L’objectiu d’aquest estudi és determinar la influència dels factors biopsicosocials (demogràfics, socials, psicològics i físics)i l’aliança terapèutica en l’efectivitat d’una teràpia que combina educació en neurociència del dolor i entrenament de control motor des d’una perspectiva neurocognitiva en les dolences lumbars cròniques d'una població de cuidadors professionals del Bages, a partir d’analitzar la reducció del dolor lumbar, la millora de la funcionalitat, la reducció de la por i evitació al moviment i la millora de la coordinació muscular.

Antecedents
L’abordatge a partir de la pedagogia de la neurofisiologia del dolor combinat també amb exercici físic ha mostrat ser més efectiu en el tractament del dolor lumbar que protocols basats únicament en un dels abordatges de manera individual. El cuidador professional presenta una alta incidència de lumbàlgia relacionant-se amb aspectes propis d’aquest col·lectiu com la baixa condició física, les pròpies tasques que realitzen i altres aspectes psicosocials. Certs factors biopsicosocials del propi cuidador i l’aliança terapèutica entre pacient i fisioterapeuta podrien condicionar l’efectivitat de la teràpia.

Mètodes
Disseny quasi experimental pre-post amb grup control prospectiu, de 3 mesos de durada. La intervenció es realitzarà utilitzant una mostra de cuidadors professionals, i les dades es recolliran abans de la intervenció, al finalitzar-la, i 3-6 mesos després. S’analitzaran les variables dolor, funcionalitat, conductes de por/evitació al moviment, i coordinació muscular mitjançant electromiografia.

Discussió
Els cuidadors professionals podrien veure’s altament beneficiats per un tractament de teràpia d’exercici físic sota un enfocament neurocognitiu, però l’efectivitat de la teràpia pot variar segons factors biopsicosocials de l’individu. Conèixer la relació que hi ha entre l’efectivitat d’aquesta teràpia i certes característiques del propi individu que la rep portarà a detectar millor perfils susceptibles a beneficiar-se d’aquest tractament. Igualment conèixer l’efecte que l’aliança terapèutica té en aquesta efectivitat és un element útil per a l’execució d’aquesta tècnica.