Des que naixem fins que podem moure’ns amb independència funcional s’esdevenen molts canvis a nivell maduratiu. El cervell, que neix amb milions i milions de neurones, ha de crear la seva xarxa cerebral. Això significa que ha de construir les diferents connexions neurològiques que ens permetran anar adquirint habilitats cada vegada més complexes i independents. A l’inici, quan som nadons i volem moure un braç, movem cames i braços a la vegada, però com més madur és el nostre sistema, més capacitat tenim per moure un dit independentment de la resta del cos. Aquesta capacitat depèn de la maduració del sistema nerviós. El moviment és un dels factors que més influeix en aquesta maduració.
Llibertat de moviment
Per això és important que, des de nadons, deixem llibertat de moviment. Un nadó estirat té moltes possibilitats de moviment, mentre que un nadó en una maxicosi o en una hamaca té més limitacions de moviment. Amb això no vull dir pas que no són bones les hamaques o les maxicosis; si s’utilitzen en la mesura que estan pensades, no hi ha cap problema. El problema és quan les utilitzem en excés o per funcions per a les quals no estan creades.
Reflexos primitius i desenvolupament
De fet, quan naixem, el nadó està dotat de reflexos, moviments que s’activen quan hi ha un moviment del cap. Per exemple, si girem el cap a la dreta, veurem que el braç dret s’estira i l’esquerra es doblega. Això passa quan s’activa el reflex tònic simètric del coll. Aquest reflex permet que el nadó es mogui i que experimenti aquest moviment. A mesura que madura el sistema nerviós, és a dir, que es van creant connexions entre diferents neurones, cada vegada podem moure’ns amb més independència. Aquests moviments ens permeten fer accions més complexes, com passar d’estar estirats a asseguts, canviar a la posició de quadrupèdia, aconseguir gatejar i finalment posar-se drets i caminar.
Reflexos imprescindibles
De reflexos al néixer en tenim molts, com per exemple el reflex de Moro, el reflex tònic simètric i el reflex laberíntic, entre d’altres. Aquests reflexos són imprescindibles al néixer, ja que asseguren la nostra supervivència i indiquen que tenim un sistema nerviós sa. Hem dit que són indispensables per a generar respostes automàtiques que, a poc a poc, s’aniran convertint en moviments voluntaris cada vegada més evolucionats. Aquests reflexos haurien de desaparèixer al llarg dels primers mesos o primers anys de vida per evolucionar cap a reflexos posturals. Aquest fet natural es dona per suposat mèdicament. Els reflexos primitius maduren i permeten l’aparició de reflexos posturals. Però en moltes ocasions no és així. Els reflexos primitius queden retinguts, i en ocasions es parla d’indicis de reflexos que encara estan actius. Aquests reflexos actius afecten al to muscular de l’infant i a la capacitat d’equilibri i coordinació, ja que a partir de moviments del cap apareixen tensions de forma involuntària que poden afectar la coordinació i l’equilibri de l’infant, afectant les seves habilitats.
Repercussions a llarg termini
Podria semblar que això només afecta indirectament al moviment, però les repercussions en infants de 7 anys o més poden ser diverses. Infants que els costa llegir per la influència de la coordinació i la motilitat ocular. Infants que els costa entendre les matemàtiques, ja que aquestes tensions afecten la propiocepció i l’equilibri, dificultant-los ubicar l’espai, les direccions i entendre el temps i les seves conseqüències. També infants que són “patosos”, que els costa molt coordinar, infants que no els agrada jugar a futbol o a bàsquet per les dificultats que tenen en coordinar els moviments del cos. A més, els costa ser polits o fer bona lletra, ja que aquestes tensions fan que no puguin dissociar bé els moviments de la mà. Infants que els costa molt estar quiets en una cadira o que s’acosten moltíssim al paper. Dificultats que podrien ser degudes a molts altres motius, però en moltes ocasions poden ser per aquests reflexos actius o immadurs.
Influència positiva en la maduració neuromotriu
És important saber que podem influir per ajudar a madurar el sistema nerviós i donar una segona oportunitat al cervell per crear aquelles connexions que en els primers anys de vida no es van crear. Si la immaduresa que presenta l’infant és poca, tan sols realitzant activitats motòries n’hi haurà prou per a madurar aquesta part del sistema nerviós que no ha madurat per ell sol. Per altra banda, si la immaduresa és important, s’aconsella una visita a un/a terapeuta especialitzat en maduració neuromotriu. Aquest/a valorarà l’infant per veure si hi ha immaduresa i pautarà uns exercicis específics que reprodueixen uns moviments que haurà de fer l’infant cada dia a casa, durant 5 a 10 minuts aproximadament, per ajudar a crear aquestes connexions i ajudar al sistema nerviós a madurar.
Moviment: clau per al desenvolupament
El moviment és molt important. Ja quan el nadó està dins la panxa materna està creant connexions entre diferents neurones, quan neix ho segueix fent i ho seguirà fent al llarg del seu creixement. Permetre que el nadó pugui experimentar el moviment en diferents posicions és important. També és important deixar-lo experimentar a través del joc i de diferents moviments del cap. Aprofitar jocs de falda, gronxadors i circuits varis pot ser una bona manera de gaudir mentre ajudes que el sistema vagi creant les connexions que ajudaran a madurar el sistema i a fer que els reflexos puguin desenvolupar-se cap a reflexos posturals, que permetran moviments més eficients i independents. Una bona maduració del sistema nerviós permetrà als infants tenir més habilitats motrius que repercutiran en l’adquisició dels seus aprenentatges.
Marta Not Monegal, docent del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Afegeix un nou comentari