Fòbies i pandèmia, un tàndem ideal

fobia
07/11/2022

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any 2030 els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat del món. La pandèmia ha afectat la salut mental de gran part de la població, s'han produït situacions extremes que no esperàvem haver de viure. Entre les moltes conseqüències que ha tingut en la salut mental hi ha les fòbies, que s'han vist alimentades per la situació viscuda.

Els països que ens anomenem del primer món no crèiem ser tan vulnerables davant d'un nou virus. En el nostre entorn més immediat pensàvem que teníem una sanitat que aguantaria els embats d'aquest nouvingut i en realitat ens ha fet ser conscients de la nostra vulnerabilitat. Val la pena recordar que ens vam veure abocats al confinament, amb totes les seves conseqüències: no poder passar temps amb la família o amics, no poder gaudir del temps lliure, veure als éssers estimats morir sols als hospitals o residències. Tot això ha propiciat l'entorn favorable per a l'alteració de les emocions, tant de la població general com del personal sanitari, augmentant les demandes dels serveis sanitaris i augmentant, de manera preocupant, els trastorns mentals, sent els més prevalents la depressió i l'ansietat.

A causa de la situació viscuda, la població ha experimentat por, aïllament, pèrdua de feina, menys ingressos, sentiments de solitud, tristesa i irritabilitat. Si ens centrem en persones que tenen ansietat per la salut ens podem trobar amb conductes exagerades i que, en conseqüència es converteixen en desadaptatives, com anar freqüentment als centres de salut per descartar estar contagiades, excessiu rentat de mans, retraïment social, ansietat per comprar material de protecció (mascaretes, guants, gels…), consumir més alcohol i drogues. Per l'altra banda les persones amb ansietat baixa per la salut, en no tenir por a ser contagiades, incompleixen les recomanacions de salut pública i la distància social.
 

L'ansietat, trastorn d'ansietat, trastorn del pànic i fòbies

Quant a l'ansietat, podem dir que és una reacció natural davant de l’estrès provocat per esdeveniments que provoquen por o inquietud, per tant, ens ajudarà a entomar una situació concreta. Per exemple, quan preparem un examen o canviem de feina aquesta ansietat ens pot donar més energia i afavorir la concentració a l'hora de dur a terme la tasca. Per tant, ens afavoreix a realitzar-la si les demandes no són molt altes i no ens apartem molt de la nostra zona de confort. En el cas dels trastorns d'ansietat, l'ansietat no desapareix i s'allarga en el temps, interferint en les activitats de la vida diària. El Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5®) defineix diversos tipus de trastorns d'ansietat, incloent-hi el trastorn d'ansietat generalitzada, el trastorn de pànic i la fòbia específica.

Pel que fa al trastorn d'ansietat generalitzada, les persones tenen una preocupació excessiva, que no poden controlar, davant de successos o activitats de la vida quotidiana, com la salut, la feina, l'escola i la família. Aquesta preocupació és exagerada si dura més de sis mesos.

Respecte al trastorn de pànic, les persones pateixen atacs de pànic imprevistos i recurrents. La seva aparició és de manera sobtada i experimenten una por intensa que pot durar uns minuts.


El confinament va fer aflorar les fòbies

En relació amb les fòbies, hem de parlar d'agorafòbia, de fòbia social i de les fòbies específiques. Les dues primeres es poden relacionar amb el confinament. L'agorafòbia és la por o ansietat intensa a llocs o situacions de les quals és difícil fugir o demanar ajuda en cas d'urgència. Segons el DSM-5®, per poder fer el diagnòstic s'hauria de donar en dos o més d'aquestes situacions: als transports públics, en espais oberts, en espais tancats, fent cua o estant en una multitud o estant fora de casa sol/a.

En el cas de la fòbia social és la por o ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals la persona se sent exposada a una possible avaluació per part d'altres. El confinament pot portar associat una disminució de les habilitats socials, fomentant la fòbia social.

En darrer terme, parlarem de les fòbies específiques, que es defineixen com la por o ansietat intensa per un objecte o situació fòbica (per exemple: volar, alçades, animals, administració d'injeccions, veure sang, al coronavirus...) que la persona intenta evitar o resistir-s'hi de manera activa en estar exposada a aquell estímul. És una por persistent i irracional a alguna cosa que representa poc o cap perill real. Tot i així, la persona que l'experimenta té la necessitat imperiosa d'evitar l'estímul fòbic (pot ser un objecte, una activitat o una situació) malgrat reconèixer que la seva por és irracional o exagerada. Aquest estímul li pot provocar pànic, por, taquicàrdies, falta d'aire, tremolors i una forta necessitat de fugir de l'estímul. Normalment, les fòbies comencen a la infantesa o a l'adolescència i segueixen a l'edat adulta. La causa no es coneix, però se sap que poden ser hereditàries. Es pot tractar amb medicaments, amb psicoteràpia o ambdues.

Existeixen innumerables fòbies. Cadascuna rep el seu nom posant com a sufix la partícula fòbica i com a prefix el temor que té la persona. Per exemple, algunes de les que ens podem trobar en l’àmbit assistencial són  l'algofòbia (por a patir dolor), l'hematofòbia (por a la sang o a les hemorràgies), la belonefòbia (por a les agulles i objectes punxeguts), tripanofòbia (por a les injeccions i la inoculació de gèrmens), coronafòbia (por a contagiar-se de la COVID-19).

En definitiva, no ens podem aillar dels esdeveniments del nostre voltant i menys en una societat globalitzada com la  nostra. Als inicis de la pandèmia semblava que era quelcom lluny de nosaltres i en poc temps ja estàvem vivint una situació que semblava treta de les millors sèries de ficció. Per sort no podem perdre l'esperança. El 14 de setembre del 2022, el director general de l'OMS, el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, va assegurar que ja s'albira el final de la pandèmia del coronavirus, dient “tots podem veure la línia de meta, estem a punt de guanyar”. Realment hem guanyat? Si és així és esperançador, tot i que segurament ens tocarà conviure amb els serrells que ha deixat i preparar-nos per nou esdeveniments.  

Eduard Maldonado Manzano, doctor en Psicologia, infermer i docent del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
 

Afegeix un nou comentari

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna pregunta, nosaltres tenim la resposta

Contacte