Un 18,6 % de les persones adolescents asseguren tenir un estat anímic baix, segons una recerca del grup interuniversitari Epi4Health, participat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Basant-se en les dades del projecte liderat des d'UManresa, DESKcohort, que estudia la salut i els comportaments que hi tenen relació en milers d'adolescents escolaritzats a la Catalunya central, els investigadors han determinat que la prevalença d'un estat anímic baix té un clar component de desigualtat: afecta un 11,6 % dels nois i un 25,1 % de les noies.

La recerca, publicada en obert a la revista Journal of Affective Disorders, l'ha liderat Helena González-Casals, docent d'UManresa, investigadora de la UVic-UCC i doctoranda de la UOC del programa Salut i Psicologia sota la direcció de Marina Bosque, investigadora principal del grup Epi4health dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, vinculat a l'eHealth Center, i d'Albert Espelt de la UAB.

"Hem constatat l'existència de desigualtats de gènere en salut mental entre els adolescents, amb un estat d'ànim baix 2,2 vegades més freqüent entre les noies que entre els nois, i el 36 % d'aquesta diferència s'explica pels determinants socials i els comportaments relacionats amb la salut", explica la doctora Marina Bosque. La recerca s'ha fet a partir de les dades del projecte DESKcohort, que té com a base una enquesta sobre comportaments de salut que es repeteix cada dos anys als instituts públics i privats de la Catalunya central. El programa va començar el curs 2019-2020 i va recopilar dades de 6.428 adolescents d'entre 12 i 18 anys.

Com s'explica la diferència?

Aquestes diferències entre gèneres s'expliquen principalment per factors contextuals que també es relacionen amb l'estat d'ànim. Hi té un paper molt important la violència sexual que pateixen les noies, però també hi afecta el fet que les adolescents dediquen menys temps a fer activitat física que els nois (el 57 % no compleix amb els requisits mínims establerts per l'OMS). A banda, ser immigrant, fer dieta i fumar tabac diàriament també es va associar amb un estat d'ànim baix únicament en les noies, mentre que el consum de risc d'alcohol només s'hi va associar en els nois. 

Pel que fa a les variables socials d'exposició, es va observar una major prevalença d'estat d'ànim baix tant en nois com en noies amb una situació socioeconòmica desfavorida. Tenir notes més baixes, abusar del telèfon mòbil o patir bullying són altres factors associats que no semblen tenir diferències de gènere. A la banda contrària, la major part de la diferència entre gèneres en la prevalença de l'estat d'ànim baix es deu al fet d'haver patit violència sexual. 

Útil per prevenir

Segons les autores, aquests resultats poden ser útils per fer una feina preventiva i detectar malestars i simptomatologia abans que es produeixi un empitjorament o cronificació i es passi d'un estat d'ànim baix a trastorns més severs, com podrien ser l'ansietat o la depressió. "Ara podem conèixer la situació actual sobre la salut mental del col·lectiu adolescent i veure quins factors s'hi relacionen, i això ens permet pensar i desenvolupar accions preventives dirigides a millorar la salut mental d'aquest col·lectiu que siguin molt més completes i que tinguin un impacte major", assenyala Helena González-Casals. 

Les investigadores defensen que, degut a les característiques del territori, la mostra té molta variabilitat, ja que hi participen adolescents de ciutats com Manresa o Igualada, però també de pobles més petits. "Per tant, ens podem fer una idea aproximada del que passa en altres poblacions i extrapolar els resultats d'aquest estudi a la resta de la població adolescent catalana", apunta González-Casals, tot advertint que a grans ciutats com Barcelona, on hi ha grans diferències entre barris i nivells socioeconòmics, aquest comportament pot ser diferent.

La recerca continua

Les dades per aquesta recerca es van recollir durant el curs acadèmic 2019-2020, fins que el confinament per la COVID-19 va obligar a aturar el treball de camp. Atès que la pandèmia sembla haver influït de manera clara en la salut mental de les persones adolescents, actualment l'equip d'Epi4Health està analitzant les dades de la segona onada del projecte DESKcohort (recollides durant el curs 2021-2022), per tal d'explorar amb detall quins canvis s'han produït en la salut mental d'aquest col·lectiu arran de la pandèmia. A més, també es vol valorar si l'entorn urbà o rural hi té influència, per tal de perfilar accions específiques o intervencions preventives encara més acurades.