El dia 28 d'abril es va commemorar el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. Aquest és un bon moment per recordar breument quines responsabilitats legals poden derivar d’una contingència professional, és a dir, d’un accident de treball o d’una malaltia professional.
Es tendeix a pensar habitualment en l’accident de treball en el seu sentit més clàssic. Així, si ens preguntem què es un accident laboral, a moltes persones els vindrà al cap una caiguda des d’una bastida o algú que es fa mal amb una eina mentre la fa servir. No obstant això, el concepte legal d’accident de treball és més ampli. Certament, s’entén per accident de treball qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi en ocasió o com a conseqüència del treball. Però el concepte va més enllà. Pensem que quan parlem de “lesió corporal” hem de pensar també amb qualsevol dany psicològic, per això una baixa per ansietat o depressió que deriva d’assetjament a la feina és també un accident de treball. Al mateix temps, és accident de treball el que pateix el treballador en el desplaçament al lloc de treball, tant si hi va com si en torna; els que pateix per raó de l’exercici de càrrecs electius de caràcter sindical; les malalties o els defectes que, patits amb anterioritat, s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident, etc. És més, es presumeix fins i tot, llevat que hi hagi una prova en contra, que són constitutives d’accident de treball les lesions que pateixi durant el temps i en el lloc del treball. Pensem, per exemple, en el debat actual sobre el teletreball. S’ha de considerar accident de treball quan el treballador es fa mal quan va a la cuina a buscar un got d’aigua al seu domicili mentre està teletreballant?
Com que la noció d’accident de treball és molt àmplia i abasta situacions molts diferents, resulta interessant recordar quines responsabilitats comporta. Unes responsabilitats que també poden comportar la malaltia professional, que és la contreta a conseqüència del treball executat en les activitats que s’especifiquin en un quadre aprovat legalment i que estiguin provocades per l’acció dels elements o substàncies que en aquest quadre s’indiquin.
Doncs bé, si dissortadament es materialitza un accident de treball o una malaltia professional com a conseqüència d’una falta de mesures de seguretat, l’empresa podrà ser sancionada administrativament a proposta de la Inspecció de Treball. En segon lloc, totes les prestacions públiques de Seguretat Social que es meritin podran ser recarregades del 30% al 50% a càrrec de l’empresa, la qual cosa pot suposar una contingència econòmica molt rellevant, ja que es tracta d’un risc que no es pot assegurar per prohibició legal expressa. En tercer lloc, l’empresa podrà ser demandada pel treballador o els seus causahavents (en el cas que mori) amb la finalitat d’obtenir una indemnització pels danys i perjudicis causats (circumstància que pot ser coberta per una pòlissa de responsabilitat civil, però atents a les cobertures màximes, les franquícies, les exclusions...). Per últim, en el casos més greus, poden derivar-se responsabilitats de tipus penal, tant per a les persones físiques implicades (gerent, responsable de prevenció de riscos, etc.) com per a les mateixes companyies.
Albert Toledo Oms, docent col·laborador del grau en Administració i Direcció d'Empreses de la Facultat de Ciències Socials de Manresa i advocat especialitzat en dret laboral
Afegeix un nou comentari