UManresa ha rebut aquest més de juny els 8.000 llibres que la família de Josep Maria Aloy ha cedit a la universitat. Es tracta de publicacions de literatura infantil i juvenil en català que va anar recollint al llarg de la seva vida i que amb la cessió a UManresa es posaran a disposició d’investigadors i dels futurs mestres que es formin a la Facultat de Ciències Socials de Manresa. El fons Josep Maria Aloy s’està dipositant en un espai de la planta baixa creat expressament a l’edifici UEducació. La inauguració del nou espai es farà durant el proper mes de juliol.

Una vegada estigui tot dipositat a la universitat es catalogarà i es constituirà una comissió que treballarà en l’elaboració de propostes per dinamitzar-ne l’ús més enllà de l’interès que pugui tenir per a estudiants d’Educació o per a investigadors interessats en aquest tipus de literatura. L’objectiu és que el fons serveixi per promoure la lectura entre infants i joves.

El fons Josep Maria Aloy constitueix el fons de literatura infantil i juvenil en català més important de Catalunya.  Aloy va començar el fons a finals dels anys 80, que al llarg dels anys va anar creixent gràcies als llibres que els editors li feien arribar. Això el va convertir en un expert en aquesta matèria. 

Divulgador i crític especialitzat
 
Josep Maria Aloy (Manresa 1948-2020) és conegut per la seva vessant de divulgador i crític literari en el camp de la literatura infantil i juvenil. Una part d’aquesta tasca la va fer a través del seu blog “Mascaró de Proa”, en el qual va escriure setmanalment entre els anys 2012 i 2019 i que va ser reconegut amb el Premi Aurora Diaz-Plaja l’any 2012.
 
Professionalment va exercir de mestre a l’escola Badia-Solé de Manresa. Durant més de trenta anys va treballar com a tècnic de Justícia Juvenil al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És autor de diversos títols de narrativa infantil i juvenil, com “Renoi, quin conte!” (1996) i “Una picoreta estranya” (2000); de poesia infantil, com “La lluna, la Bruna”; com a especialista en l’obra de Josep Vallverdú, va fer de curador del recull “Contes en òrbita” (1991) i va escriure “Camins i paraules: Josep Vallverdú, l’escriptor i l’home” (1998) i “Retrats” (2013); en el camp dels estudis literaris és l’autor de “Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de Literatura Catalana per a joves (1960-2010)”; i curador de les obres de Joana Raspall “Bestiolari de Joana Raspall” (2014), “Olor de maduixa” (2016) i “Amb sabates de molsa” (2018).