Un dels trets diferencials i transversals en tots els estudis d’UManresa és l’ús de la metodologia de la simulació. L’expertesa del Centre d’Innovació en Simulació, el CISARC, ha permès formar els equips docents de les Facultats de Ciències Socials i de la Salut perquè utilitzin aquesta metodologia. Al grau en Fisioteràpia, la docent responsable del programa de simulació és Marta Not. Parlem amb ella de com la simulació és una gran eina en la formació dels futurs fisioterapeutes.
Què aporta la simulació a la formació dels fisioterapeutes?
La simulació ens ofereix una manera completament diferent d’integrar els conceptes i permet reproduir situacions reals que fan que l’estudiant sigui conscient de les seves mancances formatives i de quines habilitats i coneixements ja ha adquirit. És una molt bona eina per saber si s’han adquirit els conceptes que es treballen a l’aula.
En quines matèries i en quins cursos del grau en Fisioteràpia s’utilitza la simulació?
Ara mateix ja l’estem utilitzant en tots els cursos, des de primer fins a quart. Ens és útil en totes les assignatures, perquè és una eina que ens permet abordar tots els continguts que són transversals en la formació dels fisioterapeutes, especialment pel que fa a les relacions humanes i la comunicació. Anem adaptant les simulacions als coneixements que van adquirint els estudiants. A primer curs, per exemple, treballem a través de simulació l’entrevista amb el pacient per treballar la recollida d’informació. A mesura que l’estudiantat avança i va adquirint nous coneixements anem ampliant les simulacions. L’objectiu és que haver treballat amb aquesta metodologia ajudi l’estudiant a fer un procés reflexiu a través del qual pugui plantejar una hipòtesi de diagnòstic i tingui capacitat d’avaluar i decidir quin és el millor tractament.
Podem dir que la simulació permet entrenar habilitats?
Sí, i té un gran potencial. La simulació permet introduir-te en un entorn real i segur. El fisioterapeuta aprèn a través de les pràctiques, però aquestes sempre tenen un risc per a la seguretat del pacient. La simulació garanteix aquesta pràctica amb seguretat per als alumnes i per als pacients.
Quines competències permet treballar la simulació al grau en Fisioteràpia?
Bàsicament treballem competències de comunicació, de relacions humanes, d’emocions que experimentem davant determinades circumstàncies. Als alumnes els impacta molt aquesta part humana i emocional.
Explica’ns algun exemple de simulació que treballeu al grau en Fisioteràpia
Una de les simulacions que fem al grau és l’avaluació del diagnòstic amb un cas de valoració neurològica. Els presentem un cas per als quals ells tenen tota la formació teòrica. En la simulació es troben amb un pacient, amb un nom, que té una història i una afectació concreta. Han d’abordar la globalitat de la persona que estan atenent. I aquí és on l’alumne es troba en la situació d’haver d’aplicar de forma pràctica tots els seus coneixements i això és molt diferent. Et fa aterrar les eines. Per a mi, l’ús d’aquesta metodologia ens fa millors professionals i fisioterapeutes, perquè permet entrenar-se en un entorn en el qual et pots equivocar.
Com funciona, a la pràctica, la simulació al grau en Fisioteràpia?
La simulació d’un cas dura entre 10 i 15 minuts. Tots els estudiants venen amb un treball previ que han hagut de fer sobre el cas a partir de la informació que han facilitat els docents. També saben quins són els objectius que es volen treballar. Després de la simulació, es procedeix a fer el debriefing, que consisteix en una reflexió posterior conjunta de tot el que ha succeït durant la simulació, què hem fet bé i què hem fet malament.
Com treballeu el disseny dels casos que presenteu als alumnes del grau en Fisioteràpia?
Darrera de cada cas hi ha moltíssima feina prèvia. Hi ha tot un seguit d’aspectes que cal tenir en compte abans de poder-lo dur a la pràctica, perquè cada cas de simulació ha de respondre a un objectiu d’aprenentatge. Per tant, hem de garantir que serveixi per treballar les competències d’alguna de les assignatures; crear una situació real i contextualitzar-la, fins i tot amb “soroll” que el compliqui; hem de disposar d’actors formats que actuïn com un pacient real; i hem d’aconseguir que els casos siguin el més reals possibles per donar credibilitat a la situació. De fet, les simulacions que plantegem al grau en Fisioteràpia són extretes de la pràctica real i del dia a dia del treball dels fisioterapeutes que fem docència a UManresa.
Què valora l’alumne de la metodologia de la simulació?
Aquesta valoració va variant a mesura que avancen en la formació. A primer curs, quan s’enfronten a la primera simulació, passen molts nervis. Els impacta molt ser els protagonistes de la simulació, però quan han acabat i veuen tot el que han après, aquesta valoració canvia i entenen que és una metodologia que els permet fer un salt qualitatiu en el seu aprenentatge.
Afegeix un nou comentari