La pandèmia de la COVID-19 va posar sobre la taula la salut mental com mai abans. Des de llavors, s'ha parlat molt més de les diverses patologies psiquiàtriques i trastorns psicològics, tot i que aquest augment de l'atenció no s'ha traduït en més recursos. Tot i així, la major visibilitat ha ajudat moltes persones a atrevir-se a demanar ajuda, un pas essencial en el camí cap a la millora.
L'increment dels suïcidis i la seva incomprensió
Un dels temes de salut mental més impactants és el suïcidi. Aquesta forma de morir, potser la més dolorosa i incomprensible, implica que una persona acaba amb la seva pròpia vida, malgrat que l'instint humà més profund és el de sobreviure. Les xifres de suïcidis augmenten any rere any, fins i tot entre els joves, cosa que ens colpeja com a societat. Tendim a veure la joventut com una etapa de diversió i lleugeresa, però el patiment pot aparèixer en qualsevol moment i per moltes raons diferents.
Cal tenir en compte que molts suïcidis poden quedar fora de les estadístiques oficials, ja sigui perquè es disfressen com a accidents o perquè les famílies, per por o dolor, amaguen la veritable causa de la mort.
El suïcidi sovint s'associa a la depressió, especialment en les seves formes més greus, anomenades depressions majors. Les persones amb depressió poden tenir pensaments extremadament negatius cap a elles mateixes, cap al món i cap al futur, fins al punt de voler escapar de si mateixes. No és tant que vulguin morir, sinó que volen deixar de patir. En consulta, moltes persones amb depressió expressen que la vida se'ls fa insuportable i que desitgen no despertar-se l'endemà. Aquest desig de desaparèixer és una crida desesperada per deixar enrere el dolor emocional, cognitiu i conductual que les consumeix.
Un exemple il·lustratiu és el cas del conegut humorista Joan Capri, que, malgrat fer riure a molts, patia depressions recurrents. En una entrevista, va explicar que el seu patiment començava cada matí, quan es despertava i es posava en contacte amb la seva realitat dolorosa.
La complexitat del suïcidi: altres factors en joc
Tot i que la depressió és sovint relacionada amb el suïcidi, no és l'única causa. Altres trastorns com l'esquizofrènia, el trastorn obsessiu-compulsiu, els trastorns greus de la personalitat, entre d'altres, poden generar un patiment intens que pot portar a intents de suïcidi. Fins i tot persones sense diagnòstic previ poden tenir moments de gran desesperació que els porten a cometre actes violents contra elles mateixes. Els suïcidis impulsats per moments de desbordament emocional són especialment freqüents en homes, més propensos a la impulsivitat, un tret que sovint està darrere dels suïcidis masculins.
En altres casos, el suïcidi és un acte planificat, en què la persona ha passat temps ideant la seva pròpia mort. També cal esmentar que les taxes de suïcidi són més altes en països nòrdics, on la manca de llum solar s'ha associat amb alguns tipus de depressió. Per aquest motiu, en alguns llocs com Noruega, es recomana als pacients amb depressió que passin temporades en zones amb més llum solar, com Alacant.
Les hormones també poden jugar un paper crucial en l'estat d'ànim. Per exemple, les persones en tractament hormonal, ja sigui per càncer o problemes amb la menopausa, poden experimentar una gran labilitat emocional que les condueix a processos depressius. Un cas clar és la depressió postpart, que, tot i ser freqüent, pot arribar a casos greus que fins i tot poden acabar en suïcidi.
Desmentint mites i comprenent la gravetat del suïcidi
Les societats evolucionen lentament, i no tothom ho fa al mateix ritme. Fa no gaire temps, una persona que es suïcidava no tenia dret a un funeral dins de l'església. Encara avui dia, molts veuen el suïcidi com un acte de covardia, un "mantra" que hem de desterrar. És crucial entendre que una persona que es treu la vida ho fa perquè es troba en una situació de gran patiment, que supera la seva capacitat de resistència.
Un altre mite és que les persones que parlen de suïcidi només ho fan per cridar l'atenció. Res més lluny de la realitat: tant les persones que ho manifesten obertament com aquelles que ho amaguen estan en perill. Un exemple clar és la "depressió somrient", on la persona, malgrat semblar bé, amaga un sofriment profund que pot acabar en un suïcidi.
També cal parlar del "suïcidi ampliat", un concepte que fa referència a aquelles persones que, en un estat de depressió extrema, decideixen portar-se amb elles la seva família per evitar que pateixin. Aquest tipus de suïcidi és especialment tràgic i és una expressió de la distorsió cognitiva pròpia de les depressions més greus.
Senyals d'alerta a tenir en compte
És important estar atents a certs senyals que poden indicar un risc de suïcidi:
- Expressions de desig de morir: no menystingueu mai comentaris sobre voler morir o deixar de viure. Poden ser un crit d'ajuda.
- Intent de suïcidi previ: una persona que ja ha intentat suïcidar-se té un risc elevat de tornar-ho a intentar.
- Desig constant de dormir o desconnectar: si una persona manifesta que només se sent bé quan dorm o desitja dormir sovint, pot estar expressant un desig de desconnectar de la realitat.
- Coneixement d’un suïcidi proper: la notícia d'un suïcidi pot desencadenar intents d'imitació en persones vulnerables.
- Adolescència: aquesta és una època especialment sensible, durant la qual la confusió i la incertesa poden portar a intents de suïcidi.
- Culpabilitat dels familiars: la mort per suïcidi genera un fort sentiment de culpa en els familiars. És important recordar que no en són responsables.
La necessitat d'una conversa oberta i recursos adequats
Com a societat, és fonamental parlar obertament sobre el suïcidi i treballar per desterrar-ne els estigmes. Però també és crucial invertir en recursos per prevenir-lo. La contractació de més professionals de la salut mental i l'estudi de les circumstàncies que condueixen al suïcidi podrien ajudar a reduir aquesta forma de mort tan dura i incomprensible. Tan de bo un dia puguem viure en un món lliure de suïcidis.
Tania Estapé i Madinabeitia, psicòloga clínica i docent de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Afegeix un nou comentari