Esteve Pintó i Bascompte és president de la PIMEC Catalunya Central i conseller delegat al grup Aquacenter, resultat de la unió de les empreses familiars, amb l’objectiu de desenvolupar i proveir solucions encaminades a un ús eficient de l’energia i un millor aprofitament dels recursos naturals. Aspira a ser un referent en l'aplicació de l'enginyeria mediambiental per tal de promoure el desenvolupament social i una economia sostenible. La seva inquietud l'ha portat a voler formar part d'entitats que treballin per millorar l'entorn empresarial i per això és president de PIMEC de la Catalunya Central.
Quina és la missió i la visió de PIMEC?
Som la patronal que representa i defensa els interessos dels autònoms, les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya. Aquesta tasca es desenvolupa tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat i Europa. La voluntat de PIMEC és sensibilitzar i treballar perquè la política econòmica afavoreixi el desenvolupament de les pimes i dels autònoms, el principal teixit empresarial de Catalunya, ja que representen el 99,9% del total d'empreses, el 70% de l’ocupació i el 65% del PIB del nostre país. Com a patronal de pimes i autònoms, la principal funció de PIMEC és influir en la creació d’un entorn més favorable a la competitivitat de les pimes i els autònoms catalans, i es desenvolupa a través de la presència de la patronal en tot un seguit de comissions, taules i organismes d’interlocució amb les administracions públiques, partits polítics, mitjans de comunicació i altres agents socials. Tot i que les seus de PIMEC segueixen les demarcacions provincials catalanes, PIMEC ha comptat històricament amb una seu a Manresa per reconèixer la importància de la Catalunya Central dins el teixit productiu català. El nombre total de socis de PIMEC és d’aproximadament 150.000, mentre que a la Catalunya Central som 3.000. Des de PIMEC Catalunya Central es desenvolupen activitats a les comarques d’Osona, Bages, Anoia, Moianès i Berguedà. La nostra àrea d’influència té una població total de 504.000 habitants, el 7% de la població de Catalunya, i una superfície de 4.730 km2, el 15% del territori català.
Un dels principals interlocutors de les pimes són les administracions locals. Què demaneu als ajuntaments?
Apostem per una fiscalitat municipal que acompanyi el creixement econòmic i l’emprenedoria amb ordenances alineades amb el desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació. Cal la simplificació administrativa, una de les inquietuds més importants quan ens toca gestionar documentació amb les administracions locals. Els empresaris, quan parlem de permisos i llicències, patim la lentitud de l’administració a l’hora de resoldre expedients. La velocitat de l’administració local no acompanya el sector privat, acostumat a prendre decisions i a executar projectes ràpidament. Aquest factor és important per millorar la competitivitat empresarial. No podem perdre cap nova empresa al territori, oportunitat d’inversió o ampliació de les existents per la lentitud administrativa. Quantes vegades veiem publicades licitacions a les que no hi poden accedir les pimes? Proposem millorar la divisió dels contractes en lots, per facilitar que les pimes i microempreses puguin presentar ofertes i avançar en propostes que els permetin executar les licitacions. D’aquesta manera, continuarem creant riquesa i ocupació al territori.
Quina és la situació de les pimes?
Les pimes i autònoms són les empreses que tenen productivitats més baixes i han suportat forts augments de costos de subministraments, energia, cotitzacions i impostos. Com més gran és l’empresa, més productiva tendeix a ser. Una pime representativa d’aquí factura anualment un 30% menys que la seva homòloga europea. Juntament amb Itàlia i Portugal, Espanya és el país de la UE amb més percentatge d'empreses petites, superior al 99%. Això és un fre a les opcions de millorar la productivitat, les vendes, les exportacions, els salaris, l'ocupació i, per tant, el creixement del PIB. A més, les empreses intenten no traspassar l'esglaó dels 50 treballadors, segons reflecteixen les estadístiques de mida empresarial, ja que les càrregues que assumeixen per ampliar la plantilla en només un treballador desincentiven l'ampliació.
Quines resistències institucionals troba una empresa per créixer?
En general, suporta moltes càrregues burocràtiques que s’haurien de reduir. L’any 2022 es varen superar els 1,3 milions de pàgines als Butlletins Oficials de l’Estat i de les comunitats autònomes. Més de 5.300 pàgines per cada dia feiner. Quelcom difícil d'assimilar per part d'unes pimes que han d'atendre la normativa estatal, autonòmica, local i europea. Només des del 2016 s'ha pràcticament duplicat la producció normativa. A l’àmbit nacional, entre lleis orgàniques, ordinàries, reials decrets i ordres ministerials la pujada ha estat del 95%, a la qual s'uneix una del 40% a les lleis autonòmiques i de l'11% a les comunitàries. La burocràcia i les càrregues normatives suposen per a les pimes un fort obstacle al seu creixement. Són càrregues més exigents de les que tenen en promig les empreses de la resta de països europeus. A més, aquesta realitat, en comptes de millorar, està empitjorant en els darrers anys. Les noves obligacions mediambientals, socials i de governança, juntament amb les rigideses que s'estan aprovant en matèria laboral i la política d'augment continu de costos per a les empreses dibuixen un escenari hostil per al creixement de les empreses. A més, l'impost de societats a Espanya és més alt que en altres països europeus i la complexitat del mateix també és més gran. Patim un maltracte fiscal. Per exemple, l’impost de successions a Catalunya suposa un greuge important per a les nostres pimes familiars. Si volem consolidar aquest teixit empresarial, arrelat al territori, s’ha de revertir la darrera reforma d’aquest impost perquè les futures generacions que han de ser el nostre relleu trobin en l’empresa una manera de viure i crear riquesa i no una càrrega d’impostos.
Quines mesures s’haurien d’implementar?
La reducció de costos, càrregues burocràtiques i barreres regulatòries. Afecten especialment a les pimes, desviant els seus recursos cap a qüestions no productives i minvant, per tant, el seu potencial de creixement. Fan falta mesures que encoratgin la inversió, que descarreguin l’empresari de càrregues burocràtiques, impostos que alliberin recursos per permetre la reinversió de beneficis i costos laborals més continguts que incentivin la contractació. També es podrien fer efectius els graons regulatoris després de quatre anys consecutius si l’empresa compleix amb els requisits. Això evitaria l’increment de les càrregues i de les obligacions per un creixement circumstancial i puntual de l'empresa. Les pimes solem patir endarreriments en els cobraments que debiliten la situació financera de l’empresa. La Comissió Europea ha proposat un reglament perquè els pagaments es facin efectius en un termini màxim de 30 dies i preveu, també, un règim sancionador per al sector públic i privat que incompleixi aquesta mesura. Una de cada tres empreses que ha tancat a l’Estat espanyol ho ha fet per motius de morositat dels seus clients. La diferència entre cobrar dins un termini i fer-ho fora de termini condiciona la supervivència d’una empresa i de tot el seu entorn. La morositat, en l’àmbit empresarial, ens ha portat molts maldecaps i sovint ens ha dut a situacions extremes. Seria una mesura molt necessària i benvinguda. També la cooperació empresarial és un dels punts que hem de millorar. A nivell d’empresa, ara més que mai, les col·laboracions són necessàries. I destacar encara que l'esperit de superació i l’esforç són dues competències que encara hem de treballar més. Les notícies d'empreses del territori que innoven ens fa ser optimistes i ens fa pensar que estem en una zona molt potent, malgrat afrontar amenaces com la reconversió d’una part del sector metall.
Malgrat patir xifres d’atur elevades, les empreses no troben personal qualificat...
En la gestió dels recursos humans ens falta, encara, alguna estratègia d’innovació. Parlem i debatem molt sobre perfils, formació, actitud dels nostres equips, i amb el temps i compartint experiències amb diferents sectors, reconec que ens cal avançar més. Les pimes europees no tenen tantes dificultats com nosaltres per impulsar noves estratègies. Per exemple, les col·laboracions amb els centres de formació per acollir alumnes en pràctiques són un pur tràmit. Els joves que es troben en itineraris formatius estan desitjosos d’incorporar-se a les empreses, i per a l’empresa és molt fàcil poder acollir aquests alumnes. Al nostre país encara tenim un camí al davant per millorar.
Afegeix un nou comentari