Quan algú comença a córrer i s'adona que li agrada, un dels primers aspectes que li genera dubtes és quin calçat ha de fer servir per practicar aquesta activitat. Aquest article en complementa un anterior en el qual s'abordaven els aspectes bàsics a tenir en compte. En aquesta ocasió, aprofundim en aspectes més avançats sobre aquest tipus de calçat.
La forma
Les dimensions, l’ajustament i el disseny estructural del calçat determinaran, en bona part, el seu funcionament. Un bon ajustament és bàsic per prevenir lesions i millorar el rendiment. El sistema d’ajustament que s’ajusta millor a les necessitats de la majoria de la població és un acordonat que sigui ampli i que no interfereixi en el moviment dels dits per la part de sobre.
Imagen
El material amortidor
La mitja sola del calçat esportiu incorpora generalment material o sistemes amortidors que sovint estan molt influenciats per estratègies comercials de les diferents marques (acostuma a ser un dels elements més diferencials).
Segons quin tipus de peu i de corredor, un sistema o material amortidor inadequat pot ser motiu de lesions:
- En corredors amb peus molt rígids o amb excés de pes, serà essencial minimitzar l’impacte prevenint lesions, però els gruixos elevats i les consistències massa toves poden generar inestabilitat.
- En corredors amb peus molt flexibles, un excés de material amortidor significarà un control de moviments deficitari.
En els últims anys han aparegut tendències que defensen l’ús molt limitat o nul dels materials amortidors per potenciar els mecanismes naturals del propi cos, però l’adaptació a aquest tipus de calçats ha de ser progressiva i, d'altra banda, no tots els corredors podran fer-la per les seves característiques morfo-funcionals i dimensions corporals.
També estem veient la irrupció dels sistemes que combinen materials amortidors amb sistemes de retorn d’energia. Els calçats que incorporen aquests sistemes són molt exigents per a l’usuari i estan pensats per a la carrera a ritmes alts. El seu ús per part de corredors que no estiguin prou preparats per tolerar l’exigència d’aquests sistemes pot ser motiu de lesió.
Els corredors que fan ús de suports plantars podran portar en aquest material amortidor adient a les seves característiques.
Imagen
El control de moviments
Els elements estructurals de la sabatilla i el sistema de tancament seran els que proporcionaran al peu estabilitat dins del calçat. Com hem dit anteriorment, el disseny de la mitja sola i el material amortidor seran també molt importants en el control de moviments.
La majoria de marques comercials presenten models que milloren el control de moviments i allarguen la vida de les sabatilles (retarden el seu deteriorament) incorporant elements estructurals més resistents en funció de la tipologia de peu.
L’ús de suports plantars és determinant en el control de moviments quan uns peus fan moviments que poden ser lesius.
Imagen
La tracció
La sola del calçat determina la seva relació amb la superfície en la qual es practica l’activitat física. Així, per a cada superfície caldrà un disseny diferent i un determinat material a la sola. Un excés o dèficit de tracció augmenta el risc de patir lesions i baixa el rendiment.
Actualment es valora molt la lleugeresa en el calçat de carrera. Les dues estratègies que més s’utilitzen per alleugerir el calçat són l’eliminació parcial d’elements de control i de la sola. Això fa que el calçat pugui patir un major deteriorament.
En un calçat deteriorat:
- La forma es perd i apareixen problemes d’ajustament. El peu es desplaça augmentant els frecs, els conflictes a les ungles i baixant el rendiment.
- El material amortidor no fa correctament la seva funció i es deforma. Això pot tenir una influencia negativa sobre el control de moviments.
- El control de moviments és deficitari pel desgast dels elements estructurals que configuren la sabatilla.
- El desgast de la sola fa que es perdi adherència augmentant el risc de caigudes, perdent rendiment i deixant la mitja sola exposada al deteriorament.
Tradicionalment s’ha dit que una sabatilla d’entrenament no hauria de fer més de 1.000 kilòmetres. Per a les sabatilles lleugeres, s’hauria de reduir aquesta distància a la meitat.
Imagen
Oscar Hernández, docent del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Afegeix un nou comentari