L’impacte econòmic que va tenir l’activitat d’UManresa durant el curs passat (2017-2018) va ser d’entre 16,7 i 17,3 milions d’euros. Això vol dir que per cada euro que la institució universitària inverteix o gasta al territori, en recupera entre 1,6 i 1,7. L’impacte indirecte de l’activitat està entre els 5,7 i els 6,4 milions d’euros que repercuteixen en tota l’àrea d’influència de Manresa. Aquest impacte es calcula tenint en compte l’activitat econòmica que genera la institució de manera col·lateral i inclou tota la despesa que fan els estudiants pel fet de venir a estudiar a UManresa. Aquestes són les dades més destacables de l’anàlisi de l’impacte econòmic de la FUB en el seu entorn, que ha elaborat el Departament d’Innovació i Recerca d’UManresa i coordinat pel professor del Grau en Administració i Direcció d’Empreses, Marc Bernadich.

El càlcul de l’impacte econòmic de la institució universitària al territori és la suma de l’impacte directe que reflecteix el pressupost i el de l’impacte indirecte colateral a l’activitat. Pel que fa a l’impacte directe l’estudi conclou que ha estat de 10.9 milions d’euros, la major part dels quals s’han destinat a despeses de personal i col·laboradors. Bona part d’aquest impacte ha repercutit econòmicament a la comarca del Bages i a la província de Barcelona.

Per calcular l’impacte indirecte s’ha realitat una enquesta entre 162 estudiants de grau, CFGS i de formació contínua que ha tingut en compte les diferències sobre els estudis que es realitzen i el lloc de procedència i de residència dels estudiants. Les dades constaten que bona part de l’activitat econòmica col·lateral l’originen els estudiants procedents de països europeus, que supera els 2 milions d’euros, seguida dels estudiants de la resta de Catalunya (1,5 MEUR) i dels d’altres regions de l’estat espanyol (0,7 MEUR). Per estudis, la major part de l’impacte prové dels estudiants de grau (5,4 MEUR), mentre que les activitats de formació continuada representen 490.191 euros i el Campus Professional 164.481 euros.

L’anàlisi de les dades també permet radiografiar a què destinen més diners els estudiants segons el seu origen. Així, els estudiants manresans gasten principalment en habitatge i els serveis que se’n deriven (aigua, electricitat i gas), aliments i begudes no alcohòliques i transport. Els que són de la comarca del Bages tenen en el transport, l’habitatge i els aliments les despeses més importants, igual que en el cas dels que venen d’altres indrets de Catalunya, tot i que en aquest cas el primer lloc l’ocupa l’habitatge, el segon el transport i el tercer els aliments. Els estudiants espanyols també gasten principalment en habitatge i alimentació, però en el tercer lloc del llistat hi ha els restaurants i els hotels. Finalment, els estudiants europeus gasten principalment en habitatge, transport i aliments.