Algunes famílies utilitzen les pantalles com a cangur per als infants, però això té conseqüències negatives: els converteix en infants sobreexcitats, a qui costa mantenir l’atenció amb l’afegit d’una afectació negativa en l’adquisició d’un llenguatge que no és l’adequat per a la seva edat. Així ha iniciat la seva intervenció al diàleg “Eines digitals, ús i addiccions” la mestra i bibliotecària, Rosa Vila, que durant una hora ha conversat amb Dominica Díez, psicòloga Clínica de la divisió de Salut Mental d’Althaia i responsable de la Unitat d'Addiccions Comportamentals (CAS del Bages). Totes dues han coincidit que l’ús de pantalles comença a tenir conseqüències tant en la salut com en l’aprenentatge dels infants, que cal que aquesta qüestió tingui un abordatge multidisciplinari i des de diferents àmbits i han recomanat, entre d’altres, que les famílies es dotin d’un pla familiar d’ús de les TIC que afecti i comprometi tots els seus membres: infants, joves i adults.

Viure davant d’una pantalla

La radiografia que han fet Dominica Díez i Rosa Vila durant les seves intervencions ha parlat d’infants que fan pràcticament totes les activitats diàries davant d’una pantalla des de ben petits. Si els dispositius segresten l’atenció dels adults és encara més fàcil que ho facin en el cas dels infants. També s’ha detectat que els infants petits, a conseqüència d’aquest consum de pantalles, estan deixant de banda el joc simbòlic, fet que afecta el seu desenvolupament. Una altra realitat que es viu a les aules és que aquests infants confonen realitat i ficció a causa de la vinculació dels conceptes màgics associats als videojocs. 

Tot plegat afecta el vincle que es construeix amb els infants i acaba repercutint, entre d’altres qüestions, en el desenvolupament del llenguatge. Si el que imiten els infants és el que senten a través de les pantalles, no hi ha un aprenentatge. A més, segons ha explicat Rosa Vila, aquesta exposició permanent a les eines digitals fa que els infants siguin impacients i que estiguin sotmesos a estímuls constants, que no estiguin habituats a avorrir-se. Per tant, això acaba traslladant-se a l’aula amb infants que busquen aquest estímul i que com que no el reben s’avorreixen. Això, diu Vila, disminueix la seva creativitat.

És important, ha dit, que l’escola sigui responsable de l’alfabetització digital dels infants, però això s’ha de fer bé. Un infant que sap moure’s tècnicament bé per la xarxa, no vol dir que la sàpiga utilitzar correctament i amb criteri. En aquest sentit s’han referit també a l’ús de pantalles amb finalitats educatives afirmant que segons dades de l’estudi PISA, als països que les utilitzen més a les aules no obtenen millors resultats a nivell d’aprenentatge que els que no les fan servir. 

Segons Dominica Díez, un altre problema és el dels infants que es refugien en la màgia dels videojocs per fugir d’un malestar en el món real, fet que acaba produint una dissociació en el món virtual.

Establir poques normes, però clares

Els infants arriben a l’escola de bon matí enfadats perquè han hagut de deixar de jugar amb pantalles, ha explicat Rosa Vila. En aquest sentit, Díez ha dit que hi hauria d’haver algunes normes, encara que siguin poques i clares, per evitar aquest tipus de situacions. Per exemple, les pantalles no s’haurien d’utilitzar ni abans d’anar a dormir, perquè afecten el son, ni a primera hora del matí. En aquest sentit, Díez ha proposat que les famílies elaborin un pla familiar d’ús de les eines digitals que estableixi poques normes, però que siguin clares i d’obligat compliment per a tots els membres de la família, els adults també, perquè tot el que fem els adults, el nostre comportament com a exemple, compta més que les paraules que puguem dir. 

Ens estem trobant, han explicat, que cada vegada hi ha infants amb menys tolerància a la frustració. Això, a la llarga, provocarà que no sàpiguen enfrontar-se a les diferents situacions que es trobaran durant la vida. Per aquest motiu és important que des del primer moment hi hagi una bona educació en l’ús de les noves tecnologies. “Ens trobem”, han explicat, “que els pares no reaccionen fins tard, quan les pantalles deixen de ser un entreteniment que funciona per entretenir els fills i quan comencen a produir-se enfrontaments familiars”. 

En aquest sentit, Dominica Díez s’ha referit a la guia elaborada per professionals d’Althaia per a fer un ús adequat i prevenció de l’addicció a les pantalles en infants i adolescents. Entre d’altres recomanacions, aquest document, diu que abans dels tres anys els nens no haurien de fer servir pantalles i que a partir dels quatre i fins al set, no s’hauria de sobrepassar la mitja hora diària. 

Joves i infants haurien de tenir més temps ocupat, fer activitats extraescolars que evitin que omplin el temps amb pantalles, i que els ajudin a compartir temps amb amics i a relacionar-se. Això planteja, però, algunes dificultats, ja que no totes les famílies poden permetre’s econòmicament aquest cost. Per això, durant el diàleg s’ha assenyalat la necessitat que l’abordatge d’aquest problema sigui multidisciplinari, que impliqui escoles i famílies, però també l’administració pública i el conjunt de la societat per oferir alternatives que permetin afrontar aquesta problemàtica des de tots els àmbits. 

Un problema de salut pública

A la Xina s’ha començat a restringir l’ús dels videojocs a dues hores setmanals durant el cap de setmana per a infants menors de 18 anys perquè el seu ús ha començat a ser un problema de salut pública. Una de les conseqüències del consum d’eines digitals és el sedentarisme, però també l’efecte que produeix en el cervell, similar als efectes que produeixen algunes drogues. Hi ha també canvis en el caràcter dels nens i joves, que cada vegada s’aïllen més i que poden afectar també el rendiment acadèmic o provocar absentisme escolar. Un altre problema associat i que ja s’ha començat a detectar és el derivat del fàcil accés dels infants a la pornografia, que genera addicció i que reprodueix uns determinats models de relacions sexuals. 

Un darrer diàleg per parlar d’innovació per transformar

El diàleg forma part del programa d’activitats “Àgora 2022, Mestres que (es) transformen”. La programació, adreçada a fomentar la reflexió i el debat entre la comunitat educativa de la ciutat per activar canvis i millores als centres educatius i al conjunt de la societat, dona resposta a un encàrrec de l’Ajuntament de Manresa en el marc del programa d’activitats de Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

Fins ara, 700 persones han assistit als deu diàlegs que s’han celebrat, que es poden recuperar íntegrament al canal de Youtube d’UManresa. El proper, l’onzè, es farà el dia 12 de novembre i hi participaran el doctor en lideratge educatiu, Kaleb Rashad, i l’impulsor d’Escola Nova 21, Eduard Vallory.