La salut mental a les empreses: realitat vs. retòrica

La salut mental dels treballadors s'ha convertit en una preocupació creixent en l'àmbit laboral. A Catalunya, es calcula que aproximadament el 20% dels treballadors pateixen problemes de salut mental relacionats amb la seva feina. Un aspecte alarmant és l'augment de les baixes laborals per motius de salut mental, que s'han duplicat en els darrers cinc anys, especialment durant la pandèmia, quan es van incrementar en més d'un 50%. Aquest fenomen ha posat de manifest la necessitat urgent de millorar l'atenció i els recursos disponibles per als treballadors afectats.

L'advocat Àlex Tisminetzky, del Col·lectiu Ronda, destaca que moltes persones amb trastorns mentals greus només han rebut atenció telefònica o dels seus metges de capçalera a causa del col·lapse del sistema sanitari públic. Aquesta manca d'accés a l'atenció especialitzada impedeix una recuperació adequada, empitjorant la situació laboral dels afectats. És evident la necessitat d'una acció concertada per part de les empreses i les institucions públiques per abordar de manera efectiva la salut mental laboral. Sense una intervenció adequada, els treballadors continuaran patint en silenci, afectant no només la seva qualitat de vida, sinó també la productivitat i l'ambient laboral en general.

Tot i la creixent consciència sobre els trastorns mentals i el seu impacte en el rendiment laboral, moltes empreses continuen prioritzant els beneficis per sobre de la salut dels seus treballadors. Un estudi de la Universitat de Cambridge revela que aquestes iniciatives sovint són merament cosmètiques i no aborden les causes profundes de l'estrès i l'ansietat laborals. Segons l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, un 75% dels treballadors no se senten còmodes parlant dels seus problemes mentals amb els seus superiors per por de represàlies o estigma.

El conflicte entre beneficis empresarials i benestar emocional

Les empreses, per la seva naturalesa, estan dissenyades per generar beneficis, i aquesta realitat econòmica sovint entra en conflicte amb la necessitat de protegir la salut mental dels empleats. La pressió per aconseguir resultats i l'estrès associat al compliment dels objectius empresarials són factors que contribueixen significativament a l'augment dels trastorns mentals entre els treballadors. La por a perdre la feina o a no complir amb les expectatives empresarials impedeix que molts treballadors busquin ajuda, creant un cercle viciós que empitjora la seva situació.

Un estudi de la Harvard Business Review indica que un 47% dels treballadors han considerat deixar la seva feina a causa de problemes de salut mental. No obstant això, les conseqüències econòmiques i professionals d'abandonar una posició sovint fan que es quedin en llocs de treball tòxics, afectant negativament la moral i la productivitat.

Els experts en salut mental coincideixen en la necessitat que les empreses prenguin mesures més enllà de les iniciatives superficials per abordar els problemes de salut mental de manera efectiva. La Dra. Lisa Feldman Barrett argumenta que “les empreses han d'integrar la salut mental en la seva cultura corporativa, començant per la formació de líders i supervisors en la detecció i gestió dels problemes de salut mental”.

Cap a una cultura corporativa més saludable

La dissonància entre la retòrica empresarial i la realitat sobre la salut mental és evident. Perquè les empreses puguin realment ajudar els seus treballadors, han de prioritzar la salut mental com una part integral de la seva estratègia de negocis. Això implica no només oferir programes de benestar, sinó també crear una cultura corporativa que valori el benestar dels empleats per sobre dels beneficis a curt termini.

Marc Selgas i Cors, doctor en Estudis Interculturals, coordinador dels CFGS d’Empresa del Campus Professional UManresa i professor del Grau en ADE de la Facultat de Ciències Socials de Manresa