Quan vaig acabar el batxillerat, no sabia gens què fer. El que més m'estirava eren les Ciències de la Salut, però la selectivitat m'havia anat força malament. A Galícia, on viu la meva família, sense una bona nota, era impossible accedir a un grau d'aquesta especialitat. Per això, d'entrada, em vaig matricular a Turisme a La Corunya, sense gaire convenciment, tot s'ha de dir.
Aquell estiu, una amiga meva em va dir que havia estat admesa al grau en Podologia a UManresa. Em va fer una mica d'enveja: jo també tenia ganes de marxar lluny de casa per estudiar. Vaig entrar a la web i vaig veure que també feien Infermeria. Vaig dir als meus pares que potser això m'agradaria més que el turisme. La meva mare, que és tècnica ortopèdica, em va aconsellar que, si no ho tenia clar, el millor era que em matriculés a Podologia. Si més no, tindria un lloc per treballar a casa, al seu costat.
I van començar les preguntes: "Podologia? Però t'agraden els peus?". Aleshores no sabia gaire què respondre. De fet, durant el primer curs, de peus, en veus pocs. Tots els graus en Ciències de la Salut s'assemblen, durant el primer any. A partir de segon, però, la cosa canvia: entres de ple en la professió. La gent no s'imagina la diversitat de facetes que té un podòleg: no només tracta les malalties de la pell i l'ungla, de fet és com un metge focalitzat en l'extremitat inferior: tracta, recepta, opera...
A més, a UManresa, els grups de Podologia són reduïts i el tracte amb el professorat és molt individualitzat. Aprens un munt col·laborant amb ells a la Clínica Universitària, amb pacients reals.
Ara sóc estudiant d'últim curs i estic molt contenta d'haver optat per estudiar Podologia. És una professió amb molt de futur, en creixement. Si vull, sé que tinc un lloc al negoci de la meva mare, però, de fet, les opcions que se'm plantegen en aquests moments són múltiples.
Vaig descobrir la Podologia una mica per casualitat, fruit d'una decisió precipitada, però ara sé que va ser encertada. Després de quatre anys, la gent continua demanant-me: "Déu meu, t'agraden els peus?". Ara, però, tinc clara la resposta: "Els peus? No ho sé. La Podologia? M'encanta!".
Afegeix un nou comentari