En situació d’emergència, els professionals sanitaris hem d’actuar ràpidament per restablir el més aviat possible la salut de la persona afectada. L’atenció sanitària davant d’una emergència hauria de ser sempre la mateixa, utilitzant el mateix patró es trobi on es trobi, es produeixi d’una manera o d’una altra, sigui el pacient d’edat avançada o precoç i presenti unes lesions més o menys greus, amb l’únic propòsit d’oferir una assistència òptima.
La importància d’una valoració sistematitzada
Es crea la necessitat d’utilitzar una valoració sistematitzada que ens ajudi a identificar la causa del problema i poder-la abordar de manera eficient. En moltes ocasions, inicialment, no podem fer més que detectar les conseqüències derivades d’aquesta disfunció i intervenir-hi en un moment donat, amb la finalitat d’aportar una solució vital a aquest problema de salut.
Totes i cadascuna de les nostres accions condicionaran el pronòstic dels nostres pacients, així que farem el que sigui útil, necessari i que sapiguem fer per evitar que empitjori, prevenir complicacions i, posteriorment, facilitar l’assistència immediata al personal expert en centres hospitalaris especialitzats.
Dit això, es descarta fer aquesta avaluació en pacients que es trobin en parada cardiorespiratòria, on s’utilitzen tècniques per proporcionar oxigen de manera provisional als òrgans vitals (compressions toràciques i respiracions), conegudes com a reanimació cardiopulmonar (RCP).
En qualsevol situació activarem la cadena de la vida, centrant la valoració del pacient en la primera anella, reconeixent l’estat de la persona i la posterior activació dels sistemes d’emergència.
El resultat de les lesions podria arribar a ser irreversible si demorem aquesta valoració o no la realitzem de manera exhaustiva.
L’aproximació ABCDE en l’atenció d’emergències
A continuació es mostra la dinàmica de valoració seguint l’aproximació ABCDE com a protocol d’actuació per a la valoració inicial completa en el qual s’avaluaran i es tractaran les condicions que amenacin la vida de la persona abans de passar al següent pas. Aquesta aproximació es pot utilitzar segons el nivell de competència de cada professional de la salut i permet revalorar de forma regular, de tal manera que es pot valorar el resultat del tractament aplicat. És important mantenir una cohesió d’equip, comunicant-se de manera efectiva.
Un dels principals objectius és mantenir viu el pacient, guanyar temps per poder realitzar altres tractaments i rebre ajuda experta. Pot arribar a reconèixer i tractar els pacients amb risc d’aturada.
En l’inici d’aquesta escala, ens aproximaríem a la víctima d’una manera segura: autoprotegint-nos, senyalitzant i delimitant l’àrea d’incidència, evitant aglomeracions entorn de la víctima i prevenint altres incidents per evitar riscos afegits.
Posteriorment, si el pacient està conscient, li demanarem com es troba. Si respon normalment, verificarem que la via aèria està permeable, respira i té pols. Es procedirà a iniciar la valoració. Si està inconscient, ràpidament passaríem a realitzar la valoració sistemàtica de la mateixa manera.
De forma esglaonada valorarem:
A – Airway (via aèria)
- Descartar l’obstrucció de la via aèria.
- Reconeixement de l’obstrucció de la via aèria: signes com respiració dificultosa, clapoteig, dificultat en la parla, veu ronca, estridor, tos persistent en cas d’obstrucció parcial, utilització de musculatura accessòria, asincronia toracoabdominal i signes com respiració silent, no pas d’aire per la boca en cas d’obstrucció total.
- Causes: depressió del sistema nerviós central (SNC), sang, vòmit, cos estrany, inflamació de la llengua, úvula, epiglotis, laringoespasme, broncoespasme.
- Tractament: obertura de la via aèria amb la maniobra front-mentó o tracció mandibular en cas d’origen traumàtic, aspiració de secrecions, cànula orofaríngia (tub de Guedel), control cervical si precisa en cas d’origen traumàtic, posició lateral de seguretat si no està contraindicada.
B – Breathing (respiració)
- Mirar, sentir i escoltar.
- Freqüència respiratòria: la freqüència normal és d’entre 12 i 20 per minut en l’adult. Es valora també si és regular.
- Utilització de musculatura accessòria.
- Coloració de la pell.
- Expansió toràcica: simetria o asimetria dels moviments respiratoris.
- Palpació, percussió i auscultació dels dos hemitòrax.
- Posició de la tràquea a l’escotadura supraesternal.
- Saturació d’oxigen.
- Parada respiratòria.
- Tractament: administració d’oxigen a altes concentracions, ventilació amb bossa-reservori i oxigen suplementari, ventilació no invasiva (VNI), ventilació invasiva (tub orotraqueal).
C – Circulation (circulació)
- Tensió arterial: entre 110-140/60-80 mmHg en l’adult.
- Freqüència cardíaca: entre 60-80 per minut en l’adult, valorant si és rítmica o no i si és dèbil o forta.
- Reompliment capil·lar: normal si és inferior a 2 segons.
- Presència de pols central i perifèric.
- Coloració de la pell i temperatura.
- Tons cardíacs.
- Signes de xoc: disminució del nivell de consciència, taquicàrdia, hipotensió arterial, sudoració freda, pal·lidesa de pell i mucoses, oligúria.
- Sagnat extern.
- Parada cardíaca.
- Tractament: accessos venosos perifèrics, analítica i proves creuades, sèrum fisiològic 500 ml en 5-10 minuts si hi ha hipotensió (es pot repetir la dosi). En cas de síndrome coronari agut (SCA): ECG de 12 derivacions i MONA (morfina, oxigen, nitrits i aspirina).
D – Disability (discapacitat neurològica)
- Consciència: si respon a estímuls i obeeix ordres.
- Pupil·les: mida, reactivitat i simetria.
- Escala de Glasgow (GCS).
- Dolor.
- Glicèmia: valor normal entre 80-120 mg/dl.
- Exploració neurològica.
- Convulsions.
- Antídots.
E – Exposure (exposició-exploració)
- Temperatura corporal.
- Despullar el pacient.
- Exploració secundària: cap, coll, tronc, abdomen, pelvis i extremitats.
- Regla mnemotècnica OPUMA: Ocórrer (què ha passat?), Patològics (antecedents), Última ingesta, Medicació habitual, Al·lèrgies.
Una vegada valorada la víctima, podem mobilitzar-la si és necessari, deixant-la en la posició més adequada.
Com a última premissa, fomentem la prevenció, posant en coneixement tots els comportaments i hàbits que podrien provocar situacions fortuïtes amb resultat de dany per a les persones, eliminant o minimitzant els factors de risc i educant la societat en l’àmbit de la salut.
Sara Sevilla, docent del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Afegeix un nou comentari