Liliana Arroyo Moliner, directora general de Societat Digital, va participar a UManresa en una jornada organitzada pels estudis de Grau en Gestió de la Societat Digital de la Facultat de Ciències Socials de Manresa per reflexionar sobre els drets digitals, l'autonomia digital al llarg de la vida i la bretxa digital. Sociòloga de formació, Arroyo és especialista en Innovació Social Digital. Hem aprofitat la seva participació en la jornada per parlar amb ella sobre la transformació digital i els nous rols professionals que requereix aquesta transició en tots els àmbits de la societat.
Quins són els principals reptes que planteja la digitalització?
El principal repte de la digitalització és la velocitat del canvi. Això genera desigualtats en termes de qui està al capdavant d’aquesta innovació, d’aquesta transició digital, de qui està pilotant i prenent les decisions, de qui està dissenyant la societat del demà... Per altra banda, hi ha qui genera la novetat i hi ha qui l'adopta i també qui no l'adopta perquè no pot, perquè no hi arriba o perquè no l’entén i és aquí on comencen les diferents situacions de bretxa. Això succeeix tant a títol individual, però també col·lectiu. Sempre és important tenir present que tot el que té a veure amb la transició digital va de persones i va de la capacitat de saber-se fer les preguntes adequades. En termes econòmics, per exemple, estem veient que els models de negoci més imperants en aquesta transició estan generant seriosos problemes. Tot el que té a veure amb explotar l’economia de l’atenció, l’economia digital basada en les dades, està generant moltes tensions a nivell social, però també a nivell col·lectiu, de cohesió social, com són la desinformació o la polarització. Hi ha moltes implicacions que van més enllà de les eines. Per tant, amb la transició digital és important que tornem a posar les persones en el centre i ens preguntem en quina societat volem viure. I posar totes aquestes eines al servei d’aquest horitzó que volem construir.
Com podem aconseguir que la societat atrapi la velocitat de canvi que comporta la innovació en l'àmbit digital?
Passen tantes coses cada dia, ens arriben tantes innovacions i de complexitats tan diferents... No tothom té la mateixa capacitat d’interactuar amb el ChatGPT, per exemple, o la capacitat d’entendre quina és la implicació de la computació quàntica. Hi ha moltíssimes tecnologies avançades com la IA, la quàntica, el blockchain, la recerca espacial, que comporten canvis molt disruptius. Les diferents tecnologies convergeixen cada vegada més entre elles i és impossible estar al dia. Hi ha un tema de ritmes i el que calen són nous rols i perfils professionals que ens acompanyin en aquesta transició. No podem aspirar, ni tampoc és just esperar que la ciutadania estigui informada de tot. Hem de definir diferents rols i mecanismes de salvaguarda. Per exemple, en el camp de la IA hi ha una regulació europea, hi ha institucions de recerca i institucions privades que estan desenvolupant solucions basades en IA, però també tenim comitès ètics que ens ajuden a situar aquesta innovació. És un moment molt interessant en el qual necessitem trobar un equilibri entre la innovació sense permís o la paràlisi per regulació. Hem de garantir la capacitat crítica i de fer-se preguntes de la ciutadania i després definir rols específics i tenir persones prenent decisions que sí que saben quines són les implicacions de la transició digital.
La transició digital ha d'anar acompanyada d'educació en aquest àmbit?
La capacitació és clau i fonamental perquè té molt a veure amb la inclusió, no només amb la inclusió digital. La bretxa d’accés, per sort, és molt petita a Catalunya. El principal problema és la bretxa de coneixement i el coneixement només s’adquireix amb educació, capacitació i ensenyament al llarg de la vida. Necessitem garantir que les persones tenen autonomia digital i que poden funcionar en aquest entorn digital i això passa per la capacitació, però de vegades per muntar unes estructures que puguin acompanyar aquelles persones que ho necessiten. L’autonomia digital no és només que ho puguis fer tu sol, sinó que tinguis on anar a preguntar. En el cas d’una petita empresa que no sigui del sector tecnològic o digital, per exemple, han de poder comptar amb algú que els acompanyi en aquesta transició digital, bé sigui amb una formació o una consultoria. És evident que algú s’ha de formar per poder fer aquest acompanyament. Si volem instal·lar aquesta capa d’autonomia digital, de pensament crític digital, és evident que hem d’anar a les aules. Hem d’anar a les aules de primària, perquè si comencem a secundària ja anem tard. Fins i tot en termes de fomentar vocacions científiques i tecnològiques, per exemple, hi ha evidència que es forgen abans, cap als 8 anys. També és molt important que puguem acompanyar les famílies en la criança digital des dels 0 anys. Això no vol dir posar pantalles als cotxets de les criatures, sinó saber quan les hem de posar i per què.
Calen perfils professionals preparats a empreses i organitzacions que acompanyin aquest procés?
Estem en un moment en el qual ens cal forjar nous rols i noves professions. La persona que vulgui liderar la transformació digital d’una organització necessita bàsicament tres coses. Una és la comprensió del fenomen digital, no necessàriament ha de ser enginyera, pot venir de les ciències socials, però ha d’entendre els impactes de la tecnologia i les transformacions profundes que genera. La segona és una capacitat de mirar el món, de quines són les tendències, ha de tenir capacitat d’anàlisi prospectiva, certa capacitat d’aplicar la mentalitat de creixement en entorns complexos, abandonant les mirades de la societat del risc que ens han acompanyat fins ara per entrar en la societat de la incertesa. I hi ha una tercera qüestió clau que és la capacitat d’aprendre a desaprendre. Submergir-se en la transformació digital implica una sèrie de canvis que sacsegen d’una forma molt profunda creences, institucions, maneres de fer, què entenem per qüestions com el poder, la democràcia, la veritat... Ha de ser algú amb la capacitat d’aprendre o desaprendre. Són perfils que han de ser molt dinàmics, molt diversos i, a més, que han de poder entendre’s molt bé amb la interdisciplinarietat. Necessitem persones que facin de pont entre diferents llenguatges, entre diferents generacions i entre diferents moments i estadis de la transició digital.
La de gestor de la Societat Digital serà una nova professió?
Sí, un nou rol, una nova professió, molt necessària. Així com tenim gestors i gestores que ens ajuden a fer la declaració de la renda, en la transició digital, necessitarem el que a Brussel·les anomenen els “digital buddies”: necessitaràs sempre, en algun moment, algú a qui poder trucar perquè t’ajudi i et posi llum en tot el que té a veure amb la transformació digital. Aquest és el nou rol que necessitem.
El grau en Gestió de la Societat Digital d'UManresa ajudarà a formar aquests perfils?
Crec que un dels avantatges d’aquest grau és que és pioner, perquè és l’únic que incorpora totes les mirades i visions, amb aquesta voluntat de reunir persones amb capacitat de decisió i d’influència. Una altra de les virtuts que té és la combinació de mirades i el fet de poder forjar persones que estan disposades a fer-se preguntes. És fantàstic que es vinculi amb l’àmbit de les organitzacions i les empreses, perquè per algun lloc hem de començar. És el camí que hem d’obrir ara.
Afegeix un nou comentari