L’especialista en innovació i transformació educativa, Carlos Magro, ha inaugurat aquest dimarts, 18 de gener, a UManresa, l’Àgora Educació 2022, amb la conferència titulada “Transformant (des de) l’escola”. En la seva intervenció, Magro ha defensat l’escola com un espai de transformació que ha de ser capaç d’empoderar i emancipar les persones, de convertir-les en “subjectes autònoms i independents”, de “formar infants i joves que siguin capaços d’interpretar i llegir el seu món” perquè quan sabem prestar atenció al món, “el podem entendre i transformar-lo”. En aquest sentit ha explicat que lligar el que passa dins i fora de l’escola ha de servir per donar sentit a les coses perquè “quan les coses tenen sentit, la resta encaixa”. 

Segons aquest expert en educació, cada època demana uns mestres i unes escoles. Ara, ha dit, “vivim un moment especial, una oportunitat de transformació de l’educació tradicional i de l’escola”. Una escola que s’ha de plantejar el seu propi sentit i fer-ho en totes les etapes educatives. Magro ha reconegut que els processos de canvi no són fàcils i que requereixen dialogar, també, “amb la tradició educativa i ser generosos amb el passat”. El ponent ha estat crític amb els processos que s’han dut a terme fins ara per introduir canvis en l’educació, que han pecat “d’una mirada molt tecnocràtica, sense comptar amb els docents i les escoles. El que cal és fer gestió del canvi i no decrets”, així com polítiques educatives que no siguin “només polítiques escolars i que vagin més enllà”.

En la seva intervenció també ha advertit que la transformació no es pot fer pretenent que “l’escola sigui sòlida, previsible i lliure de riscos. Educar sempre comporta un risc. No podem saber què passarà”. Per impulsar els canvis ha dit que és imprescindible que hi hagi una voluntat de transformació, coneixement per tirar-los endavant i el poder per desenvolupar-los. A més, ha advertit, no hi ha un model que serveixi per a tothom i que, per tant, cada escola s’ha de dotar de la seva pròpia cultura innovadora i que s’ha de fer des del pla individual i grupal. En aquest sentit ha destacat la importància de la interacció i la col·laboració que requereixen aquests processos, de la generació d’entorns de confiança i de cura. Això contrasta amb estructures organitzatives escolars que no estan pensades per afavorir el treball cooperatiu, fet que requereix redissenyar els espais i crear entorns d’aprenentatge adreçats als docents. 

L’inici d’un procés de reflexió educativa que ha d’anar més enllà del 2022

Més de mig centenar de persones han seguit l’acte inaugural de l’Àgora Educació 2022, una proposta liderada per la Fundació Universitària del Bages – UManresa en el marc del programa de Manresa 2022 de l’Ajuntament de Manresa amb l’objectiu “d’escoltar, treballar, pensar i impulsar projectes transformadors que vagin més enllà de la commemoració del 2022 a la ciutat”, ha dit l’adjunt a la direcció general de la institució, Antoni Llobet, en l’acte de presentació del cicle. Un cicle que ha de servir per “inspirar-nos, reflexionar i transformar-nos” i que s’allargarà fins al mes de novembre.

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de l’alcalde de Manresa i president del Patronat de la Fundació Universitària del Bages, Marc Aloy. Aloy ha dit que el cicle ha de servir per dotar-nos d’eines que permetin afrontar “un moment de grans transformacions, tant localment com globalment i per donar resposta a reptes que són universals”.

L’Àgora Educació es reprendrà el proper 28 de gener amb el diàleg titulat “Llengua, societat i escola”. Un diàleg que mantindran el comunicador, humorista, escriptor i cantant Òscar Andreu, i la professora de Lingüística, Carme Junyent.