El concepte de competències genèriques fa referència a aquelles habilitats, coneixements i capacitats de les que disposa una persona per desenvolupar una tasca. Des dels anys 90 del segle XX fins a l’actualitat, s’han sentit paraules per definir-les tals com core competences, Key skills o competències transversals, mentre que d'un temps ençà actuals sentim a parlar de les habilitats toves o soft skills per referir-nos a aquelles habilitats més demandades per les empreses. Tal com diuen Baños & Pérez es tracta d’habilitats necessàries per desenvolupar una professió de manera eficaç, que inclouen un ventall força ampli de combinacions de saber i de fer.
Fent un breu recorregut històric en referència a les competències, l'OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) va construir a finals dels anys 90 del segle XX el model DeSeCo amb la finalitat de definir i seleccionar les competències genèriques.
El model plantejava vuit competències clau d’entre les genèriques:
- Comunicació en llengua materna
- Comunicació en llengua estrangera
- Coneixements matemàtics bàsics
- Competències bàsiques en ciència i tecnologia
- Competència digital
- Aprendre a aprendre
- Competències interpersonals i cíviques
- Emprenedoria i expressió cultural
Posteriorment, l’any 2013 va desenvolupar el Programme for the International Assessment of Adult Competencies (PIAAC), amb la finalitat de millorar les habilitats cognitives i laborals de la població entre 16 i 65 anys.
Les habilitats i competències dels universitaris
A la Universitat, el Projecte TUNNING de l’any 2007, va ser el primer en sistematitzar un conjunt de competències en tres grans àrees.
- Instrumentals: Aquelles competències per obtenir una fita (capacitat organitzativa, d’anàlisi de síntesi, de comunicació oral i escrita)
- Interpersonals: Aquelles competències que milloren la interacció amb els demés (capacitat crítica, treball en equip, de reconèixer la diversitat i interculturalitat)
- Sistèmiques: Aquelles competències que faciliten la visió de conjunt (capacitat de posar en pràctica els coneixements, d'aprendre, d'adaptació a noves situacions)
El projecte entenia aquestes competències com a necessàries tant per a la feina com per a la vida dels individus, amb independència de la disciplina estudiada a la universitat.
Les habilitats toves fan referència a les actituds, habilitats i pràctiques de les que disposa una persona per a relacionar-se i interactuar amb el món. Són habilitats que a la vegada faciliten la comprensió de les emocions, la presa de decisions, l’adaptació a situacions complexes y l’assoliment d’objectius. Per tant, tindran un fort impacte en la vida de les persones i serà necessari desenvolupar-les des de la infantesa dels individus.
El concepte d'habilitat
Cal puntualitzar que, com diu Touloumakos, la paraula “habilitat” s’ha ampliat de tal manera que s’ha tornat poc precisa, ja que ha arribat a adquirir diversos significats. “Habilitat” fa referència a trets, actituds, predisposicions i actes de voluntat i en ocasions es confon amb competència o saviesa/experiència. Aquesta expansió gradual del mot ha portat a l’aparició de noves categories y subcategories de competències com: interpersonals, genèriques o toves, entre d’altres.
L'ús dels termes «habilitat tova» (habilitats més cognitives) i «habilitat dura» (habilitats més tècniques) prové de l’exèrcit americà (1972). El llistat d’habilitats toves és extens i s'hi poden trobar la responsabilitat, flexibilitat, adaptabilitat, predisposicions, bona actitud, creativitat, innovació, lideratge, autoconeixement, habilitats interpersonals i socials, habilitats de comunicació i persuassió o treball emocional. Un llistat que és el resultat d’analitzar activitats laborals per entendre el requisits d’aquestes habilitats.
Criteris comuns per identificar habilitats
Aquesta és l'orientació que es dona a les habilitats de les persones, tant a les universitats com en la selecció de candidats a les empreses, però caldria trobar un llenguatge comú per evitar confusions a l’hora de parlar d’habilitats toves, doncs la manca d’un criteri unificat al respecte, en dificulta la fàcil identificació.
Com hem dit abans són actituds, habilitats i practiques per enfrontar-nos al món. A la Universitat, formem l’alumnat en competències personals i socials? Tenint en compte que les habilitats toves cal entrenar-les des de petits, podríem preguntar-nos: Disposen els nostres alumnes d’aquestes competències? I si les tenen, les fem aflorar?
Tot i que els plans d’estudis han desenvolupat les competències interpersonals, sembla que encara hi ha una mancança en el desenvolupament d’aquestes, tot i que el mercat laboral demanda tenir un 51% en habilitats toves, un 9% en habilitats cognitives avançades, un 16% en habilitats tècniques i un 4% en habilitats cognitives bàsiques.
Ruth Galtés Fuentes, docent del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
REFERÈNCIES
- Baños J-E, Pérez J. Cómo fomentar las competencias transversales en los estudios de Ciencias de la Salud: una propuesta de actividades. Educ Médica. 2005;8(4):216-225. doi:10.4321/s1575-18132005000500006
- Educación M DE, Deporte CY. Disposición 738 del BOE núm. 25 de 2015. BOE. 2015;25.
- Salinas NHB. Competencias Proyecto Tuning-Europa, Tuning.-America Latina. Inf las Cuatro Reun del Proy Tuning-Europa América Lat. Published online 2007:1-27. http://www.cca.org.mx/profesores/cursos/hmfbcp_ut/pdfs/m1/competencias_proyectotuning.pdf
- Fuentes GY, Moreno-Murcia LM, Rincón-Tellez DC, Silva-Garcia MB. Evaluación de las habilidades blandas en la educación superior. Form Univ. 2021;14(4). doi:10.4067/s0718-50062021000400049
- Touloumakos AK. Expanded Yet Restricted: A Mini Review of the Soft Skills Literature. Front Psychol. 2020;11. doi:10.3389/fpsyg.2020.02207
Afegeix un nou comentari