La delicada situació del català és reversible si som conscients de la situació i l’utilitzem en la nostra vida diària. Aquest va ser un dels missatges de la lingüista Carme Junyent, protagonista, juntament amb el comunicador Òscar Andreu, del primer dels diàlegs de l’Àgora 2022 que es va fer a UManresa el passat divendres. Junyent i Andreu van repassar, amb humor però també amb rigor, la situació del català a la societat i a l’escola. Junyent va explicar que ja fa vint anys que hi ha senyals que el català és una llengua amenaçada, però que la situació és reversible. “Si volem la llengua, no ens la poden prendre”, va afirmar, i si la salvem “haurà estat una cosa de tots i aquest és un gran objectiu social i de cohesió”. Ara estem, segons Junyent, en un moment de transició que hem d’aprofitar perquè el fet que hi hagi gent de moltes cultures que la parla ajuda a protegir la llengua. El que és important és que els nous parlants utilitzin el català, encara que ho facin malament perquè “tots, quan comencem a parlar una nova llengua, ho fem malament”. Per això va advertir que no ajuda gens “la legió de correctors” que hi ha a xarxes com Twitter i que “fan humiliacions públiques que ens van a la contra”. 

Durant la conversa es va tractar també el tema de la llengua en l’àmbit escolar. Segons Junyent, la immersió va ser un programa necessari en el moment que es va impulsar i que ha estat un èxit. Lamentablement, va dir, en els programes d’immersió es va descuidar l’etapa de secundària, on es va imposar “la indiferència” de molts docents. En aquest àmbit, va dir Junyent, encara hi ha molta feina a fer. 

Segons la lingüista, el més important de la situació de la llengua és que finalment s’ha admès que és crítica. “Cal admetre que estem malament per actuar i ara hi ha hagut aquest canvi i s’ha admès que hi ha un problema”. Sobre l’oficialitat del català en una possible Catalunya independent, Junyent va afirmar que “declarar una  llengua oficial és com dir els nens i les nenes: no serveix de res si no fas res per canviar les coses”. Segons aquesta lingüista, “la independència es pot aconseguir en qualsevol moment, però si perdem la llengua no la podrem recuperar”.

En resposta a les preguntes del públic, Junyent es va referir a la polèmica sobre el desdoblament de gènere. En aquest tema, la lingüista va ser contundent i va afirmar que “és una mena de xantatge que no té res a veure amb el feminisme (...). Mentre ens diuen com hem de parlar, no canvien el que han de canviar (....) Que algú em trobi algun exemple d’un canvi que s’hagi produït en la societat provocat per un canvi en la forma d’utilitzar la llengua. Normalment és al reves: la societat canvia i la llengua s’hi adapta”. 

Durant la conversa, Òscar Andreu va complementar les aportacions de l’experta amb la seva experiència personal. Va recórrer a anècdotes relacionades amb la seva feina i va explicar, entre d’altres, que al principi de treballar a la ràdio, tot i ser catalanoparlant, li costava molt de fer humor i d’improvisar en aquesta llengua. Segons Andreu és important que els parlants ens desacomplexem en relació amb l’ús del català, com va fer ell anys enrere quan “vaig prendre consciència de la necessitat de perfeccionar-lo i de no fer servir la crossa d’un altre idioma per fer humor a la ràdio”.

105 persones van seguir aquest primer diàleg que s’emmarca en del programa d’activitats “Àgora 2022., Mestres que (es) transformen”. La programació, adreçada a fomentar la reflexió i el debat entre la comunitat educativa de la ciutat per activar canvis i millores als centres educatius, dona resposta a un encàrrec de l’Ajuntament de Manresa en el marc del programa d’activitats de Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

Lideratge escolar, tema del proper diàleg

El cicle de diàlegs es reprendrà el proper 8 de febrer amb un diàleg dedicat a analitzar el lideratge escolar. Hi intervindran el director de l’Escola Octavio Paz, Xavier López, un mestre que veu la tasca d’educar com una eina fonamental de transformació individual i social, i Coral Regí, biòloga de formació i educadora per vocació, que dirigeix l’Escola Virolai. 

El cicle de diàlegs, una dotzena en total, s’allargarà fins al mes de novembre. Després de parlar-hi de la relació entre llengua, societat i escola i de lideratge escolar també s’hi abordaran qüestions com Escola i Religions; l’Ofici de Mestr@; Educació 360; Eines digitals; Escola i filosofia; La bellesa de la vida; Escola i cultura; Escola i Transformació comunitària; Escola i Societat; i Innovació per a la transformació.