Em vaig matricular als estudis d'ADE en una universitat pública. Era el que sempre havia desitjat i em feia molta il·lusió. En acabar el batxillerat, ho vaig tenir clar. Va començar el curs i, ben aviat, em vaig adonar que no era com m'ho havia imaginat: aules plenes de gent, classes teòriques, cap connexió amb la realitat.
Superar el primer curs em va costar molt. Havia perdut la motivació i estava desorientada... M'estava plantejant de canviar de carrera, quan, un dia, passejant per Igualada, vaig veure un anunci en un bus: "Vine a fer ADE a UManresa", deia. I per què no?, vaig pensar.
Vaig trucar-hi per concertar una visita i ja d’entrada em va convèncer: era una universitat a la meva mida. Des del primer moment, vaig poder parlar amb el director dels estudis. Aleshores, em va sorprendre. Després, he anat descobrint que la seva porta, igual que la de la resta de professors, sempre està oberta als estudiants per donar-nos un cop de mà, per orientar-nos davant d’un dubte o per donar-nos un bon consell.
Ara, estic a punt d’acabar el segon curs d’ADE. I ho faré amb bones notes. El grups reduïts, les sessions de simulació i l’enfocament pràctic dels continguts m’han permès trobar el sentit de tot el que aprenc.
Ja tinc ganes de començar tercer i anar a fer una estada de pràctiques remunerades en una empresa. I de reforçar el meu domini de l'anglès amb les classes gratuïtes del programa Prèmium. I, després, a quart, qui sap si marxar a fer un Erasmus a Finlàndia o a Bèlgica... Ja ho veurem.
Torno a estar il·lusionada, feliç d’estudiar el que m’agrada. A UManresa, he trobat una universitat a la meva mida.
Afegeix un nou comentari