Vols prevenir lesions? T’expliquem els elements principals que has de tenir presents quan compres vambes d’handbol.
L’handbol és un esport d’equip que es juga amb la mà i una pilota de 58-63 cm. Es considera un esport de contacte, ja que durant els partits són habituals les trepitjades, empentes i cops entre els jugadors. En les categories cadet, juvenil i sènior es juguen dues parts de 30 minuts, mentre que en les categories inferiors es juga menys temps.
Es juga en pistes interiors, sense contaminants que, normalment, són sintètiques (PUR), però també en trobem que són de parquet. Els principals moviments que es fan en la seva pràctica són els salts, els desplaçaments laterals i girs, a més de canvis de sentit força sovintejats.
Les lesions més habituals en handbol afecten els lligaments dels genolls i els turmells. En el cas dels lligaments, afecten bàsicament els creuats, dues estructures resistents que uneixen el fèmur amb la tíbia de manera profunda al genoll:
- El lligament anterior, que uneix la part de darrere del fèmur amb la part davantera de la tíbia
- El lligament creuat posterior, que va en direcció contrària, unint la part davantera del fèmur amb la part de darrere de la tíbia.
La part que és més habitual que es lesioni és el lligament creuat anterior, normalment per un desplaçament excessiu i brusc de la tíbia sense que el fèmur l’acompanyi. Un altre gest lesiu recurrent en l’handbol és la rotació en sentits contraris de les dues estructures òssies.
En relació amb les torçades de turmell, la lesió es produeix quan el turmell es torça o gira de manera no fisiològica. Aquest moviment pot arribar esquinçar o estirar en excés els lligaments.
Els lligaments ajuden a estabilitzar i contenir les articulacions, sobretot quan es produeixen moviments bruscos o sobtats, evitant que hi hagi un moviment excessiu i, per tant, que es lesionin altres estructures. Quan un lligament s’estira més del que seria fisiològic és quan es produeix la lesió. Depenent de la intensitat d’aquest sobreestirament ens trobarem amb un grau o un altre de lesió. Aquestes lesions són molt habituals en aquest esport, sent el lligament de la cara externa i lateral del turmell el més afectat.
Com ha de ser una bona vamba d’handbol?
Tenint present tot això podem concloure que el calçat més adient per a l’handbol i per evitar lesions haurà de ser una sabata reforçada i amb una bona adherència que busqui, sobretot, estabilitat i eficiència en els canvis de direcció. L’amortiment en la recepció dels salts també serà un aspecte a tenir en compte.
Analitzem a continuació les característiques que han de complir les diferents parts del calçat d’handbol.
Mitja sola:
- Recollida en els laterals per la sola
- Diferencial (popularment, ‘drop’) de 10 mm, aproximadament. És a dir, diferència d’alçada entre la zona de suport metatarsal i el taló d’uns 10 mm perquè la cadena posterior (músculs de la part posterior de la cama) no se sobrecarreguin.
- Perfils de la mitja sola rectes en la part del taló per proporcionar estabilitat amb un bisellat en la part posterior i externa.
- Superposició de la sola sobre el tall en la zona del cinquè metatarsià per evitar desplaçaments laterals i reduir el risc de lesió.
- Sistemes d’estabilització i amortiment per controlar els moviments i dissipar els impactes.
Sola:
- Sola de poliuretà que no deixa marques per a un bon control del lliscament.
- Sobredimensió de la sola en la zona del cinquè metatarsià per estabilitzar.
- Sola amb dibuixos no molt marcats i disseny tancat, ja que no hi ha risc de contaminants.
- Dibuix rodó sota el suport del primer metatarsià, que facilita la realització dels girs.
Tall:
- Contrafort resistent i força reforçat.
- Bona subjecció del taló que aporta estabilitat i prevé lesions
- Sistema de tancament acordonat ampli amb bona subjecció del mediopeu que no interfereixi el moviment dels dits ni del turmell
Com ajudem els podòlegs als jugadors d’handbol?
La figura del podòleg és important per donar resposta a possibles lesions i assessorar les persones que practiquen l’handbol. Aquest professional pot realitzar quiropòdies, revisions i cures de les lesions que poden aparèixer a la pell i a les ungles, ja que és molt habitual la presència de traumatismes unguials i la presència de durícies a la zona plantar. Pot, alhora, fer recomanacions en relació amb el calçat, tant per millorar el rendiment com per a la prevenció de lesions. Si cal, a més, pot actuar sobre el calçat amb plantilles o suports plantars. El podòleg pot també intervenir en diferents tipus d’embenats tant preventius com per a la recuperació després d’una lesió. Finalment, pot fer recomanacions en relació amb els exercicis que caldria fer per tenir una bona preparació i prevenir lesions.
Article elaborat per les alumnes Patricia Álvarez, Oriana Quintero i Èlia Roca, estudiants del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa como treball de la assignatura de Podologia Esportiva.
Afegeix un nou comentari