Volia ser bomber, però als 16 anys vaig fer un curs de socorrisme aquàtic i vaig descobrir la meva autèntica vocació: volia ser infermer. Aquest mes de juny m’he graduat, però abans he estat treballant per donar suport als professionals sanitaris que han lluitat contra la COVID-19. Ho he compaginat amb els estudis de grau a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, amb l'inconvenient afegit d'haver-ho de fer en un format no presencial a causa de les restriccions que van obligar totes les universitats a aturar la formació presencial a les aules.
El final de curs ha estat molt diferent del que m'esperava. La COVID-19 ens ha donat l'oportunitat de fer unes pràctiques molt dures, però hem après el que en unes altres circumstàncies no hauríem après. Malgrat la desgràcia d'haver-ho hagut de viure, ha estat com un màster.
Vaig estar treballant 16 dies a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, a les unitats de COVID-19, per donar suport i pal·liar les conseqüències de les baixes dels professionals sanitaris que s'havien contagiat. Hi feia feines de suport. El primer dia vaig estar molt espantat i col·lapsat perquè vaig veure alguns pacients que estaven molt greus. El segon dia va anar molt millor i el tercer, em vaig sentir preparat per anar per feina. Sentia que tenia les capacitats i els coneixements necessaris per ser útil en aquella situació. No em sentia com una càrrega. Veia ben bé que estava ajudant.
Estic molt agraït al professorat d’UManresa perquè en aquesta darrera etapa i malgrat les circumstàncies, a través de la xarxa sempre han estat pendents de nosaltres i no només els professors d'aquest curs, sinó professors d'altres anys, que ens escrivien per correu electrònic, donant-nos ànims i oferint-nos el seu suport i ajuda pel que calgués.
Quan vaig decidir fer el grau en Infermeria, tenia nota per entrar a la universitat pública, però vaig optar per la proximitat, per l'aposta d’UManresa per la simulació, per la Clínica Universitària, per la possibilitat de fer les pràctiques en llocs del territori on podria acabar treballant... A més, si feia números del que em costaria viure o anar a estudiar a Barcelona, em compensava quedar-me aquí. I estic molt content de la decisió que vaig prendre.
Si tens ganes, pots aprendre tant com vulguis, les instal·lacions són increïbles i hi ha molts bons professionals ensenyant. He comprovat que no s'ho prenen com una feina d'anar a fer classes i prou, sinó que ho viuen com fer un traspàs de coneixement. Crec que he tingut la millor preparació possible i a més, hi he estat molt a gust.
Afegeix un nou comentari