Avui, cinc de maig, se celebra el Dia Internacional de les Llevadores, una commemoració instaurada l’any 1991 per part de l’Organització de les Nacions Unides per posar de relleu la important funció que desenvolupen en la salut de les mares, nens i les famílies. Amb motiu d’aquesta commemoració, parlem amb dues docents d’UManresa que exerceixen aquesta professió, Marta Jiménez Barragan i Esther Romero Simon, titulars de l’assignatura del grau en Infermeria “Cures infermeres a la dona en la maternitat i en la salut reproductiva”.
Com és la feina d’una llevadora?
Fer de llevadora en una consulta d’atenció primària acostuma a ser una tasca que té una gran connexió amb les persones del territori on exerceixes la professió. Som els professionals de referència i som la porta d’entrada a la sanitat pública i a més a més podem veure a aquestes persones que tractem des de diferents vessant. A la nostra consulta hi venen dones amb problemes físics: molèsties vaginals, dolors menstruals, canvis físics en el part, post part, climateri i menopausa, canvis i dificultats en l’alletament matern, molèsties i dificultats en les relacions sexuals… També hi atenem consultes més relacionades amb aspectes psíquics: canvis psicològics en el puerperi, en la gestació, en un avortament, en l’inici de la criança dels fills, en problemes i alteracions de la sexualitat al llarg de la vida, en un abús o agressió sexual… I finalment, ens fem càrrec també de l’atenció i la gestió emocional, de totes aquelles emocions que afloren en la gestació, les pors i els bloquejos abans del part, les dificultats o avenços en el post part, la manera com es gestionen les emocions davant d’una pèrdua ( un avortament o pèrdua perinatal,…) com es gestiona el dol per altres pèrdues, com per exemple intervencions de mama, úter, ovari… Atenem també situacions tan diverses com la reacció d’una parella davant d’un diagnòstic d’infertilitat, o com afrontar un diagnòstic de malaltia de transmissió sexual, d’una violació. La nostra és una feina de preguntar, escoltar, intentar resoldre i gestionar cada situació per ajudar a resoldre problemes que angoixen o que fan patir una dona.
Té prou visibilitat la vostra feina?
No, acostuma a ser una feina molt invisible. Segurament perquè en la majoria de casos, els problemes formen part de la intimitat de la dona, però també perquè la persona que confia en tu com a llevadora sap que guardaràs el secret professional.
Com apliqueu els vostres coneixements i experiència a les classes universitàries?
L’assignatura de cures infermeres a la dona tracta tots i cada un dels temes que veiem com a professionals a la consulta, però també és una assignatura amb un temari ampli i molt concentrat. El fet de treballar de llevadora i viure amb intensitat el que passa cada dia a la consulta ens permet utilitzar el relat d’aquestes històries -guardant sempre l’anonimat- per il·lustrar, per posar color, per posar sentiments i emocions a la part teòrica de l’assignatura que ens han encomanat. Fer classes a la universitat ens obliga a estar actualitzades de protocols i circuits, tècniques i procediments quirúrgics, mèdics, farmacològics i dietètics, de conceptes d’anatomia, salut pública, salut mental i investigació. Però una part important de la docència passa també per intentar explicar, escenificar, crear material, per intentar concretar una idea i ja no només de manera teòrica, sinó per crear una sensació visual, tàctil o emocional perquè aquesta idea quedi en l’imaginari de l’alumnat.
En el vostre dia a dia com a docents, veieu vocacions en la vostra especialitat?
A nosaltres ens apassiona la nostra professió. Falten llevadores al territori. El fet d’estar en contacte amb les infermeres del futur ens agradaria que servís per encomanar una mica aquesta sensació i aquesta passió per la feina que fem. Si ho aconseguim, serem una mica més felices.
Marta Jiménez Barragan i Esther Romero Simon, llevadores i docents del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Afegeix un nou comentari