, N. J., Cottrell, E., Henrotin, Y., Larsen, J. B., Master, H., Skou, S. T., Thoma, L. M., Rydz, R., Wellsandt, E., White, D. K., & Bennell, K. (2023). Recommendations for the delivery of therapeutic exercise for people with knee and/or hip osteoarthritis. An international consensus study from the OARSI Rehabilitation Discussion Group. Osteoarthritis and cartilage, 31(3), 386–396. https://doi.org/10.1016/j.joca.2022.10.009