Anar o tornar de nou a la universitat a partir dels 55 anys no és ben bé el mateix que fer-ho tot just sortir de l'institut quan amb prou feines has arribat a la vintena. Aquest anar a la universitat amb una motxilla carregada d'anys d'experiència professional i vital és molt diferent del de l'estudiant que hi arriba amb la necessitat de construir o reorientar la pròpia carrera professional. Fent llista de diferències, n'hem trobat -com a mínim- cinc.
1.- Els sèniors omplen les aules d'experiència
L'experiència i no pas l'edat és el que diferencia els universitaris joves dels sèniors: experiència com a alumnes que tots van ser en el passat, experiència com a docents d'alguns, experiència com a professionals, experiència com a persones amb molts anys a les espatlles. Aquesta acumulació d'experiència a les aules en quantitat i diversitat enriqueix el debat a les classes i les fa menys previsibles i més enriquidores tant per als alumnes com per al professorat. L'experiència és, sovint, també més respectuosa amb l'esforç dels docents i alhora més exigent: saben millor el que poden esperar i el que no, el que és just demanar i el que no.
2.- Als sèniors, els mou la curiositat, no la utilitat
Els alumnes sèniors aprenen pel plaer d'aprendre, de descobrir nous interessos, d'explorar nous camps de coneixement. No es formen per accedir al món del treball o per progressar en la seva carrera professional, aprenen perquè la vida, amb nous aprenentatges, és més interessant, més estimulant. Així, els seus itineraris formatius no tenen per què respondre a una lògica seqüencial d'especialització i/o aprofundiment en una matèria. Sovint, la possibilitat de seguir itineraris de tipus exploratori (o, si voleu, tastaolletes) són per a aquest alumnat tant o més atractius. Els programes per a sèniors no haurien de defallir mai a l'hora de mirar de sorprendre els seus alumnes, d'oferir-los ocasions perquè puguin tornar a viure l'emoció d'experimentar el que se sent davant de les primeres vegades.
3.- Els sèniors no volen títols, volen aprendre
Deslliurats de la pressió d'haver d'aconseguir una acreditació formal de la formació rebuda, l'aprenentatge recupera tot el protagonisme en els programes per a sèniors. Sense exàmens, el repte es troba en el mateix aprenentatge, en la superació de les pors davant del que és desconegut però desafiant, en la il·lusió del començar des de zero.
4.- Els sèniors van a la universitat a viure noves experiències amb altres persones
L'edat ha ensenyat als estudiants sèniors que les vivències ajuden a consolidar els aprenentatges i, encara més, que, sovint, són les mateixes vivències la font principal d'aprenentatge. Les activitats fora de la universitat, les visites, les sortides són especialment valorades per aquest col·lectiu perquè li permeten acostar-se d'una manera diferent als continguts formatius i, sobretot, perquè li ofereixen moments de socialització i d'intercanvi amb altres persones. Compartir temps amb altres aporta benestar emocional, compartir-hi aprenentatges és estimulant intel·lectualment. D'això van o haurien d'anar els programes universitaris per a sèniors.
5.- Els sèniors viuen en el present
Els alumnes sèniors han après que el temps només es pot viure en present i que, com que és fugaç, fàcilment es pot perdre. Per això són puntuals, constants i s'esforcen a aprofitar les estones dedicades a la formació fins al darrer minut, igual que aquelles que dediquen al lleure, a la família o al repòs.
UManresa compta amb un programa per a sèniors des del curs 2012-2013. Amb el nom d'USènior, actualment, ofereix cada trimestre una oferta plural de cursos monogràfics. Compta amb més de 200 alumnes que realitzen prop de 500 activitats formatives cada curs.
Afegeix un nou comentari