Jordi Padrós Augé, beneficiari d’una beca predoctoral d’UManresa, ha participat entre els mesos d’octubre i gener en una estada internacional a Dinamarca, concretament al primer centre dedicat exclusivament a les cefalees i les migranyes que es va crear a nivell mundial: el Danish Headache Center (DHC). L’estada li ha permès treballar en l’elaboració d’una prova pilot sobre com una intervenció supervisada d’exercici pot millorar la situació de persones que pateixen migranya o cefalea crònica quan no responen o responen parcialment als tractaments d’última generació. 

El treball que ha desenvolupat es podrà incorporar a la seva tesi doctoral, que se centra en els beneficis que té la pràctica d’exercici en persones afectades per cefalees primàries (migranya, cefalea tensional i cefalees trigeminals autonòmiques).

L’objectiu de Padrós és que la seva tesi serveixi per impulsar el paper de la fisioteràpia en les unitats de cefalea que existeixen a Catalunya.

Els beneficis de l’exercici en la cefalea

En la línia d’altres investigadors, aquest doctorand defensa que tant en el cas de la cefalea tensional com en el de la migranya, la pràctica d’exercici té efectes positius en les persones que les pateixen. Padrós considera que és essencial que es faci investigació en aquest àmbit per donar una opció més enllà del tractament farmacològic. 

Durant la seva estada al DHC, ha treballat amb el fisioterapeuta Bjarne Madsen, un fisioterapeuta que havia investigat en l’àmbit de l’exercici com a teràpia per al tractament de les cefalees i que ha fet de supervisor del treball de Padrós a Dinamarca, que podrà incorporar a la seva tesi doctoral. 

Una prova pilot per a un estudi més ampli

24 pacients afectats per migranya o cefalea crònica que estan en tractament però que només hi responen parcialment han participat en aquest estudi de Jordi Padrós. A tots ells se’ls ha proposat una intervenció supervisada d’exercicis de força i de coll que han seguit durant vuit setmanes, un dia al centre i dos dies més a casa. L’objectiu de la recerca és determinar la viabilitat d’un estudi d’aquestes característiques amb una mostra molt més àmplia. En aquest cas, explica Padrós, no són tan importants els resultats sobre els beneficis de l’exercici, sinó posar a prova i testar la metodologia, per preveure’n complicacions, minimitzar errors i fer una anàlisi de com els pacients han seguit el programa. Els resultats de la intervenció son força esperançadors, però caldrà veure si es confirmen amb mostres més grans.

Totes les persones que han participat en aquesta prova pilot van ser reclutats entre els usuaris del DHC, que donarà continuïtat a aquest pilotatge analitzant les dades obtingudes, procés en el qual participarà Jordi Padrós com a investigador convidat. 

El contingut d’aquesta experiència es presentarà el proper mes de novembre a Barcelona, al congrés internacional FTP24 que organitza el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. La presentació anirà a càrrec de Jordi Padrós i de Bjarne Madsen. Segons Padrós serà una bona manera de visualitzar com el treball conjunt dels professionals pot ajudar a trobar solucions al problema de les persones que pateixen cefalees i migranyes. “De vegades mirem poc què fan els altres quan el que ens convé és intercanviar coneixement”, afirma. 

Aportar solucions a les cefalees des de la fisioteràpia

El doctorand d’UManresa defensa que és important que s’investigui i que es posi de relleu el paper que pot tenir la fisioteràpia en el tractament de les persones afectades per aquest problema de salut. Segons Padrós, encara hi ha molt desconeixement sobre les possibilitats que ofereix incloure fisioterapeutes en els equips que tracten aquestes patologies. D’altra banda, lamenta que pràcticament no hi hagi formació en aquest àmbit. En aquest sentit, l’Escola de Postgrau en Salut d’UManresa té previst posar en marxa un Postgrau en Fisioteràpia en Cefalees, Trastorns Temporomandibulars i Síndromes Vestibulars per formar fisioterapeutes en tots aquells elements i habilitats específiques que cal dominar per prescriure exercici físic a les persones que pateixen cefalees i altres condicions de la regió cranial. 

“Hem de tenir present”, afirma Padrós, “que la migranya i la cefalea són una de les malalties més prevalents en l’etapa productiva de les persones, entre els 20 i els 50 anys, i això té un impacte socioeconòmic important”. Per aquest motiu, en el marc de la seva tesi doctoral, Padrós vol assentar les bases per implementar una estratègia de fisioteràpia a les deu unitats de cefalea que funcionen a Catalunya, que actualment estan integrades per neuròlegs i infermers, principalment. Es tracta, diu, “de sumar esforços amb els professionals d’aquestes unitats perquè donin una oportunitat a l’exercici, a través de professionals de la fisioteràpia, com a tractament i que tinguin en compte aquesta figura sanitària a l’hora de proposar estratègies terapèutiques a les persones afectades”. 

Un hospital dedicat íntegrament a la cefalea

La beca predoctoral de Jordi Padrós inclou la possibilitat de fer una estada internacional en algun centre de recerca relacionat amb el contingut de la seva tesi. En el seu cas es va decidir per el Danish Headache Center, en funcionament des de fa 25 anys, perquè és un dels més prestigiosos en aquest àmbit. De fet, va ser el primer centre especialitzat en cefalees que es va fundar al món. El DHC combina l’assistència clínica a pacients afectats per cefalees amb la investigació amb pacients, la formació transversal de professionals que treballen amb aquest tipus de pacients (metges, neuròlegs i fisioterapeutes, entre d’altres) i la investigació bàsica amb models animals. Les diferents classificacions internacionals de les cefalees que s’han fet han comptat amb la intervenció de professionals del DHC, entre els quals hi ha Jes Olsen, un dels fundadors de l’hospital i la directora del centre, Rigmor Jansen.

Una experiència enriquidora

De l’experiència internacional, Jordi Padrós n’ha destacat tant l’aprenentatge professional, com la possibilitat de viure des de dins el funcionament d’un centre com el DHC. També ha posat de relleu la voluntat i la implicació de tots els professionals “ per ajudar i fer les coses fàcils perquè els projectes tirin endavant”. 

D’altra banda, el doctorand considera que la seva estada també beneficia la Universitat, ja que dona visibilitat a la recerca que es fa a UManresa, així com als usuaris i pacients de la Clínica Universitària que es poden beneficiar dels seus resultats.