Imagen
Conferenciant
Imagen
Teresa Simón López
Diplomada en Logopèdia. Llicenciada en Lingüística. Doctora en Psicologia. Màster en Metodologia d’Investigació en Ciències del Comportament i de la Salut. Professora del Departament de Logopèdia de la Universidad de Castilla la Mancha. Teresa.simon@Uclm.es
Conferència: Presentació del llibre “Métodos de investigación en logopedia”. Castellanos López, M.A.; Pérez Moreno, E.; Simón López, T. (2018). Métodos de investigación en logopedia. Madrid: Ed. Síntesis.
Resum del llibre: L’obra aborda els mètodes d’investigació més freqüentment emprats en logopèdia dividits en dissenys experimentals, quasi-experimentals, no experimentals i altres tipus de dissenys. Tots ells s’il·lustren amb exemples reals de publicacions importants, especialment seleccionats per facilitar la comprensió del text. A més, s’inclouen aspectes generals sobre la investigació científica, qüestions ètiques i orientacions per a la preparació de projectes de recerca. Està dirigit a estudiants i professionals de l’àmbit de la logopèdia que tinguin interès en la investigació, permetent-los conèixer els mètodes emprats i seleccionar en els seus projectes els dissenys més adequats.
Ponents
Imagen
Maria Noguera Serra
Logopeda, mestra i psicopedagoga al CEE Palau (Girona).
Títol: Instaurar la masticació en la paràlisi cerebral.
Resum del cas: Jove de 17 anys amb paràlisi cerebral, ceguera i hipoacúsia. L’objectiu va ser instaurar i generalitzar el procés de masticació. El pacient portava gairebé tota la seva vida ingerint els aliments de forma líquida o en puré (amb seguretat i eficàcia). Es va intervenir durant dos anys per a poder variar la consistència dels aliments fins a la ingesta de sòlids, i es va seguir un abordatge multidisciplinar. El mètode va consistir en quatre fases on es combinava la teràpia indirecta i directa, l’estimulació sensorial, exercicis orofacials, comandaments verbals i l’establiment del vincle. La temporització va ser la necessària per a que la família i el jove poguessin acceptar els canvis progressivament. Els resultats de la intervenció posen de manifest el fet que el jove aconseguís millorar l’acceptació d’aliments de consistència sòlida a la cavitat bucal, reduir el reflex nauseós, activar els músculs masticatoris al reconèixer un sòlid i li va permetre realitzar activitats socials més normalitzades així com reduir la dieta tova. Sense plantejar-lo com a un objectiu inicial, però si considerant-lo a la reeducació, va millorar l’estat de les dents i la degustació dels aliments sòlids. En conclusió, la capacitat d’aprendre a mastegar sempre va estat present, precisant de la motivació del pacient, de la família i de l’equip multidisciplinar, que van apostar per l’objectiu de millora. La percepció sensorial va ser la clau del canvi de l’acció muscular en la deglució.
Imagen
Míriam Gálvez Mora
Fundadora i logopeda de Calim Educació i Salut (Sabadell).
Títol: La reeducació de les disfuncions orofacials.
Resum del cas: Nena de 8 anys, derivada de l’odontopediatre per valorar la respiració oral i la deglució disfuncional. Anteriorment li havien fet una reducció d’adenoides. L’avaluació es va realitzar amb el protocol de Donato i Grandi (2011), amb anamnesi completa i avaluació miofuncional incloent el mirall d’Altmann i la tècnica Paynee, fotos i vídeos. Els resultats de l’avaluació confirmen la demanda de l’odontopediatre, ja que la pacient mostra desequilibris musculars orofacials, respiració mixta de predomini oral, alteració de la postura lingual en repòs, deglució disfuncional amb empenta lingual inferior i contracció peribucal i masticació ineficient. La intervenció s’està realitzant de forma directa, individual, rehabilitadora i el tractament ha sigut d’un any aproximadament sent interromput per diferents períodes de vacances. Actualment, la pacient es troba en període de seguiment.
Imagen
Nina Agustí Flores
Actriu, cantant i logopeda. Fundadora de Nina Studio (Sant Cugat del Vallès).
Títol: La laringe: la rehabilitació d’un instrument musical.
Resum del cas: Dona de 23 intervinguda d’un neurinoma al nervi acústic al febrer de 2018. Segons l’informe de la Guttman on ha seguit rehabilitació durant tres mesos de forma intensiva, la pacient presenta les següents seqüeles post-quirúrgiques: lleu disàrtria, parèsia VI i VII parells cranials, hipoacúsia esquerra, marxa parètica i atàxica i oclusió de l’ull dret. Durant aquests tres mesos no hi ha hagut abordatge logopèdic. Acudeix a consulta de foniatra al junt de 2018 per veu feble, poc eficaç en intensitat. Es fan anàlisis perceptives i acústiques i se’n registren àudios amb programari d’anàlisi. Abans de patir la intervenció quirúrgica, la pacient era alumna de cant del nostre centre. Disposem del seguiment de les seves classes i d’àudios registrats previs a la intervenció. Els resultats de l’exploració per via perceptiva i acústica denoten que la pacient presenta una manca de control de la musculatura intrínseca i en conseqüència tant la intensitat com l’afinació en resulten afectades. La pacient té molt present la diferència entre el que podia fer amb la veu i el que pot fer ara, fet que lògicament l’angoixa i l’afecta emocionalment. La intervenció ha estat individual i fonamentalment focalitzada en treballar el rang fisiològic de la pacient amb l’objectiu d’entrenar la musculatura intrínseca així com la integració d’un treball corporal que passa per millorar la seva coordinació fonorespiratòria (musculatura respiratòria i de suport) i la postura. Després de dos mesos de rehabilitació, el control muscular laringi ha millorat i els resultats són visibles tant per via perceptiva com en l’anàlisi acústica.
Conferenciant
Imagen
Miguel Lázaro López-Villaseñor
Professor contractat doctor de la Universidad Complutense de Madrid. Vice-degà de Logopèdia i Coordinador del Màster d’Intervenció Logopèdica de la mateixa Universitat. Fundador i director de la Revista de Investigación en Logopedia. Doctor des de l’any 2008 amb estades de recerca a la Radboud University (Holanda) i al Institute of Cognitive Sciences and Technologies de Roma. Autor de nombrosos treballs a revistes i editorials de prestigi.
Conferència: El reto de publicar en Logopedia
Ponents
Imagen
Núria Oriol Peregrina
Psicòloga i Logopeda. Dra. per la Universitat de Barcelona.
Títol: Exploració de la disàrtria i de la disfàgia en un pacient adult.
Resum del cas: Home de 55 anys amb una hemorràgia intracerebral, de predomini hemiprotuberancial esquerra. El pacient ve derivat de l’Institut Guttmann on va fer la rehabilitació més activa. Actualment presenta una tetraparèsia de predomini dret, essent no possible la marxa, està preservat cognitivament i emocionalment es troba trist. S’observa una alteració de la parla que compromet parcialment la intel·ligibilitat i és portador de PEG, tot i que ha iniciat l’alimentació per via oral amb dieta pastosa. L’objectiu de l’exploració logopèdica és descartar dificultats en l’àmbit lingüístic (assegurar que la denominació i la comprensió verbal oral són correctes), delimitar les dificultats pel que fa a la parla, i concretar el tipus d’aliments que es poden anar introduint en la dieta, així com establir les línies d’intervenció en la rehabilitació. S’utilitzen instruments avaluatius propis de les àrees de la parla i de la deglució per determinar el diagnòstic. Pel que fa a la parla es determina una disàrtria espàstica moderada-greu, i pel que fa a la deglució una disfàgia orofaríngia entre el nivell 2 (moderada-severa) i el nivell 3 (moderada) de l’escala DOSS perquè està en un moment de trànsit deglutori, iniciant l’alimentació per via oral. El pronòstic s’estableix com a limitat, ja que els canvis possiblement no modificaran la seva funcionalitat, encara que sí que puguin millorar la seva qualitat de vida. Els objectius generals que es plantegen són millorar la comunicació i assolir l’alimentació i la hidratació per via oral de forma segura i eficaç. La intervenció és directa amb el pacient, individual i rehabilitadora. També es fan sessions conjuntes amb la família per generalitzar les estratègies i treballar en la mateixa direcció. S’estableixen tres sessions setmanals durant els tres primers mesos, dues durant els dos mesos següents en què es comença a observar una estabilització, i una durant el mes i mig restant per preparar l’alta. En l’àmbit de la parla, s’utilitzen les tècniques logopèdiques-conductuals i el mètode pragmàtic; per intervenir en la deglució es fan servir les estratègies d’adaptació i la reeducació específica. El pacient millora algun dels aspectes relacionats amb la parla, tot i que és conscient de les seves dificultats i sovint ha de repetir els missatges per a ser entès. L’interlocutor és la persona que li ha de recordar l’ús de les estratègies apreses, ja que per a ell suposa un esforç afegit. Pel que fa a la deglució, se li retira la PEG i és capaç d’alimentar-se per via oral de forma segura amb aliments sòlids adaptats. El pacient acaba essent alta al cap de sis mesos i mig d’ingrés al sociosanitari per anar a una residència privada.
Imagen
Montserrat Grau i Oliver
Diplomada en Magisteri, en Pedagogia terapèutica i Logopeda. Fundadora de Tonema logopèdia (Sabadell).
Títol: Rehabilitació de les disfuncions orofacials
Resum del cas: Nen de 8 anys. Darrera el motiu de consulta, aparentment, no hi havia cap patologia. L’escola el defineix com un bon alumne donat que treu bones notes. La única dificultat és que no llegeix bé en veu alta i té un nivell baix de velocitat lectora i, en ocasions, quequeja.
A l’escola li havíem passat el TALEC obtenint bons resultats en tots el apartats excepte en la lectura en veu alta.
Ens preguntem: com hauríem d’intervenir? Què cal avaluar? Quin seria el pla de treball? I el seguiment? En quin moment cal donar l’alta? La família comenta que és un nen inquiet i competitiu i que tot ho fa molt ràpid i, generalment, molt bé.
De l’anamnesi destaca:
- Se li va detectar a un flúter a les 37 setmanes de gestació. Es va practicar una cesària en aquell moment. Neix amb una arrítmia i unes 300 pulsacions per minut. S’intervé quirúrgicament i passa un mes a la UVI. Durant la primera infància hi ha episodis de bronquitis i refredats freqüents. També és un nen lent menjant.
De l’avaluació logopèdica destaca:
- Una deglució atípica.
- Una respiració superficial en fonació (la mitja en espiració, producció del so: s dona un resultat de 2.5 i en fonació, producció del so/f/ de 2sg). Aquest resultat ratifica la intuïció que tenim: que hi ha dificultats importants de projecció de la veu.
- Un compromís funcional, important relacionat amb l’actitud corporal.
En base a aquets resultats es planteja el següent pla de treball:
- Rehabilitar la respiració.
- Millorar l’actitud corporal amb l’objectiu de la projecció de la veu.
- Rehabilitar la masticació i la deglució.
Donat que és un nen molt inquiet intel·lectualment:
- Treballar l’autoconsciència del que està fent quan llegeix en veu alta, és a dir, com respira i com articula.
Després de sis mesos de tractament es dona d’alta. Constatem que ha millorat els temps d’espiració, de projecció i, en conseqüència, l’articulació fono-articulatòria. És important constar el confort adquirit en relació a la respiració. Un cop s’ha instaurat un patró respiratori més normalitzat fisiològicament, el pot emprar per realitzar activitats intel·lectuals amb comoditat i sense sobre esforç, com ara la lectura en veu alta. Restablint l’evolutiva de la masticació i la deglució hi ha hagut una millora que ha ajudat a resoldre les funcions orofacials on el nen presentava dificultats. La rehabilitació de l’actitud corporal ha servit de base perquè els canvis s’hagin produït de manera còmoda, modificant un patró propioceptiu que no els facilitava.
Imagen
Anna Pelegrí
Logopeda d’Atos Medical (Barcelona).
Títol: Rehabilitació integral en Laringectomia Total.
Resum del cas: Perfil del pacient: Home, 70 a
Diagnòstic mèdic (ORL):
A. Neoplàsia de laringe.
1. Radioteràpia del 26.2.18 al 12.4.18.
A1. Recidiva local.
1. Cirurgia 23.11.18: LT i buidament II-III bilateral.
2. Quimiorradioteràpia de 20.2.19 al 31.3.19
3. CIR 19.9.19: Col·locació de PF núm. 8.
Rehabilitació de la veu i de les seqüeles respiratòries post LT.
Aprenentatge de la veu erigmofonica i la traqueoesofàgica (amb pròtesi fonatoria) i citació dels dispositius orientats a minvar les seqüeles respiratòries post LT.
Conferenciant
Imagen
Franklin Susaníbar
Fonoaudiòloeg per la Faculdade Adventista Paranaense (Brasil). Especialista en Motricitat Orofacial per CEFAC (Brasil). Director de la revista digital EOS (Perú). Director acadèmic-científic de Multi Therapies.
Conferència: Raonament clínic en logopèdia i Presentació d'un cas clínic d'un nen amb Trastorns dels Sons de la Parla (TSH).
Ponents
Imagen
Xus Ochoa Domingo
Logopeda i Filòloga (UB). Ha realitzat diferents Màsters i Postgraus. Encapçala el Servei de Logopèdia de la Fundació Hospital de Puigcerdà i de l'Hospital Sant Bernabé (Berga). Fundadora d'Estímul.
Imagen
Patrícia Cubells Ricart
Especialista en Medicina i Ortopèdia Orofacial Pediàtrica. Pràctica exclusiva en Trastorns Respiratoris Obstructius del Son. Fundadora i Coordinadora de l'IPOC (Institut Pediàtric Orofacial Cubric) a càrrec de la Unitat del TROS de Paido Salut Infantil - Departament de Pediatria Ambulatòria Hospital Universitari Dexeus, Barcelona.
Títol: Intervenció interdisciplinària en trastorns respiratoris obstructius del son (TROS).
Resum del cas: Nena de 4 anys, derivada pel seu pediatre a la Unitat del TROS per dificultat respiratòria clara i presència de roncs. Prèviament ja estava en tractament logopèdic a petició dels pares per dislàlies, l'especialista en logopèdia ja els havia alertat de les dificultats respiratòries. Es va realitzar estudi exhaustiu de la via aèria superior i de tots els seus teixits i estructures mitjançant anamnesis, exploració clínica i Cone Beam (CBCT). Els resultats de l'estudi van confirmar que la dificultat respiratòria era d'origen mixt i es va establir un pla de tractament interdisciplinari (otorrinolaringològic, ortopèdic orofacial, logopèdic miofuncional i alergològic). Es va realitzar en primera instància l'adenoidectomia i reducció amigdalar des d'otorrino, posteriorment es va realitzar la disjunció nasomaxilar i correcció oclusal mandibular des d'ortopèdia orofacial. Simultàniament, després de la disjunció es va començar a reeducar la respiració nasal i masticació des de logopèdia, punt actual en el qual es troba el cas. Està previst reeducar la funció lingual quan s'hagi finalitzat per complet el tractament esquelètic i realitzar un control alergològic per determinar la presència de mucositat.
Imagen
Alba González Díaz
Logopeda per la Universitat de Manresa. Especialista en Teràpia Vocal i Especialista en Neurorrehabilitació Logopèdia per CEU Universitat de Carlos Herrera. Màster Oficial en Neurorehabilitació de les funcions Comunicatives i Motores per la Universitat de Cantàbria. Investigadora en noves tècniques per l'abordatge en el tractament de la veu professional i transgènere.
Títol: Intervenció logopèdica en un cas de feminització de la veu en persona transgènere.
Resum del cas: La intervenció logopèdica s'ha convertit en una eina fonamental en el camp de la feminització de la veu, i continua sent molt necessària la recerca de la mateixa per aconseguir ajudar les pacients a trobar la veu desitjada i personal. En el cas presentat, s'exposa una pacient que desitja feminitzar la seva veu sense sotmetre's a cirurgia. Tenint en compte les bases en anatomia i fisiologia de la veu, i mitjançant l'ús de diferents eines, entre elles, la teràpia del cant, es desenvolupa el tractament logopèdic (que implica elevació del to fonamental fins a aconseguir una freqüència dins dels paràmetres en els quals se situa la veu femenina, un timbre propi de la veu de la dona, correcta entonació i treball gestual), l'optimització de la veu, així com el seu correcte manteniment en el temps sense que hi hagi risc d'aparició de lesió funcional o orgànica o associada. La intervenció logopèdica conclou en una veu situada dins dels estàndards de la veu femenina (quant a rang, timbre i entonació) i una veu personal, amb la qual la pacient s'identifica i que li permet comunicar-se i expressar-se, així com transmetre les seves emocions.
Conferenciant
Imagen
Mariví Cobo
Logopeda en pacient crític i agut a l’Hospital General de Granollers – Hospital Universitari, i co- coordinadora del Grup de Treball de Disfàgia de l’Hospital.
Conferència
El tractament del pacient crític comporta un abordatge amb un objectiu curatiu i de suport vital. La presència de disfàgia i dificultats en la comunicació, així com el procés del weaning i la traqueostomia requereixen la necessitat d'una rehabilitació proactiva per part del logopeda. El valor d'aquest professional com a membre de l'equip multidisciplinari està guanyant reconeixement en l'àmbit mundial en els darrers temps, amb la implicació directa en decisions clíniques i en estratègies per aconseguir els propòsits en la rehabilitació de la funció deglutòria, fonatòria i comunicativa.
Es necessita un bon raonament clínic basat en el coneixement de la fisiologia d'allò que es vol restablir. Una bona pràctica clínica es basa en l'aplicació de les tècniques d'acord amb una finalitat clara i basades en l'evidència científica.
Aquest és el camí de la bona praxi logopèdica.
Títol del cas: Necessitats complexes en pacient crític traqueotomitzat i amb ventilació mecànica en procés de weaning dificultós: l’ abordatge logopèdic.
Resum del cas: Dona de seixanta-tres anys ingressada a causa d'una Infecció Respiratòria Aguda (IRA) amb un greu broncoespasme. Aquesta situació va requerir una intervenció immediata que va incloure la intubació orotraqueal (IOT) amb suport de ventilació mecànica invasiva i el seu ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI). A causa de la gravetat del seu estat, es va realitzar una traqueotomia (TQT) quirúrgica quinze dies després de la IOT. Feia alimentació per sonda nasogàstrica. El cas va presentar una complexitat creixent a causa d'un procés de weaning dificultós. Aquesta dificultat va ser causada per la debilitat adquirida durant la seva estada a l'UCI, a més de diverses comorbiditats i nivells elevats d'ansietat. Entre els seus antecedents mèdics significatius, destaquen la hipertensió arterial, l'hipotiroïdisme, la púrpura iatrogènica, una síndrome ansiosa, EPOC Gold IV amb un FEV 1 del 25%, i un episodi previ d'IOT un any i mig abans per un altre episodi d'IRA.
Durant la seva estada a l'UCI, la pacient va passar per diverses etapes crítiques. Es van diagnosticar miopatia i sarcopènia del pacient crític. El tractament logopèdic es va centrar en la millora de la funció deglutòria i la comunicació. Es van implementar tècniques específiques de la deglució, tant compensatòries com rehabilitadores. Es va donar una especial importància al manteniment de la higiene oral per minimitzar el risc d'infecció respiratòria en cas d'aspiracions. Així mateix, es va tractar la deflació del pneumotaponament de la traqueotomia per afavorir el pas d'aire a la via aèria superior, millorant la sensibilitat i la força glòtica. Es va dur a terme, també, un treball enfocat a gestionar les secrecions, tractament amb deglucions no nutritives, estimulació sensorial, i exercicis de tonificació pel que fa a la musculatura lingual, buccinadors i musculatura suprahiodea. De la mateixa manera, es van fer tasques en la coordinació entre la respiració i la deglució, així com en la millora de la força espiratòria per afavorir l'increment del pic de tos i millorar la força glòtica. Per facilitar la comunicació, es va col·locar una vàlvula de la parla per ventilació mecànica Passy Muir 007, la qual també va tenir un impacte positiu en la deglució, ajudant a restablir pressions positives.
La pacient va rebre l'alta hospitalària, havent recuperat la capacitat de dur a terme una ingesta oral sense restriccions en textures ni volums, retirada de la TQT i la plena restauració de la comunicació oral.
Finalment, cal destacar que és indispensable adoptar un enfocament multidisciplinari en l'abordatge de pacients d'alta complexitat, així com que l'objectiu principal d'aquestes estratègies és no només la millora clínica del pacient, sinó també l'optimització de la seva qualitat de vida, considerant tots els aspectes físics, emocionals i socials que incideixen en el seu benestar general.
Ponents
Imagen
Inma Morales
Logopeda especialitzada en tartamudesa. SpeechCare:Tartamudez Center. Doctoranda en Psicologia de la Comunicació i Canvi (C&C) per la Universitat Autònoma de Barcelona: investigació en tecnologies per a la tartamudesa.
Títol: Abordatge integral d'un cas de quequesa en edat escolar.
Resum del cas: Nen de nou anys i cinc mesos amb tartamudesa del desenvolupament moderada: presència de repeticions, perllongacions i bloquejos, juntament amb comportaments secundaris de conductes d'evitació. Antecedents de tartamudesa a la família. Temperament sensible i alta preocupació dels pares per la quequesa.
La valoració logopèdica es va dur a terme amb la recollida d'informació d'entrevistes amb la família, anàlisis de qüestionaris, i diversos enregistraments de vídeos. Es van fer servir els següents instruments i qüestionaris: SSI-4, CAT, PALIN.
La intervenció logopèdica va tenir una durada de sis mesos, compaginant sessions amb els pares (30 minuts) i altres amb el nen en modalitat individual (45 minuts). Plantejament terapèutic a través de modificació de la tartamudesa i modelatge de la fluïdesa. Posteriorment, s'espaien les sessions de manera quinzenal i després mensual.
A l'inici del nou curs, es van reprendre les sessions setmanals, ja que va augmentar la severitat de la tartamudesa en tenir una experiència negativa amb gran impacte emocional. Un cop donada l'alta, es va mantenir el contacte telefònic amb la família de manera mensual per a supervisar el cas.
Imagen
Rosa Hollenstein
Logopeda especialitzada en Motricitat Orofacial i Trastorns de la veu. CDIAP Baix Montseny
Títol: Teràpia miofuncional en una pacient pediàtrica amb Picnodisostosis.
Resum del cas: Nena de quatre anys i nou mesos diagnosticada de Picnodisostosis. A l'edat de dos anys i deu mesos, és derivada a logopèdia per presentar dificultats en l'alimentació i amb l'objectiu de realitzar una valoració miofuncional prèvia a l'exodòncia de diverses peces dentals. De la història clínica es destaca: sospita d'atrèsia de coanes, alimentació per sonda nasogàstrica al cap d’onze mesos i ús de CPAP des de l'any de vida per diagnòstic de SAHOS greu.
En la valoració logopèdica, es detecta un important desequilibri muscular, disfuncions orofacials pel que fa a respiració, deglució i masticació i hipersensibilitat oral. Dels aspectes morfològics es destaca hipoplàsia maxil·lar, greus alteracions en la dentició (hipoplàsia, implantació, i presència de càries) i un fre lingual alterat.
Es planteja iniciar un tractament logopèdic amb l'objectiu d'afavorir un millor desenvolupament de les funcions orals, aconseguint un equilibri muscular més adequat i funcional que faciliti la respiració i l'alimentació principalment.
Al llarg del tractament, es duu a terme exodòncia de peces dentals i frenectomia. Es treballa a partir de la teràpia miofuncional tenint present l'estructura òssia de la pacient i les alteracions morfològiques detectades, així com els patrons neuromusculars adaptatius en les funcions estomatognàtiques davant del compromís quant a forma, dolor, i hipersensibilitat oral.
Actualment, la pacient presenta un millor equilibri muscular, canvis en les funcions orofacials, i un major grau de consciència de les seves característiques craniofacials. Ha ampliat el repertori alimentari, tolera millor diferents textures i temperatures, i gaudeix dels moments de menjar, tot i les dificultats que continua presentant. Es continua acompanyant a la família en el procés d'acceptació de la malaltia, i a la nena per tal de facilitar i millorar la seva qualitat de vida, tenint presents les opcions quirúrgiques que es plantegen des de l'àmbit mèdic en un futur.